Una sortida territorial equilibrada a la crisi econòmica de la Covid-19? El paper de la universitat

David Fernández Guerrero, doctorant de la Universitat d’Aalborg (Dinamarca)

• Irònicament, l'aturada econòmica derivada de la Covid-19 pot resultar una oportunitat per escurçar els desequilibris econòmics entre regions rurals i urbanes d'Espanya.

• Les universitats poden jugar un paper clau en reduir l’escletxa entre regions rurals i urbanes, fomentant oportunitats econòmiques basades en els atractius de les regions rurals.

Encara que aquestes idees puguin resultar provocadores, es recolzen en debats coneguts entre aquells que investiguen sobre innovació i desenvolupament regional.

D'una banda, mesures com la promoció del teletreball i el tancament de fronteres, posades en marxa per contenir el progrés de la Covid-19 han tret valor a alguns dels atractius econòmics de les regions urbanes –mercats laborals amb un gran nombre de professionals altament qualificats, infraestructures de transport globals, facilitat per a les trobades presencials–. De l’altra, empreses innovadores de zones rurals tendeixen a recolzar-se en col·laboracions extra-regionals i internacionals amb empreses, centres de recerca, o universitats; i a fer-ho en major mesura que les empreses urbanes. Aquests vincles, per descomptat, disten de ser fàcils de desenvolupar, i un bon accés a infraestructures de transport i comunicació és clau.

Si les empreses mantenen un bon accés a infraestructures de transport i comunicació, el relatiu aïllament de localitats rurals pot ser percebut com un atractiu econòmic en un context com l’actual. En aquest sentit, les dades aportades per Eurostat són esperançadores, tot i la manca d’accés a internet de part de l’Espanya rural. En 2019 el 84% de les llars en zones rurals comptaven amb accés a internet de banda ampla, partint d’un 60% en 2013. Espanya ha superat el registre de la UE-28, on el 83% de les llars comptava amb accés a la banda ampla en 2019 –70% en 2013–. Tant Espanya com la UE-28 han reduït l’escletxa entre zones rurals i urbanes (veure gràfic 1).

A Andalusia, els allotjaments de turisme rural han emprat aquestes tecnologies per ampliar la cartera de clients. A les zones alpines del Piemont, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació ha estat emprat per promocionar la revalorització d’una regió fins fa pocs anys considerada perifèrica i apartada. Avantatges de les noves tecnologies com el teletreball s’han conjuntat amb una revalorització dels recursos naturals i estils de vida no consumistes, amb l’objectiu de promocionar la regió.

Comptar amb treballadors amb estudis universitaris ajuda a absorbir el coneixement extern, i a emprar-lo per a millorar el funcionament de les empreses. La formació universitària, doncs, també potencia el desenvolupament econòmic de les regions rurals, ajudant a les empreses locals a innovar –generar, per exemple, nous béns i serveis, processos productius o models de negoci–. Segons dades d’Eurostat, en 2019 el 26% de la població entre 15 i 64 anys comptava amb estudis universitaris, partint d’un 20% en 2013; per sobre de la UE-28 –16% de la població amb estudis universitaris en 2013, 21% en 2019–. Lamentablement, les diferències entre regions rurals i urbanes han crescut, tant a Espanya com a la UE-28; tot i que de forma més pronunciada a la UE-28 (veure gràfic 2).

Als Estats Units els municipis rurals que compten amb un gran nombre de professionals amb un alt nivell de qualificació solen ser també centres d’innovació i desenvolupament econòmic. Aquests municipis també solen comptar amb atributs que els fan atractius per a emprenedors i empleats amb alts nivells de qualificació, com una escena artística i cultural pròpia, parcs naturals, universitats, o la proximitat a ciutats i àrees metropolitanes.

En resum, alts nivells de connectivitat exterior –per exemple, un bon accés a l’internet de banda ampla– i una població amb alts nivells de formació poden ajudar a les regions rurals d’Espanya a desenvolupar oportunitats econòmiques en l’era post-Covid i a escurçar els desequilibris econòmics amb les zones urbanes. Com poden ajudar les universitats a potenciar la generació de noves oportunitats econòmiques en les regions rurals?

• Els titulats universitaris són un recurs essencial per al desenvolupament econòmic de les regions rurals. Aquelles universitats situades en regions rurals o en ciutats universitàries prop de territoris rurals poden formar graduats amb qualificacions ajustades a les necessitats d’aquestes empreses, incrementant en el temps la contractació de graduats en el territori, i la capacitat d’innovació de les empreses. A Catalunya, institucions com la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili, han ajudat a dotar de titulats universitaris a les empreses de fora de la regió metropolitana de Barcelona.

• La consultoria i la recerca col.laborativa són altres àmbits on les universitats poden ajudar a les empreses a innovar, en zones rurals. A Dinamarca, un servei d’agents de contacte ajuda a vincular la universitat d’Aalborg amb empreses de la seva regió circumdant, un espai semi-rural. L’objectiu és que els agents de contacte facilitin que les empreses trobin departaments i investigadors adequats per a les seves necessitats. La xarxa d’agents de contacte aconseguí establir vincles entre la universitat i Pimes sense tradició de col.laboració amb universitats. A Catalunya, les universitats han desenvolupat unitats de connexió que orienten a les empreses en la cerca de serveis de formació i recerca. Per exemple, la Universitat Rovira i Virgili compta amb l’oficina Tarragona Regió del Coneixement i la Universitat de Girona compta amb una xarxa de campus sectorials.

• Per últim, les universitats poden ajudar a identificar noves oportunitats de negoci, juntament amb agents locals –empreses, administracions, agents socials–. Aquestes oportunitats es basarien en donar valor a atractius propis de la regió. A Portugal, la Universitat d’Aveiro ajudà, en el marc de l’estratègia de desenvolupament regional als agents locals de la regió d’Aveiro –una regió amb municipis industrials i rurals– a valoritzar actius econòmics locals, com és el turisme i els esports nàutics lligats als mar i la llacuna local, o els recursos forestals.

(David Fernández Guerrero, doctorant de la Universitat d’Aalborg. Mentre del projecte RUNIN, finançat sota el programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, amb la beca Marie Skłodowska-Curie No. 722295)