El món rural es regira contra el Plater: "Volem un desplegament de les renovables al servei de la ciutadania, no de les multinacionals" 

Catalunya té 947 municipis, dels quals 310 s'oposen al Pla Territorial Sectorial de la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya, més conegut com a Plater. Dit d'una altra manera, un terç de les poblacions del país han dit "no" al model de planificació i ordenació de parcs solars i eòlics, les seves línies d'evacuació (MAT) i llocs d'emmagatzematge, proposat pel Govern de Salvador Illa. De l'Empordà fins a les Terres de l'Ebre, són municipis de 38 comarques, majoritàriament rurals. Una oposició que ha provocat que el Govern ajorni la seva aprovació definitiva del fins després de les eleccions municipals del maig vinent.

Ajuntaments com el de Miravet, Ulldecona, Viladasens, Sant Jordi Desvalls o Vilademuls, així com organitzacions agràries i ambientals i consells comarcals, han presentat al·legacions contra el Plater. En total, segons el Govern, n'ha rebut 12.143. El seu rebuig no neix de l'oposició a les renovables ni a la transició energètica, sinó de la manera com es volen desplegar sobre el territori. A grans trets, els ajuntaments comparteixen la necessitat d'ordenar les renovables, però reclamen més capacitat de decisió, modificar les zones delimitades i concentrar les instal·lacions. Parlem amb la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa i alcaldes de municipis afectats.

Anem per parts. El Plater determina les zones on es podrien implantar instal·lacions renovables, fixa objectius de potència per als municipis i les comarques i planteja també criteris per a les infraestructures associades. Per fer-ho, té en compte factors ambientals, agrícoles, paisatgístics, urbanístics, territorials, culturals i energètics. A partir d'aquests criteris, el territori es divideix entre zones no aptes, zones aptes i zones prioritàries, i es fixen objectius de potència per als diferents municipis. És precisament aquesta cartografia la que ha provocat bona part del malestar entre els ajuntaments que consideren que el mapa s'ha dibuixat sense prou participació local.

La Generalitat defensa que aquest planejament és necessari per assolir els objectius de descarbonització i evitar una implantació desordenada de les instal·lacions. El document parteix de la PROENCAT 2050 i preveu arribar fins als 62.000 MW de potència renovable l'any 2050, amb uns 14.000 MW situats en edificis i espais antropitzats. Bona part d’aquesta potència s’ha situat en municipis petits però amb molt de terreny, sobretot agrícola.

Viladasens, a la comarca del Gironès, és un municipi de 205 habitants amb una superfície total de 1574 hectàrees, de les quals n’hi ha 1.275 definides com a prioritàries i aptes. En una conversa amb Públic, l'alcalde Xavier Sánchez, alerta que les superfícies identificades com a aptes poden acabar generant una pressió territorial que vagi més enllà dels objectius inicials de potència. La seva preocupació és que aquestes àrees facilitin també la implantació de bateries, plantes de biogàs o biomassa i altres infraestructures vinculades al sistema energètic. "No és un màxim, com diuen des de la Generalitat, sinó que és un mínim", afirma.

"Aquest PLATER està fet des de la Generalitat, des dels despatxos, no se'ns ha tingut en compte als municipis per a res". Segons explica, els ajuntaments van conèixer les afectacions que preveia el pla quan bona part de les decisions ja estaven plantejades. "Se'ns va reunir un dia als consells comarcals i ens van donar una carpeta amb les afectacions de cada municipi, sense haver tingut en compte ni els nostres punts ni la nostra opinió", relata.

Ulldecona, al Montsià, també és un municipi amb un terme municipal molt extens. La seva alcaldessa, Núria Ventura, considera positiu que la Generalitat hagi fet "un exercici d'ordenació territorial i hagi identificat quines zones poden acollir instal·lacions renovables". El problema, segons el Govern municipal, és com s'han delimitat aquestes zones. En aquest sentit, Ventura ha defensat en una conversa amb Públic reduir la pressió sobre el sòl agrícola i concentrar les instal·lacions en zones ja transformades o amb usos industrials.

El sòl agrícola, al centre de la disputa

Un dels punts on coincideixen les diferents posicions dels municipis és la preocupació pel sòl agrícola. Montserrat Coberó, membre de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, defensa en una conversa amb Públic que l'acceleració de les renovables no pot fer-se a costa de les terres productives. Catalunya disposa d'una superfície agrària limitada i que la instal·lació de plaques solars sobre terrenys productius pot entrar en conflicte amb la capacitat del país per produir aliments. "És absurd i és contraproduent pels interessos de la ciutadania i del futur agafar terrenys agrícoles que són molt productius i emplenar-los de plaques fotovoltaiques per produir energia i deixar de produir aliments", sosté Coberó.

La proposta de la xarxa és prioritzar les cobertes dels edificis, les antigues pedreres, els marges de les autopistes i altres superfícies ja transformades. "No es poden destruir hectàrees de producció d'aliments per produir energia fotovoltaica que es podria produir a les teulades, on no es poden produir aliments", afirma.

Una reflexió que comparteixen la resta d’alcaldes consultats, que no qüestionen que els municipis puguin contribuir al desplegament renovable, però reclamen concentrar-lo en determinades àrees i reduir-ne l'extensió sobre altres tipus de sòl.

Un model de grans parcs  

Els municipis i les entitats crítiques amb el Plater també qüestionen el model de grans parcs concentrats en determinats territoris rurals i proposen una implantació més distribuïda, basada en instal·lacions de menor dimensió i comunitats energètiques. "Som conscients que cal facilitar la implantació de les renovables", afirma, però reclama que els governs facin "una planificació que estigui pensada per beneficiar la ciutadania, no les multinacionals que volen invertir en macrocentrals de renovables".

Sánchez ho planteja a partir del consum del seu propi municipi. "Si jo consumeixo 0,3 megawatts, no té sentit que el meu municipi estigui obligat a generar-ne més de 100", afirma. La seva alternativa passa per instal·lacions més petites que permetin que els municipis siguin també part activa de la producció energètica.

L'alcalde considera que aquesta fórmula permetria repartir l'esforç entre molts més municipis i evitar que determinades zones rurals concentrin grans infraestructures. Considera que el model de grans parcs afavoreix sobretot les grans empreses energètiques. "Està fet per les grans energètiques i el lobby de les renovables", afirma.

"Al·legar no és participar"

A banda de la distribució, el món municipal dispara contra el Govern per la manca de participació dels municipis en la presa de decisions i la poca transparència del procés. Mentre la Generalitat defensa que el procés ha inclòs participació, reunions amb els municipis i un període d'informació pública, els ajuntaments insisteixen que participar en el tràmit d'al·legacions no equival a haver pogut decidir les bases del planejament.

"Una participació no és una al·legació", afirma Sánchez. El que reclamen els municipis és poder parlar abans de la definició de les potències, les zones i les infraestructures que poden acabar afectant els seus termes municipals. La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa comparteix aquesta crítica. "No és un procés de participació, és un procés d'al·legacions", sosté Coberó, que a més considera que les 12.143 al·legacions recollides pel Govern no corresponen amb els seus registres i assegura que el nombre és més alta.

La transició energètica no es pot fer d'esquena al territori que l'ha d’acollir

Front comú dels municipis

Per tal de canalitzar aquest rebuig, els ajuntaments contraris han impulsat l'Associació de Municipis per a la Reforma del PLATER (AMRP). Sánchez explica que neix per donar una estructura comuna als ajuntaments que s'oposen al pla i, sobretot, per superar les limitacions dels petits municipis rurals. Un dels objectius principals és tenir capacitat econòmica per contractar tècnics i experts que puguin elaborar alternatives al pla i disposar de recursos per contractar serveis jurídics i, si cal, portar el conflicte als tribunals o fins i tot a instàncies europees.

La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa reclama una moratòria del Plater. El seu plantejament és que abans de continuar incrementant la superfície destinada a generació renovable cal revisar les necessitats energètiques, millorar l'emmagatzematge i aprofitar millor les instal·lacions ja existents. Les tres veus coincideixen en el fet que "la transició energètica no es pot fer d'esquena al territori que l'ha d’acollir".