Organitzacions gitanes es manifesten a Barcelona contra el racisme de Salvini

Blau, vermell, verd. Davant de la gran bandera comunitària que corona l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, desenes de banderes gitanes onegen sota el sol intens del Passeig de Gràcia. Una gran pancarta: "STOP ANTIGITANISMO". Al costat, un cartell on apareix el ministre d'interior italià, Matteo Salvini, vestit amb l'uniforme de Hitler. Els gitanos catalans no s'han quedat quiets davant de les declaracions racistes del polític italià: poden quedar lluny, però representen una onada que es pot escampar per Europa.

"Condemnem les declaracions racistes de Salvini, però alhora ens espanta el silenci de la Unió Europea, i també el de l'oposició italiana, que no s'hi ha posicionat. A Itàlia hi ha por", lamenta Simón Montero, president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), que convocava la marxa.

Fa poc més d'una setmana, Salvini va dir que faria un cens dels gitanos residents a Itàlia, per assenyalar i fer fora aquells que estiguessin en situació irregular. "Als gitanos italians, malauradament, ens els haurem de quedar", va dir en una entrevista amb una ràdio italiana.

Els dos cents manifestants xiulen i criden una varietat de lemes impressionant. Cada pocs minuts apareix un de nou:

"¡Antigitanismo es lo mismo que fascismo!"

"Racista, ¿qué te pasa? ¡Europa es nuestra casa!"

"¡Los gitanos somos catalanes, los gitanos somos españoles, los gitanos somos europeos!"

De tant en tant, uns altaveus posen música gitana i un home amb cadira de rodes canta amb una veu potent i melodiosa. Un grup de dones l'acompanyen deixant-se la gola en l'intent. Un pare li diu a la seva filla, que mou d'un costat a l'altre la bandera gitana: "¡Compte, que faràs mal a la gent!"

Un representant històric

Entre homes de vestits elegants, joves repentinats i noies de pell daurada, apareix un veterà de cabells blancs, barret beige estiuenc, vestit blau fosc elegantíssim, i mocador negre de punts blancs. És Juan de Dios Ramírez Heredia, advocat i primer diputat gitano a la història d'Espanya, com també ho va ser al Parlament Europeu.

S'apropa a nosaltres i ens diu –amb veu enèrgica i d'orador experimentat–: "Ens trobem en un moment dramàtic de la història. Això ens recorda Hitler i el nazisme, allò que va fer possible que les càmeres de gas i els camps d'extermini s'emportessin les vides de 500.000 gitanos europeus. No ho consentirem, ja hem après la història! Tant se val ser gitano o paio, perquè tots estem investits d'un principi de dignitat donat per la nostra simple condició d'ésser humans".

Ramírez també ens dona una noticia que confirma les seves pors: fa poques hores un grup de neonazis han assassinat un noi gitano en un campament d'Ucraïna, i també han ferit la seva dona embarassada i quatre nens. "No estem parlant de fets de fa deu anys, això va passar ahir!". 

Una carta al cònsol italià

La manifestació baixa pel lateral de Passeig de Gràcia, talla el carrer, i s'encamina cap al consolat italià a Barcelona, situat a pocs metres. Diversos manifestants avancen amb una mà a la pancarta i amb l'altre amb una cigarreta. Els turistes miren encuriosits, i algun demana als manifestants quina és la bandera que onegen. Altres fan fotografies.

Davant el consolat italià continuen les xiulades i els crits. Ramírez Heredia, Montero i altres representats entren a l'edifici per entregar la carta. L'home de cadira de rodes que abans cantava, ara llegeix el document als presents: "Les declaracions de Salvini són inacceptables i, lamentablement, són la punta de l'iceberg de l'antigitanisme que creix a tot Europa. Els representants públics no poden ser còmplices, ni per acció ni per omissió, d'aquestes declaracions. Exigim al primer ministre Conte que rebutgi les paraules de Salvini. Salut i llibertat, visca els gitanos!"

En acabar de llegir, torna a sonar la música i l'home de la carta canta una cançó que diu: "...quién se meta con los gitanos tendrá problemas...". Les dones que l'acompanyaven s'assenyalen el coll: ja no els queda veu. Les famílies que hi han vingut marxen juntes, amb la bandera recolzada a l'espatlla.