Opacitat, criminalització de la protesta i batalles judicials: quins obstacles es troben els moviments en defensa del territori?
Les darreres mobilitzacions del món rural contra macroprojectes energètics han tornat a posar damunt la taula les dificultats per enfontar-se a grans interessos econòmics, amb desigualtat de recursos i estratègies que debiliten la participació ciutadana. Ho analitzem amb experts, la Plataforma Pobles Vius, SOS Costa Brava i Preservem l'Anoia
Barcelona--Actualitzat a
La Sentiu de Sió, un poble de la Noguera de 450 habitants, va viure una escena força insòlita el passat 16 d'octubre. Cinc furgons d'antiavalots, diverses patrulles de Mossos d'Esquadra, carrers tallats i un pavelló municipal "ocupat" per representants del fons d'inversió danès Copenhaguen Infrastructure Partners (CIP) i de l'Associació Espanyola del Gas (Sedigas), l'equip de govern de l'Ajuntament i uns 350 ramaders i agricultors. Tot per blindar un acte de promoció de la macroplanta de biogàs projectada al municipi, que preveu convertir fins a 450.000 tones de dejeccions anuals en biometà.
A l'exterior del recinte, un centenar de persones convocades per la plataforma Pobles Vius, contrària al projecte, es va concentrar amb lemes com "fora especuladors de les nostres terres" i "stop biogàs". Un ampli cordó policial dels Mossos d'Esquadra va impedir als manifestants accedir a l'acte. "No es veia aquesta imatge des de l'1 d'octubre de 2017, quan la Guàrdia Civil va sortir a requisar urnes del referèndum", explica el pagès Gerard Batalla, veí del poble i membre de la plataforma. "No és la primera vegada —diu— que els identifiquen fins i tot en concentracions legals. Però mai havien vist una operació d'aquest abast per protegir un projecte empresarial encara sense permisos", lamenta.
La sorpresa va començar quan els veïns van veure com el pavelló es transformava en un "espai de propaganda" amb escenari, una pantalla gegant, seguretat privada i una quinzena de treballadors muntant i desmuntant. "Va ser un acte hermètic, de mal gust, com un final de campanya electoral", recorda Batalla. Entre les absències, les més significatives van ser les de ramaders del poble i càrrecs polítics locals que rebutgen aquesta mena de macroprojectes. "No som els únics. A gairebé tots els municipis on es projecten macroplantes de biogàs hi ha l'oposició de gran part dels veïns", diu Batalla, que assegura que el rebuig creix perquè "el model de negoci genera dubtes ambientals i sanitaris" i "un impacte negatiu per al territori".
És el mateix diagnòstic que fa Laura Calvet Mir, doctora en ciències ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i experta en ecologia política. Per a ella, el cas de la Sentiu exemplifica un patró detectat arreu en conflictes ambientals: "Deslegitimar el discurs crític, opacitat informativa, cooptar institucions, criminalitzar moviments i manipular relats tècnics. Tots aquests mecanismes apareixen quan un projecte amb interessos potents troba resistència territorial", detalla.
Cinc mecanismes
Segons Calvet, el relat oficial situa els opositors -a macroprojectes de renovables o biogàs- com antiprogrés: "Ens diuen que anem contra la pagesia, contra el tancament de granges, contra la lluita climàtica. És molt efectiu perquè situa la crítica com una amenaça al futur". Els discursos governamentals reforcen aquesta narrativa. "La Generalitat ja ha dit que no hi haurà moratòria; el biogàs és estratègic. I així el debat s'ofega".
Quan un projecte és declarat d'importància estratègica, els tràmits s'acceleren. Això —assenyala Laura— erosiona el consens territorial i genera un efecte de legitimitat automàtica. "Els governs assumeixen el relat del biogàs com a solució climàtica sense qüestionar l'escala ni el model", conclou Calvet.
Per altra banda, una de les principals denúncies del món acadèmic i dels activistes és la falta de transparència. En el cas del biogàs, ningú ha presentat, segons les plataformes, contractes reals amb ramaders ni estudis resolts d'olors, emissions o origen dels residus. "Ens diuen que la tecnologia avançada —explica Laura— però quan preguntes per xifres concretes, no hi són. És un relat incomplet", lamenta Calvet. Quan impera aquesta desinformació, amb relats a favor i en contra, sorgeix la fractura social, que "és molt efectiva perquè desarticula resistències", sentència Calvet.
El front judicial i administratiu: costos i desgast
A aquesta pressió ambiental i policial s'hi suma l'altra cara del conflicte: la batalla legal i administrativa, un terreny desigual. Ho explica la Cristina Vilà, coordinadora de SOS Costa Brava, que al llarg de dues dècades de lluita, han aconseguit, entre d’altres, aturar privatitzacions il·legals de camins de ronda de domini públic, la prolongació de l'autopista del Maresme o les obres d'urbanització a la muntanya de Sa Guarda de Cadaqués (on es preveien 104 habitatges unifamiliars i un hotel). "La via administrativa arriba un moment que s'esgota. Llavors toca anar als tribunals. I això vol dir advocats, diners, temps i energia", explica. I no tots els moviments s'ho poden permetre: "Cada recurs costa. Hem de triar quins casos assumim i quins no".
A més, accedir a la informació pública és sovint una cursa d'obstacles: "Cal un coneixement que la ciutadania no té: on buscar, què demanar, com llegir informes. Necessites una tecnificació, una professionalització de l'entitat per poder realment anar darrere de tots aquests casos perquè, en el nostre cas, a l'altre costat hi ha el sector turístic i immobiliari, que té molta capacitat d'influir i pressionar l'administració", comenta Vilà.
Relacionat amb aquest tema
En alguna ocasió, la lluita en defensa del territori ha acabat amb activistes als jutjats. El cas més recent és el de dos activistes del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), denunciats per la Comunitat de Regants del pantà de Riudecanyes en el marc del conflicte per l'aigua del riu Siurana. Amb la causa ja arxivada, se'ls investigava per un suposat robatori amb força d'una placa franquista del pantà de Riudecanyes. Un d'ells, Andreu Escolà, encara està pendent de judici per una altra causa relacionada amb la distracció de curs d’aigua.
Malgrat els obstacles, els moviments no s'aturen. A la Sentiu, Pobles Vius ha presentat al·legacions contra la macroplanta de biogàs, ha activat grups locals, ha organitzat mobilitzacions i talls de carretera. També han aconseguit la suspensió temporal de la llicència d'obres per part de l'Ajuntament de Bellcaire, ja que la connexió a la xarxa de gas passa pel terme municipal de Bellcaire d'Urgell. "Ens aboquen a un desgast econòmic i emocional constant —explica Batalla—. La indefensió és enorme. Les traves les tenim nosaltres, la gent del territori que només ens volem defensar".
Un altre territori que s'ha organitzat davant l’allau de projectes d’energies renovables és l'Anoia. Martí Senserrich, representant de la plataforma Preservem l'Anoia, explica que han denunciat a la Fiscalia de Medi Ambient exalts càrrecs de la Generalitat que han tingut alguna implicació en el desenvolupament de tres parcs solars. Senserrich assegura que els projectes -que sumen 180 hectàrees- estan "mal tramitats". La plataforma ha esgotat la via administrativa amb la presentació d'al·legacions i recursos d'alçada i, per això, també ha iniciat un contenciós per intentar frenar els tres projectes renovables que consideren que són "un únic macroprojecte".
Senserrich també explica que en una ocasió, en una concentració de 40 persones a Òdena, els va sorprendre que hi hagués dos furgons dels Mossos d'Esquadra, tot i que assenyala que "no van actuar".
"Preservar el territori també és progrés"
"Ens diuen que no hi ha alternativa", resumeix Calvet, "però el relat també es pot guanyar". A mesura que apareixen veus crítiques i s’obren debats, creix la demanda de posar sobre la taula quin model agroalimentari i energètic es vol per al país. Vilà assegura que "preservar el territori també és progrés", tot i que afirma que "trencar el marc mental que identifica desenvolupament amb grans infraestructures és molt difícil".
Relacionat amb aquest tema
La pugna entre macroprojectes i moviments comunitaris ja no és exclusiva de l'àmbit urbà. La "nova onada de modernització", com l’anomena Batalla, ha posat el focus sobre el món rural com a espai de negoci. I activistes, veïns, agricultors i acadèmics estan disposats a defensar-lo malgrat l'pacitat, la criminalització de la protesta i les batalles judicials.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.