El monocultiu turístic aboca la Costa Brava a l'aturada econòmica

En un dels carrers propers al passeig marítim de Lloret de Mar, la Munser i el seu marit aixequen cada dia la persiana del seu bar amb l'esperança de fer més caixa que la jornada anterior. A les taules de fora, amb prou feines hi ha una parella del poble amb un parell de cafès amb llet. "Només podem provar, i és el que fem tots els dies", explica la propietària, alemanya però establerta des de fa anys a la capital del turisme de sol i platja de la costa catalana. Tot i ser un bar de copes, han intentat reconvertir-se i ara també ofereixen esmorzars. "Només ve gent del poble, i poca, perquè són pobres; molts van a Càritas", lamenta Munser.

Un 85% de l'economia de Lloret depèn del turisme

Lloret és la cinquena destinació de l'Estat en turisme de sol i platja per places hoteleres; en té prop de 30.000. Amb gairebé un milió i mig de visitants anuals -el 75%, internacionals-, la seva economia depèn en un 85% del turisme. La sequera de turistes provocada per la pandèmia l'ha paralitzat. "La situació és de molta dependència del sector turístic, per la qual cosa hi ha hagut una repercussió més greu que en altres poblacions a nivell d'empreses i treballadors", constata Enric Dotras, president del Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar.

Fent un breu passeig pel centre del municipi, d'uns 40.000 habitants, es percep l'impacte de la crisi. La majoria de comerços tenen la persiana abaixada. Malgrat que això és més o menys habitual en un municipi d'estiueig durant l'hivern, la quantitat d'establiments tancats supera l'habitual, i els nombrosos cartells d'"es lloga" als aparadors constaten l'excepcionalitat de la situació.

Entre les poques botigues obertes, un basar amb roba i productes de bijuteria. La propietària explica que en tot el matí han fet 3,40 euros de caixa. "Si no vénen estrangers no sé què farem. La gent del poble només passeja, no compra", explica. Ara com ara, intentarà aguantar el negoci per a veure si la conjuntura millora en les pròximes setmanes o mesos, però no pot dir fins quan tindran obert.

"L'afectació al municipi és molt alta: a la temporada alta hem treballat al 50%, i a la baixa, res", afirma l'alcalde del municipi, Jaume Dulsat (Junts per Lloret). Això repercutirà als comptes municipals, que es veuran reduïts en prop de tres milions d'euros d'un total de 75.

A Tossa, la facturació s'ha reduït fins a un 75% durant la temporada alta

A poc més de 10 quilòmetres de Lloret hi ha Tossa de Mar, també amb una economia fortament orientada al turisme. "És una temporada negra, un exercici que tindrem en la memòria com un annus horribilis", apunta Francesc Zucchitello, president de l’Associació Professional d’Empresaris d’Hostaleria de Tossa de Mar (APEHT). Segons l'organització, un 30% de les activitats empresarials del municipi no tornarà a obrir.

Zuchitello explica que aquest estiu s'ha facturat un 75% menys a Tossa. El municipi, de 5.500 habitants, té 22.000 places d'allotjament i es col·loca com el cinquè municipi català en pernoctacions. L'ocupació no ha superat el 30% encara que un 70% dels establiments hotelers han obert. "Una misèria", lamenta l'empresari.

La restauració ha aguantat millor, encara que la situació és igualment complicada. Al poble hi ha pocs bars i restaurants oberts. El Jaume, responsable d'un d'ells, explica a Públic que després de la reobertura del novembre ha aixecat la persiana només per a donar feina, perquè la previsió de fer benefici és nul·la.

Fidel Pincay, cambrer del Bar Josep, també ha obert. "Els números van molt malament. No és rendible. Estem entre vuit i deu hores oberts i no fem caixa". Facturen uns 80 o 90 euros al dia.

El Jaume explica que a l'estiu va haver-hi gent "com mai", encara que els guanys estaven condicionats pels límits d'aforament i, a més, no permeten sostenir el conjunt de l'any. Pincay coincideix amb ell i remarca que es tracta només de quatre mesos.

Precarietat augmentada

CCOO adverteix que la pandèmia "ha trencat la roda de la precarietat"

La poca activitat econòmica d'aquesta temporada té un impacte directe en la situació dels treballadors del sector turístic, que són més del 80% a Lloret. Molts són fixos discontinus, és a dir, treballen part de l'any -normalment, entre sis i vuit mesos- durant el qual generen atur, i la resta cobren el subsidi corresponent. Belén López, secretària general de CCOO a les comarques gironines, qualifica aquest funcionament de "roda de la precarietat" i afirma que amb la pandèmia "s'ha trencat del tot". A més, alguns d'ells han tingut ERTO, però d'altres no, perquè al març encara no havia començat la temporada.

"Quan fonamentes el model econòmic en la precarietat i pateix un contratemps, si ja estaves en la precarietat et quedes en la indigència", denuncia la sindicalista. Segons CCOO, pràcticament el 40% dels contractes al sector són a temps parcial encara que després es treballa "moltes més hores en negre". Això s'ha traduït en unes prestacions d'imports molt baixos que no permeten sostenir la vida. "S'han quedat sense xarxa", adverteix López. A més, el 2017 el salari mitjà en l'hostaleria era de 15.000 euros, gairebé la meitat que la mitjana salarial a l'Estat.

Aquesta precarietat estructural es reflecteix en les xifres de població que ha necessitat ajuda en els últims mesos. Càritas Lloret ha multiplicat per 2,5 les persones que recullen aliments al novembre d'enguany respecte al de 2019. Ara són gairebé 2.500.

Càritas Lloret ha multiplicat per 2,5 les persones beneficiàries d'aliments

En el que portem de 2020, els serveis socials del municipi han atès 4.000 persones, mil més de les que van atendre en tot el 2019, i han obert el doble d'expedients nous, uns 800.

"La gent ha fet temporades més curtes o no les ha fet. La merma [d'ingressos] és molt important i ens trobem perfils que acudeixen al centre de distribució d'aliments que no hi havien anat mai", afirma l'alcalde, Jaume Dulsat. Això ha comportat que el consistori faci "polítiques molt més assistencials, per a ajudar directament a les persones que no poden viure", apunta.

Reconversió del model

Els entrevistats són reacis a parlar d'una reconversió del model econòmic. Per a Dotras, el que està passant comportarà canvis, però no el canvi de model en si. "Quan això passi, quan hi hagi vacunes i es vagin minimitzant riscos, molts dels nostres mercats tornaran a visitar-nos", afirma. Prova d'això és que el sector ja està signant contractes amb els operadors tradicionals, afegeix, i "treballant moltíssim" perquè la pròxima temporada es pugui iniciar ja per Setmana Santa.

Zucchitello apunta que la pròpia inèrcia del mercat ha fet que les vendes s'hagin acabat orientant a sectors concrets, i que faria falta un mínim de tres exercicis per a dur a terme certa reconversió. "Haurà d'haver-hi una adaptació. Haurem de ser vigilants amb la qualitat, el servei, la professionalitat, però això no es pot fer d'un dia per l'altre", afirma.

"Més que canviar el model, estem per a millorar el que tenim", apunta l'alcalde. És el que ocupava el consistori abans de la debacle de la Covid. "Volem millorar el model turístic", sentencia.

Des de CCOO, López incideix en què "està clar que el turisme és fonamental per a la nostra economia", però s'ha de revertir la precarietat: "No pot haver-hi tan poc retorn al territori i a les persones", conclou.