Montcada agafa un tren directe cap al soterrament de les vies enmig del debat pel traspàs de Rodalies a la Generalitat

A quarts de sis de la tarda el trànsit és constant. El soroll dels infants jugant al parc de la plaça Lluís Companys i els adults que els acompanyen s'ofega amb el pas continuat de trens sense parada. Les senyals acústiques no cessen, les barreres pugen i baixen i els trens passen xiulant, alguns de manera ininterrompuda durant centenars de metres fins que han superat els dos passos a nivell de Montcada i Reixac (Vallès Occidental).

És un punt negre on hi ha hagut 179 atropellaments

Fa poques setmanes, el Govern espanyol va adjudicar les obres que han de soterrar aquestes vies i fer passar a la història un punt negre on hi ha hagut 179 atropellaments.

Quan es completin, el pas de 170 trens diaris deixarà d'interferir en el dia a dia dels montcadencs, acostumats a creuar les vies per anar a l'escola, a la feina, al súper, a fer una cervesa. L'anunci es produeix quan el traspàs de Rodalies ha entrat de ple en les negociacions per la investidura.

"Cada tres minuts et tanquen la barrera. Montcada està molt dividida, les vies segreguen moltíssim la ciutat". Parla Patrícia Espinola, amb el seu fill en braços, que va cap a casa després d'estar una estona al parc acompanyada de la seva àvia, Josefa García. Com cada dia, esperen al pas a nivell que separa el parc de casa seva, tan sols un parell de carrers més enllà.

El soterrament és una reivindicació històrica que sembla que ja arriba després de dècades d'incompliments per part de l'Estat. L'adjudicació, per valor de 540 milions, es va fer a la Unió Temporal d'Empreses (UTE) integrada per Comsa-FCC-Ferrovial. Les obres duraran, almenys, set anys.

Tot i que encara no hi ha data d'inici, en una trucada amb Públic, l'alcalde de Montcada i Reixac, Bartolo Egea, es mostra convençut que serà el 2024. "Ja està molt avançat, ho tenim a tocar. No s'havia arribat mai a aquest punt", celebra.

Desconfiança veïnal després de 30 anys d'incompliments

Els veïns, però, no ho tenen tan clar. No hi confien. El Pere, un comerciant que havia estat molt actiu en aquesta reivindicació durant anys, assegura que li han passat les ganes. "Ja m'és igual si ho fan com si no, n'he estat 20 anys pendent", critica mentre espera que la barrera pugi.

"Ja m'és igual si ho fan com si no, n'he estat 20 anys pendent"

Sílvia Coello és una altra de les veïnes que tota la vida s'ha vist abocada a esperar el pas dels trens a Montcada: "Quan jo era petita ja era igual, no em faig la idea que s'acabi". Viu a tocar de les vies i les ha de creuar en direcció al centre per portar el seu fill a l'escola, a anglès, per treballar. "El nen podria anar sol a l'escola, està a un carrer. És el mateix carrer on vivim, però dividit per la via del tren", admet.

Hi ha hagut més de tres dècades d'incompliments a diferent escala. Alguna vegada fins i tot l'Estat ho havia inclòs en els pressupostos, però mai es va arribar a tirar endavant. L'anterior alcaldessa, Laura Campos, va batallar perquè figurés com una partida específica, més sòlida, i així va ser.

"Van canviant els governs, venen crisis i hi ha prioritats. Les associacions i l'Ajuntament sempre hem anat de la mà, hi ha hagut molta força política i veïnal per defensar una cosa molt necessària", sosté l'acalde.

Montcada, municipi fronterer amb Barcelona de 35.000 habitants, està travessat per nombroses vies del tren -té cinc estacions ferroviàries- i carreteres com la C-17 i la C-33. Però el recorregut de la línia R2 suposa un punt especialment complicat pels atropellaments, i l'alcalde sosté que amb el soterrament es recuperaria la seguretat tant per a vianants com cotxes.

Un túnel de quatre quilòmetres a 35 metres de profunditat

L'obra suposarà la construcció d'un túnel de quatre quilòmetres que començarà al barri de Can Sant Joan, que toca ja amb Vallbona (Barcelona). Estarà a 35 metres de profunditat, per sota d'un aqüífer. El paquet inclou, a més, la construcció de la nova estació de Montcada i Reixac, a pocs metres dels passos a nivell que s'eliminaran.

L'Estat vol transmetre que està revertint una desinversió crònica

L'impuls d'aquesta adjudicació ha coincidit amb un moment en què Rodalies està al punt de mira per les avaries reiterades i l'Estat vol transmetre, amb aquestes i d'altres actuacions, que està començant a revertir una desinversió crònica en la xarxa ferroviària. Dins del Pla Rodalies també se soterraran les vies a Sant Feliu de Llobregat, per exemple, i s'estan fent les obres de desdoblament de la R3.

Les incidències persistents al sistema ferroviari, però, han abonat de nou el terreny per la reclamació del traspàs de Rodalies a la Generalitat. ERC ha posat al paquet de la investidura aquesta reivindicació que els partits independentistes fa més de 15 anys que demanen.

Els maquinistes, preocupats

A Montcada, els mateixos maquinistes estan molt espantats davant la possibilitat d'atropellar algú i cada vegada fan sonar més el xiulet. Fa poc, un conductor va esclatar i va fer un llarg discurs indignat per megafonia: "Senyors viatgers, he pitat 8 vegades i segueixen passant per davant del tren".

"Jo vinc d'una barriada al centre, i quan la barrera està baixada, m'espero. Però la gent que hi viu a tocar, han de passar tants cops al dia que estan més confiats i ja no esperen. Estan farts", reconeix Egea.

Patrícia Espinola hi coincideix: "Entenc els maquinistes, però nosaltres som les primeres víctimes". Ni àvia ni neta tenen clar si veuran les vies soterrades, però asseguren que amb una coberta ajardinada el passeig quedaria "preciós". Encara es desconeixen els detalls del projecte.

Amb el soterrament, Montcada estarà una mica menys "trinxada"

En Xavier també es mostra resignat mentre espera que pugi la barrera amb la seva filla de tres anys. Viu a un edifici que dona just a les vies: "És un soroll constant". Tampoc confia gens que s'acabin fent les obres.

El soterrament de la via unirà els barris i permetrà els veïns passejar amb normalitat. Montcada estarà una mica menys "trinxada", segons l'alcalde. Però ara tot això és només un projecte i la ciutadania, tot i l'adjudicació, no veu el projecte com una realitat. "Són molts anys d'espera, sobretot la gent gran. Però els joves estan més convençuts, estan esperant", entén Egea.

"Fins que no ho vegi acabat, no m'ho creuré", diu un senyor de mitjana edat assegut en un banc, que prefereix no dir el seu nom. Reconeix que està acostumat a les obres faraòniques, perquè viu a La Sagrera, tot i que cada dia es desplaça a Montcada pel seu fill.

Ja vora les sis de la tarda, dues senyores creuen la via. Una va en cadira de rodes i en un moment donat, la roda se li encalla. Per sort, la barrera està aixecada i no passa cap tren. Però l'altra sospira: "Veus el perill que té?"