Nou impuls del Govern a les polítiques per fer front al sensellarisme

El Govern reforçarà les polítiques per fer front al sensellarisme amb un milió d'euros extraordinari i subvencionarà també la tasca de la Fundació Arrels, que a finals d'octubre alertava que es trobava en una situació econòmica complicada per la inflació i l'increment d'usuaris. Les mesures, anunciades aquest dimarts pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, arriben quan l'estratègia per fer front al sensellarisme aprovada al març ha de començar a donar els primers fruits.

El Govern destinarà 211.000 euros a Arrels

Aragonès ha remarcat que el sensellarisme és "una realitat que no pot ser ignorada ni per la societat ni pels governs" i ha reconegut la tasca d'Arrels en la lluita contra la pobresa. El Govern destinarà 211.000 euros a l'entitat per l'impuls del projecte Peers, basat en l'experiència de persones que han sortit de la situació de carrer i acompanyen a d'altres que encara hi estan. Aragonès també ha avançat que es treballarà per facilitar el seu accés a l'habitatge i a prestacions com la Renda Garantida i l'Ingrés Mínim Vital.

Campuzano ha titllat el sensellarisme d'un dels "problemes més greus" que afronta Catalunya a nivell social i ha reconegut que cal millor l'eficàcia de les polítiques. Fins el 2025 es destinaran 47 milions per fer-hi front als ajuntaments, que són els qui implementen la major part de les mesures. A més, Campuzano ha explicat el treball conjunt amb l'Agència de l'Habitatge per pal·liar una exclusió residencial vinculada al "greu problema d'habitatge" que té Catalunya.

Nous recomptes per dissenyar polítiques

Al març, el Govern va aprovar un marc d'acció per fer front al sensellarisme que establia la coordinació amb tots els municipis de més de 50.000 habitants, que hauran de facilitar recomptes periòdics de quanta gent sense sostre hi viu, primer pas per abordar-ho. Es preveu que les primeres dades arribin d'aquí poques setmanes.

La Generalitat va anunciar el pla l'endemà de la mort d'una família en l'incendi del local on vivien a la plaça Tetuan, que evidenciava la pobresa i l'exclusió al centre de Barcelona. Poc després entrava en tramitació al Parlament una llei elaborada pel món acadèmic i el tercer sector que contempla erradicar el sensellarisme en cinc anys però que encara no ha vist la llum, amb la previsió que s'aprovi durant el 2023.

Actualment al Parlament hi ha en tràmit una llei pionera per fer-hi front

Una de les principals dificultats a l'hora de dur a terme aquestes polítiques és la manca de dades sobre quantes persones hi ha al carrer. Campuzano ho ha emmarcat en la "volatilitat" de la situació de les persones sense llar i la seva mobilitat, i ha remarcat que "no és una fotografia fixa i permanent".

Per això, un dels principals punts del marc d'acció és un recompte periòdic als diferents municipis de més de 50.000 habitants. En breu arribaran les primeres dades, i en principi s'actualitzaran cada sis mesos.

Quan es va aprovar aquesta estratègia, la Generalitat va presentar els resultats d'una enquesta a més de 780 municipis de Catalunya. L'informe revelava que el sensellarisme es concentra a les grans ciutats, que hi ha unes 5.600 persones sense llar a Catalunya i unes 5.400 vivint a albergs, i també gairebé 50.000 en situació de desnonament o amb problemes per pagar el lloguer del seu habitatge.

Un nou equipament d'Arrels a Barcelona

Aragonès i Campuzano han fet l'anunci en el marc d'una visita al nou equipament de la Fundació Arrels, les Llars Tere Villagrasa, a Barcelona. Consta de 10 pisos individuals per a persones sense llar i aviat també incorporarà un pis zero, que és un equipament de baixa exigència per passar-hi la nit.

El milió extraordinari, provinent del fons de loteries que es destina a qüestions socials, es destinarà a diverses accions amb especial èmfasi en el sensellarisme femení i les persones amb malalties cròniques o altres necessitats especials. L'objectiu és reduir el nombre de persones que dormen al carrer i reforçar l'acompanyament a les que ja estan treballant amb entitats.

Aragonès ha destacat la necessitat que s'aprovin els pressupostos per incloure noves mesures socials, un projecte en negociació amb PSC i Junts i que afronta una setmana clau. La proposta ja pactada amb els Comuns compta amb un Pla de Xoc Social que inclou l'increment del 8% de l'Indicador de Renda de Suficiència, que serveix per calcular les prestacions socials, o la prolongació durant el 2023 de les actuals rebaixes en les tarifes del transport públic.