ENTREVISTA A L'ADVOCADA CARLA VALL"Necessitem que els homes es confrontin entre ells perquè l’estigma de la violència masclista passi de la víctima a l’agressor"

Carla Vall (Vilanova i la Geltrú, 1989) porta ja una dècada treballant com a advocada en el camp de les violències masclistes. Ara plasma aquesta trajectòria i saber, també com a criminòloga, en el llibre Trenqueu en cas d’emergència (Univers), on radiografia què passa abans, durant i després de la violència per poder donar eines tant a la víctima com a l’entorn per fer-hi front. En una conversa al seu despatx al barri barceloní de l’Eixample, parla sobre dones que han marcat un abans i un després per trencar el silenci, com Ana Orantes, Nevenka Fernández i la jove que va patir una violació als Sanfermines de 2016.

Vall reclama que l’entorn deixi de banda el rol de còmplice i aïlli els agressors

També remarca una de les tesis principals del llibre: la necessitat que l’entorn deixi de banda d’una vegada per totes el rol de còmplice i aïlli els agressors, no les víctimes, i que els homes es confrontin entre ells. Vall també reivindica la importància del sistema judicial, per molt patriarcal que sigui, i l’impuls de comissions independents per investigar casos d’abusos infantils que tot just comencen a sortir a la llum.

A les portes d’un nou 8-M en què el feminisme arriba trepitjant fort però encalçat per l’auge dels moviments d’extrema dreta i reaccionaris, Vall recorda que "en tot procés de conquesta de drets, s'eleven forces reaccionàries" i insta els moviments pels drets de les dones a anticipar-se per "ser activistes" i "triar la posició en la batalla ideològica" per evitar ser col·locades en una mera situació defensiva.

Sistema judicial "patriarcal" però en vies de canvi

L’advocada porta deu anys enfrontant-se i alhora treballant juntament amb un sistema judicial que reconeix patriarcal, però no més que la resta d’estructures del nostre voltant: "No hi ha res que no sigui absolutament patriarcal a la societat en què vivim". Tot i això, entreveu canvis en l’esfera judicial que, recorda, a vegades és l’única eina per a dones que han patit violències i que no tenen un altre recurs que l’Estat. Tot i que alguns dies sent que la seva feina consisteix en demostrar que la Terra no és plana, es descriu "feliç" per veure com hi ha "canvis de percepció".

Hi ha demanda per una major formació en gènere per part de fiscals i jutges

Un exemple és com hi ha demanda per una major formació en gènere per part de fiscals i jutges, tot i que els arguments d’algunes defenses continuïn sent similars als que apareixen al llibre La Ciudad de las Damas, del segle XV, que Vall està llegint ara. "És cansat, però hi ha indicis de canvi". Tot i això, recorda que el dret va un pas per darrere dels canvis socials: "El dret mai serà la punta de llança d’aquesta lluita, perquè sempre es col·loca en un moment posterior". En aquest sentit, agraeix profundament la valentia de la víctima de la mal anomenada "la manada" dels Sanfermines de 2016. Vall rebutja aquest terme perquè, afirma, cal "desposseir" els violadors d’aquest "capital simbòlic": "Un violador no és un ésser fort [...] en canvi, tu sí que ets forta", diu al llibre.

De víctima a supervivent

Un dels elements principals del llibre és la defensa que la víctima es transformarà eventualment en supervivent: un procés més o menys llarg, amb obstacles, i que cada dona recorrerà de manera diferent, però que es produirà. "S’ha esquerdat l’estigma sobre la víctima", afirma Vall. Trencar amb la culpa històricament associada a haver patit violència sexual és una de les victòries del feminisme, tot i que encara no s’ha desterrat.

El cas de Pamplona, per a Vall, va suposar "guanyar un pols social i judicial" que va marcar un punt d’inflexió. La defensa va posar a la jove un investigador privat per seguir els seus moviments, fet que "connecta amb el mandat social que quan t’han violat, no tens dret a seguir amb la teva vida". Per l’advocada, que la víctima sostingués el procés va ser "un favor" pel feminisme per fer-lo avançar.

Orantes o la jove de Pamplona són dos exemples de dones que han trencat el silenci. I és que Vall sosté que hem arribat on som per la "feina increïble" de les dones, amb una visibilització i denúncia de les violències masclistes molt superior a la de fa tan sols uns anys. "Ara la pilota està al teulat dels homes; s’han de confrontar entre ells", afirma l’autora, que espera que també llegeixin el seu llibre. "Necessitem que es facin càrrec dels factors de risc per acabar cometent violència contra les dones, que es confrontin i es trenqui el pacte de silenci perquè l'estigma passi de les víctimes als agressors".

El paper de l'entorn

L’entorn, còmplice en molts casos i també garant d’un silenci que aïlla les víctimes, ha de començar a "aplicar tots els lemes que es coregen en la distància". "No parem de voler lluitar contra les violències quan estan lluny, però quan ens hem de posicionar i intervenir, ens costa molt més". Poder tenir almenys "una conversa profunda" amb qui ha comès l’agressió és un primer pas per confrontar-s’hi i trencar aquest silenci.

Vall adverteix de la ineficàcia del "populisme punitiu"

La major exposició als mitjans dels casos de violència sexual han fet augmentar els arguments de "populisme punitiu", que reclamen l’enduriment de penes pels agressors, però Vall defensa que això està lluny de ser una solució: "Es deriva tot a una conducta individual i a més es pensa que el Codi Penal té una gran capacitat de prevenció del delicte i és molt eficaç i eficient, i això no és així". La infradenúncia de violències masclistes suposa un escull per trencar amb la impunitat, i a més, aquest discurs recau en una "excessiva delegació" en les víctimes de la responsabilitat de resoldre-ho a través de la denúncia.

En aquest sentit, Vall defensa que els operadors jurídics encara han d’aprendre’n molt per entendre els processos que envolten les violències, psicològics i emocionals, per exemple. "En els casos més lleus, per desmuntar això segurament és més eficaç la sanció social que la jurídica". Aquí torna a entrar en joc el paper de l'entorn, que ha de ser capaç d'aillar l'agressor i no la víctima, cosa que segueix passant a dia d'avui. L'advocada també alerta del populisme antipunitiu, que posa un èmfasi excessiu en l’estructura i pot acabar obviant la responsabilitat individual.

El llibre també dedica un capítol a l’abús infantil, i Vall reconeix que es tracta d’una lluita que no ha avançat tant com la de la violència masclista: "És una esquerda que s’ha anat fent gran, però no ha eclosionat". És necessari impulsar comissions d’investigació independents que treguin a la llum casos que han quedat tapats al llarg dels anys, especialment en els àmbits de l’escola i l’església, més enllà de la família. Tot i la prescripció en molts casos del delicte, l’advocada sosté que la reparació no implica necessàriament la denúncia del cas i per això és igualment important parlar-ne tot i que hagin passat dècades.