La Mina es transforma, però a un ritme allunyat de les necessitats del barri

"Mira la Mina com canvia" és un eslògan que, si bé es podia llegir en un gran cartell des de la ronda del Litoral fa més d'una dècada, encara descriuria la realitat actual. Malgrat haver experimentat una transformació urbanística significativa i haver deixat enrere part del seu aïllament gràcies a la connexió amb el tramvia, aquest barri de Sant Adrià del Besòs arrossega dècades d'abandonament institucional. 

L'endarreriment en l'execució de projectes clau com l'enderrocament de l'edifici Venus, previst des del 2001 i ajornat fins al 2030, ha generat una gran desconfiança entre el veïnat amb el pas del temps. "No ens creurem res fins que no veiem canvis radicals, no volem més promeses incomplertes", afirma a Públic el vicepresident de l'Associació de Veïns de la Mina, Antonio Pinel.

L'enèsim ajornament en la demolició de l'edifici Venus ha fet créixer la desconfiança del veïnat envers les institucions

La Mina ha tornat a l'agenda mediàtica aquest gener arran d'un greu tiroteig entre dues famílies presumptament enfrontades pel control del territori i del tràfic de drogues. Afortunadament, no es va haver de lamentar cap pèrdua humana, però després de l'alarma social, el Departament d'Interior es va afanyar a reforçar el patrullatge de la zona. Un mes més tard, en la visita de Públic al barri un dijous al matí, sembla que la tranquil·litat torna a regnar al barri. No s'hi veu policia i els carrers estan pràcticament deserts.

"Els veïns no ens sentim insegurs. Sabem que hi ha quatre o cinc famílies conflictives, però la vida és normal. Això que ha passat és una salvatjada. Només volem ser un barri com qualsevol altre i que la policia faci la seva feina quan toca. Els Mossos saben qui ven droga i no s'ha fet una actuació com al Raval. Aquí no hi ha turisme com a Barcelona, que sempre ha d'estar ben guapa", continua Pinel. Malgrat la sensació deixadesa, el balanç del dispositiu desplegat aquest gener ha deixat 11 detinguts i 127 persones identificades amb 513 antecedents en total, segons els Mossos d'Esquadra.

L'educació, clau per a la transformació social

La directora de l'Institut Escola La Mina, Marta del Campo, també nega passar por en el seu dia a dia, però sí que admet que l'administració, especialment la Generalitat de Catalunya, hauria d'abordar "aquestes exhibicions de poder". Amb tot, Campo assegura que el seu és un centre educatiu "normal i corrent", que ja no pateix per l'absentisme.

L'IE La Mina va néixer amb la fusió de l'Escola Mediterrània i l'Institut Fòrum 2004, arran d'un altre episodi violent a la zona el 2016. L'edifici de primària, ubicat a la rambla de la Mina, i l'edifici de l'institut, a tocar de l'Escola d'Enginyeria de la UPC, es van mantenir, però es va unificar la direcció i el projecte educatiu. La major part de l'alumnat forma part de la comunitat gitana, que representa el 30% de la població al barri.

"L'absentisme era el gran estigma. És veritat que fa anys costava molt vincular els nens i nenes a l'escola, especialment a la secundària. Tot això ho hem anat canviant i treballant amb el compromís dels docents, de l'equip social, de les integradores i els tutors, que s'han bolcat amb les famílies". Durant la visita al centre, la directora explica a Públic els diversos projectes que tenen en marxa, alhora que afirma que s'ha avançat en la concepció que "estudiar no apaya", és a dir, que no elimina la identitat gitana i que dona eines per a la vida.

Pinel coincideix que l'educació i els projectes socials són fonamentals per a la transformació del barri. No obstant això, a diferència de la directora, considera que l'ensenyament impartit al centre és "pobre". "L'edifici Venus concentra el 90% dels problemes de la Mina, però enderrocar-lo no els solucionarà si no s'inverteix en educació i en els problemes socials", adverteix el vicepresident de l'Associació de Veïns. Marta del Campo, per la seva banda, assegura que tenen prou recursos públics per ensenyar i millorar les condicions d'educabilitat, és a dir, l'entorn de l'infant que propicia o dificulta el seu aprenentatge. El que sí que reclama, però, són més recursos per a la inclusió d'alumnes que, per exemple, pateixen autisme.

Què passa amb l'edifici Venus?

La setmana passada es va confirmar l'enèsim ajornament de l'enderrocament de l'edifici Venus. Segons el darrer Pla de Gestió aprovat l'abril de 2024, havia de demolir-se el 2028, però finalment el procés s'allargarà dos anys més. El secretari general de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya i president de la Comissió Executiva del Consorci de la Mina, Raúl Moreno, assegura que ja estan "en disposició aquest primer trimestre de 2025 d'arrencar la primera fase de reallotjament", però que no és una tasca senzilla mobilitzar els 244 habitatges i 15 locals que hi ha a l'immoble.

Moreno afirma a Públic que s'ha fet un "treball interessant" en els darrers cinc anys. Tot i això, l'administració vol accelerar-lo i preveu lliurar pròximament les claus dels pisos de protecció adquirits pel Consorci a una primera tanda de 14 famílies. Aquesta maniobra permetrà tapiar els habitatges desallotjats a poc a poc i començar a fer realitat, ara sí, un compromís anunciat fa gairebé tres dècades. En la primera fase, continua, s'intentarà traslladar les famílies amb un indicador de risc social més elevat o que tenen una especial urgència per una situació de salut, discapacitat o vulnerabilitat molt greu.

"Les administracions van adonar-se que no actuar al barri seria postergar una situació de gueto social. Hi ha famílies a la Mina que, per la seva situació de vulnerabilitat, no n'han sortit mai. Es va crear una zona realment conflictiva, on inicialment hi havia poca presència policial, que s'ha incrementat. El Consorci fa anys que inverteix en la transformació urbanística i social: a la façana mar, per exemple, ja s'han construït nous habitatges", afegeix.

Relacionat amb aquest tema

Els Mossos intensifiquen el patrullatge a la Mina per identificar persones armades després del tiroteig

Públic

Volen construir un centre educatiu, una escola bressol i dos edificis de pisos de protecció oficial

El secretari general de Drets Socials enumera les millores que s'han consolidat a la zona ―la biblioteca, la fusió de l'Institut Escola, el Centre Internacional de Lluites Olímpiques o el nou CAP― i anuncia altres actuacions previstes: "A l'edifici Venus hi anirà un centre educatiu i, just al davant, s'hi construiran 66 habitatges de protecció oficial per als veïns desallotjats. A més, volem fer una remodelació integral del Casal Cívic de la Mina i volem crear una escola bressol". Es preveu enllestir la redacció del projecte del bloc de pisos a l'estiu i que les obres arrenquin a principis de 2026.

En la segona fase de reallotjament, l'administració vol construir un segon edifici residencial, a tocar de la residència universitària. El nombre de pisos és encara "indeterminat" perquè dependrà dels reallotjaments pendents al final del procés. "Hi ha famílies que, malgrat les indemnitzacions i les facilitats, potser no volen marxar del Venus immediatament i volen esperar-se a la segona fase. També seran al voltant de 60 pisos i s'hi podrà traslladar, fins i tot, la conselleria de Drets Socials", explica Moreno.

Paral·lelament a tota aquesta planificació, també s'ha posat en marxa el decret HAUS, que facilita les expropiacions de l'edifici. Aquest model permet intercanviar un pis per un altre amb els mateixos metres quadrats sense haver de pagar res. "És una opció ben vista per a molts propietaris. La majoria tenen algun deute pendent, així que nosaltres proposem fer-nos-en càrrec a canvi d'obtenir el 49% de la propietat del nou habitatge", afegeix.

En aquest context, el Consorci recorda que ha incrementat un 22% les indemnitzacions per expropiació. Si al principi oscil·laven entre els 80.000 i els 99.000 euros, ara són d'entre 97.000 i 121.000 euros, en funció de les habitacions. També han apujat les indemnitzacions per les despeses del trasllat: de 600 o 800 euros, a 1.500 per tots els habitatges.

El compromís de la Generalitat

"La Mina està com les administracions volen. Reclamem els mateixos drets que altres barris de Barcelona o de Sant Adrià del Besòs. Les obligacions ja les tenim. Urbanísticament, van canviant les coses, però cal reforçar el vessant social", reitera Pinel, que lluita diàriament per enfortir el teixit associatiu de la zona. La seva entitat ja està començant a preparar la Setmana Cultural de la Mina, que enguany celebrarà la seva 34a edició.

La Generalitat destina dos milions d'euros anuals a la promoció de projectes socials a la Mina

En aquest sentit, Moreno assegura que la Generalitat ja dedica dos milions anuals a la promoció de projectes socials, especialment programes vinculats amb la infància i amb la inserció laboral de dones i de persones en risc d'exclusió. 

Relacionat amb aquest tema

La Mina més enllà de la narcosala

Queralt Castillo Cerezuela

"Hi ha molts programes socials que estan ajudant a canviar les dinàmiques internes del barri. Hi ha un compromís per part de la Generalitat de Catalunya d'accelerar la transformació. Jo crec que en pocs mesos podrem donar més bones notícies sobre millorar les inversions i les actuacions a la Mina", conclou. Ara només caldrà veure si aquestes promeses es materialitzen en fets concrets o si, com tantes altres vegades, queden en paraules buides.