El retorn del llop a Catalunya reobre el debat sobre la convivència i aviva el xoc entre animalistes i ramaders

A finals de l'any passat, es va poder confirmar la presència de la primera llopada a Catalunya en més de 100 anys, dos adults i tres cadells de llop (Canis lupus) nascuts en una àrea molt extensa, a cavall entre l'Alta Garrotxa i l'Alt Empordà. Quan fa més de 25 anys des de l’aparició del primer llop d’estirp italiana a Catalunya procedent de França, que va desembocar en un procés de retorn natural, torna a estar sobre la taula el debat sobre la gestió de l'espècie i la seva convivència amb el model ramader en general i la ramaderia extensiva en concret.

La Generalitat i el sector es veuen abocats a buscar així solucions urgents davant d'un escenari que sembla no tenir marxa enrere, i que alguns sectors creuen que es podria precipitar. Però el debat obert parteix de dues visions contraposades sobre com gestionar aquesta coexistència al territori. Mentre l'administració catalana, en la línia europea, defensa els beneficis de la presència del llop i la convivència amb la ramaderia, des de la pagesia no es veu tan clar, sigui amb alguns recels o directament criticant la situació, i alertant que la situació pot ser un problema real en un futur no tan llunyà.

Per la seva part, el Grup Llop Catalunya celebra la recuperació d'una "espècie clau per als ecosistemes", des d'un punt de vista "ecològic i de biodiversitat". El portaveu Jaume Grau considera una "excel·lent notícia" que aquest "procés molt lent" comenci a donar fruits. "Sempre hi ha dificultats: els que venen de poblacions italofranceses, no és fàcil que travessin el Pirineu i es puguin establir, a més que són mascles; i els de les poblacions ibèriques tenen grans extensions, hi ha finques de caça privada i també caça il·legal", diu al diari Públic. Per això, descarta dir que el llop estigui assentat a Catalunya perquè la població és "vulnerable, feble i poc nombrosa", per bé que sigui probable que el grup reproductor es torni a reproduir enguany.

Unió de Pagesos coincideix que la població no està assentada a Catalunya, però alerten que el llop podria suposar una "problemàtica molt greu" d'aquí a cinc anys a casa nostra. "A diferència d'altres espècies, aquests mengen només carn. Si poden entrar en un ramat, no aniran a empaitar un senglar perquè, si no vigilen, els mata. Els llops no són ximples", diu al diari Públic Joan Guitart, coordinador territorial de Comarques de Muntanya de l'organització sindical. El representant del sector alerta que ja està passant a altres punts de l'Estat espanyol com a Castella i Lleó, on "hi ha sobrepoblació de senglars i molts llops, perquè els llops no controlen la població de senglars".

"Aquests mengen només carn. Si poden entrar en un ramat, no aniran a empaitar un senglar", diu Joan Guitart d'Unió de Pagesos

El Grup Llop Catalunya defensa que és una bona notícia recuperar espècies que van ser "extingides de forma artificial" per recuperar alhora els "equilibris ecològics". "Les espècies silvestres o salvatges tenen els mateixos drets que els humans a existir, la majoria estan al territori abans que nosaltres, i són part intrínseca de la nostra diversitat", reivindica Grau. Posa d'exemple que la situació actual pot afavorir plagues que afectin els conreus o malalties que poden contagiar els humans, amb noves pandèmies com ho va ser la Covid-19, tenint així un impacte negatiu sobre la salut de les persones.

Així, sosté que cal recuperar "espècies clau i espècies paraigua" com el llop, al capdamunt de la cadena tròfica, cosa que alhora ajuda a regular poblacions d'herbívors salvatges, altres depredadors com cabirols o senglars, que també afecten la pagesia. "No acabarà amb els senglars i els cabirols, tampoc és desitjable, a final s'acaba autoregulant", alerta, però sí que creu que "canviarà el seu comportament". "No poden esquivar un atac directe de llop, per la qual cosa tenen més precaució i comportaments menys tímids, el que fa que mengen menys els conreus, per exemple, de productors de raïm", detalla.

Però Guitart discrepa completament. El coordinador territorial de Comarques de Muntanya d'Unió de Pagesos assegura que hi ha "prou informació, bibliografia i fotografies del que està passant els últims 20 anys arreu d'Espanya i la decadència en la qual s'està entrant". El representant sosté que alguns agents mediambientals alerten d'aquesta "conseqüència de l'Espanya buidada" que està deixant "famílies destrossades". "Volem fer entrar el clau per la cabota. Ara volem inventar la sopa d'all i això ve cap aquí, Europa marca aquestes tendències", etziba.

El representant sindical aleta que hi ha hagut 3 atacs en 6 mesos a la zona sud del Solsonès, i que a l'Empordà "hi ha hagut més atacs dels que es diuen oficialment" perquè "l'administració els amaga bastant i els pagesos no poden demostrar-ho si no troben els animals morts". Alhora, assenyala els "efectes col·laterals" de la problemàtica: Guitart destaca que els dies que no es pot engegar el bestiar se'ls ha de donar menjar dins la granja, i el canvi d'hàbits suposa un estrès perquè són animals de costums i els agrada passejar.

A més, assenyala les pèrdues de producció: "Això no ho veus fins al cap d'un mes". Destaca que, amb animals com el llop, "els primers que s'acollonen són els toros i molts abandonen els ramats", per la qual cosa moltes vaques tornen de la muntanya sense estar prenyades. "Has perdut cinc mesos d'aquell animal que hauria d'estar treballant per fer un vedell denou, la rendibilitat se'n va a la merda. El que passa amb l'os passarà amb el llop", lamenta, assegurant que això farà tirar enrere molta gent jove que pretengui entrar al sector.

És possible l'equilibri?

Joan Guitart subratlla que el model actual de ramaderia extensiva no pot resistir la pressió del depredador sense un canvi radical en la gestió i, especialment, en el suport real de l'administració. "Tal com s'està portant en aquests moments, amb els aprofitaments i la manera que treballem, anant a veure el ramat un cop a la setmana, això és impossible", diu el representant d'UP. 

Alhora, reivindica la tasca de l'extensiva, generant biodiversitat i netejant el sotabosc: "Tot això ho perdrem. Els ramats van desapareixent i nosaltres hem de plantejar com canviar la forma de treballar o la coexistència aquesta que busquem serà molt difícil". "Hem de tornar a posar un pastor amb l'escopeta al coll gairebé, ni que sigui per  espantar el llop. Hem de tornar a fer la feina que feien els nostres padrins", afegeix. El representant d'Unió de Pagesos admet que han de "canviar la pell com les serps" i modificar totes les formes i hàbits de maneig del bestiar.

Des del bàndol animalista, s'entén la preocupació que es pugui generar a la ramaderia extensiva per la presència del llop, i que "tant la societat com l'administració han d'atendre". Això no obstant, el Grup Llop destaca que aquest animal "no és el causant que tanqui cap explotació ramadera enlloc d'Europa", tot i que si una està al límit, una pèrdua econòmica més pot ser la gota que fa vessar el got. Grau destaca que aquesta conflictivitat també beu d'un element molt cultural: "El llop és sempre el dolent de la pel·lícula i de les llegendes, però són coses més mítiques que reals, no hi ha documentat cap atac a humà en dècades". Per això, creu que hi ha una "llegenda negra" i "condicions emocionals", que cal combatre amb pedagogia, pragmatisme i mecanismes contrastats.

"El llop no és el causant que tanqui cap explotació enlloc d'Europa. Sempre ha estat el dolent de la pel·lícula i les llegendes", diu Jaume Grau

"La ramaderia extensiva no es veu amenaçada pel llop, ja està malament abans que arribi el llop", insisteix l'animalista, tot i reivindicant que és un model que va "molt més enllà" de la producció tradicional que busca la màxima productivitat. "Busca mantenir l'activitat rural on sovint no hi ha activitat econòmica, i també va en el sentit d'equilibrar els ecosistemes i contribueix en la prevenció d'incendis, però han de competir amb una ramaderia industrial". Per això, defensa que la societat i el Govern han de trobar "fórmules per valorar els seus productes", com posar segells de qualitat, recuperar el "prestigi de l'ofici de pastor" i la feina de ramader en extensiu. "Cal que es guanyin millor la vida, i això vol dir pagar millor el producte", rebla.

Mesures, ajudes i indemnitzacions per la coexistència

El punt de trobada, malgrat les discrepàncies, és en la necessitat de més recursos públics. Darrerament, el Grup Llop Catalunya n'ha reclamat directament a la Generalitat per evitar la conflictivitat entre la ramaderia extensiva i els llops. Després dels últims atacs al sud del Solsonès, demana a l'administració que la prevenció amb sistemes defensius i les compensacions siguin àgils per evitar que la ramaderia assumeixi en solitari el retorn d’aquesta espècie autòctona. Així, Grau sosté que la coexistència passa necessàriament per la prevenció dels atacs: destaca gossos de protecció, tancats electrificats i un maneig humà que no "abandoni" els animals a la muntanya durant dies. "Amb aquestes tres coses es redueixen a un percentatge altíssim les baixes", defensa, tot i que, "quan hi ha una distracció o un llop molt famèlic, pot haver-hi alguna baixa", per les quals cal "indemnitzar correctament".

Grau reclama "més i millors tancats electrificats" o que cedeixin als ramaders, així com subvencionar els mastins i el seu pinso perquè el ramader pugui tenir aquesta eina, "i que no li costi diners o molt pocs diners, perquè no és responsabilitat seva". Com a "proposta revolucionària", proposa contractar públicament pastors perquè facin l'acompanyament quan els animals estan al camp i el ramader no ho pot fer. "Contractar pastors públics permetria millorar les condicions de vida dels ramaders i rebaixar les baixes. S'estan gastant milions en altres coses i això serien diners 100% en llocs de treball en zones rurals deprimides", diu, tot valorant positivament iniciatives com les escoles de pastors. "L'administració ha de ser valenta. La inversió és massa petita comparat en els beneficis enormes que t'aportaria", insisteix sobre la iniciativa.

"Contractar pastors públics permetria millorar les condicions de vida dels ramaders i rebaixar les baixes", diu el Grup Llop

Segons el sindicat, totes aquelles mesures que s'hagin d'implementar les ha d'assumir la Generalitat o, si no, el sector "té els dies comptats", ja que l'impacte va molt més enllà de la pèrdua directa d'animals. "Tota la problemàtica que generi el llop l'ha d'assumir l'administració. Si s'ha de posar collars de geolocalització o tancats virtuals, ho ha de pagar l'administració. No volem llops? Doncs responeu per això", reclama. Guitart insisteix que cal invertir en la cobertura telefònica i de GPS: "No tenim cobertures al 80% de les nostres muntanyes. Les últimes tecnologies per controlar els ramats les pots aplicar al passeig de Gràcia, però aquí dalt no les podem aplicar".

Amb això també reivindica sistemes de localització dels ramats, puix a les altes muntanyes del Pallars Sobirà suposa molt temps de desplaçament cap a veure els animals, i amb aquestes eines es podrien controlar: "Els tancats virtuals són el futur de la ramaderia extensiva al Pirineu". "Si veus un animal que fa hores que no es mou, corres a la muntanya perquè hi ha hagut un problema. Això de moment no existeix ni s'espera. Fixat com són de roïns a l'administració", etziba. En aquest sentit, es mostra crític amb la Taula del Llop: "Són tots els mateixos amb diferents collars. Tenen l'estratègia de defensar un moviment i d'aquí no es mouen, fan veure que fan alguna cosa, però no fan res. No diuen mai quan hi ha un atac a les muntanyes".

Per contra, el Grup Llop Catalunya remarca que el sistema d'indemnitzacions ha "millorat bastant" d'ençà que va començar la Taula, i que el darrer any s'ha actualitzat amb un augment d'entre el 20 i el 30% del barem del preu que es paga per cada baixa d'ovella o cabra. "Aquí la polèmica està en els animals que es paguen i els que no es paguen, s'estan pagant els confirmats i els dubtosos, però un animal desapareix és difícil indemnitzar", adverteix. En aquest sentit, aquí es poden trobar diversos casos: "Algun que haurà tingut una baixa per llop, però també hi ha baixa per gossos comuns o un animal que cau per un penya-segat".

Amb tot, l'organització valora positivament "l'actitud" del Govern en els darrers anys, amb la creació de la Taula del Llop on poden parlar les entitats ramaderes, les de defensa ambiental, els tècnics i científics, i també l'administració, per buscar problemes i trobar solucions. "S'ha de millorar, però s'ha millorat una mica les indemnitzacions, i s'acosta més al preu real dels animals", sosté, bo i admetre que "els recursos invertits i la intensitat de les accions són encara massa tímides". "Cal actuar abans que hi hagi atacs, de manera proactiva i preventiva, s'ha de posar personal i recursos", remarca, demanant també fer arribar la informació a totes les explotacions.

Un repte de país

Guitart es mostra molt crític amb l'administració, que assegura que vol dividir el sector: "Hi ha un tracte de favor, una mena de 'divideix i venceràs', i els pagesos som tan imbècils que ens venem per qualsevol cosa. Mentre el veí vagi pitjor que jo, vaig fent". Alhora, lamenta la situació "llastimosa" perquè els ramaders no han pogut anar "tots a una": "Hi ha altres que no donen la cara, amb la boca petita t'expliquen una cosa, però després són uns venuts".

Per això, alerta que s'estan organitzant amb un grup amb unes 20 associacions, on també hi ha Revolta Pagesa i altres "en defensa de la ramaderia extensiva", per anar "tots alhora" en cercar solucions i sense tirar-se "els trastos pel cap". Assegura que s'han plantejat sortir de la Taula de Llop arran de la representativitat massa elevada que considera que hi tenen els animalistes, apuntant que "amb qui s'ha de parlar sempre és amb els afectats": "Moltes vegades, segons quines coses diguis allà, ens les tindrem entre nosaltres i no avançarem, que és el que vol l'administració", insisteix.

Grau del Grup Llop entén que entre els ramaders "hi ha de tot, com a tot arreu". Creu que n'hi ha de "molt raonables", alguns dels quals han contactat amb ells per expressar les seves "inquietuds". Cita casos com les Ramaderes de Catalunya, que "són joves i tenen ganes de fer les coses bé", amb qui parlen i es donen suport a les iniciatives que proposen a la Taula del Llop. Això no obstant, admet que "hi ha persones que, perquè estan en una situació econòmica més precària o perquè emocionalment han patit més les baixes, la por i l'angoixa a vegades, és més difícil dialogar". Assegura, però, que "la majoria no estan en contra del llop, sinó que estan a favor de poder viure dignament de la seva feina".

En definitiva, l'animalista considera "raonablement compatible" la presència del llop amb l'extensiva: "No podem en cap cas que per nosaltres és més important el llop que les persones". "No vull que el país es despobli i la ramaderia ocupa una part de la població rural, però també vull que es recuperi el llop", insisteix. Així, proposa plantejar "el repte" com "una oportunitat per sortir guanyant-hi tots", per exemple, sumant llocs de treball. "Ho plantejaria com una oportunitat de fer les coses millor si recuperar els equilibris de la societat humana amb la natura que hem perdut durant tants anys", conclou.

Unió de Pagesos demana més recursos davant el llop: "Si no ho assumeix ningú, desapareixem"

Al seu torn, el representant d'Unió de Pagesos admet que no els queda alternativa que adaptar-se a una nova manera de gestionar els ramats, demanant agafar l'exemple d'altres zones d'Espanya o França que "pateixen moltes baixes i atacs" i alerta que "la situació és insostenible". "Per desgràcia, el llop hi és, i el llop es defensa. Està penat matar un llop, si ens pillen, és pitjor que matar una persona", apunta. Per fer front al nou paradigma, admet que guanyaran menys diners, però reclama més recursos perquè, "si no ho assumeix ningú, desapareixem". 

En aquest sentit, lamenta que ja s'han perdut molts pastors els últims anys, "sobretot d'oví i cabrum", i alerta que "les ovelles seran les primeres a patir la presència dels llops, però després venen els cavalls i les vaques". Creu que la problemàtica que pot generar el llop pot ser més que la de l'os, perquè "cria més i fa 40 km en una nit". "De tenir-lo a l'Empordà passarem a tenir-lo al Pirineu, amb poc temps arribaran. Ara ve la segona llopada, tornaran a parir, i van entrant llops. La convivència és complicada", rebla.