Una llei de desforestació descafeïnada: Brussel·les s'apunta a l'onada antiecologista i rebaixa els seus objectius

La primera legislatura d'Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea va estar marcada en part per la lluita contra la crisi climàtica i va impulsar l'agenda verda europea. Brussel·les, en un context en què els partits verds europeus estaven en alça, es va convertir en un dels principals centres de poder que impulsava mesures de caràcter ecologista. No obstant això, a la fi del seu primer mandat, i ja en precampanya de les eleccions europees, la seva pròpia família política (el Partit Popular Europeu) es va apuntar a l'onada contraecologista propulsada per l'extrema dreta i va convertir la seva oposició als plans ecologistes de la Unió Europea en un dels seus principals cavalls de batalla electorals.

Aquest canvi de posició s'ha vist molt clar amb la polèmica llei de desforestació. Es tracta d'una de les mesures més ambicioses que va presentar la Comissió Europea amb l'objectiu de garantir que les importacions de determinades matèries primeres a la UE no contribueixin encara més a la desforestació a nivell mundial. Els productes més afectats són cafè, el cautxú, l'oli de palma, la fusta i el cacau, entre d'altres. De fet, segons dades de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), entre 1990 i 2020 es van perdre 420 milions d'hectàrees de bosc, una superfície de la mida de la UE, una conseqüència fatídica que es vol evitar. El 10% d'aquesta desforestació mundial correspon als productes importats per la el bloc comunitari.

Malgrat que aquesta llei va tenir en un inici un suport majoritari a les institucions europees, el va acabar perdent. La seva entrada en vigor s'ha prolongat dues vegades i s'ha anat descafeïnant cada vegada que s'ha hagut de negociar en el Consell de la UE, que és l'organisme que representa els Estados membres, i en el Parlament Europeu. I, per si no fos poc, la Comissió Europea ha plantejat aquest dilluns més reformes de la norma i afegeix noves excepcions. Així Brussel·les, que s'ha vist pressionada pels governs estatals i l'Eurocambra, proposa rebaixar encara més l'ambició de la normativa.

En concret, la UE ha proposat aquest dilluns retirar el cuir de la llista de productes que els importadors han d'assegurar-se que no produeixen desforestació. També quedaran fora de la llista els pneumàtics de segona mà als quals només se'ls aplica una capa superior de cautxú per poder tornar a utilitzar-los. En canvi, s'inclou el cafè soluble amb l'objectiu de facilitar l'aplicació de la norma i els seus controls, ja que el cafè en general ja es troba a la llista de productes afectats.

Aquesta reforma, igual que les anteriors, ha tornat a provocar l'empipament de les organitzacions ecologistes sense ànim de lucre. Entre les quals es troben World Wide Fund for Nature (WWF) o Greenpeace ja que consideren que redueix de manera substancial l'ambició de la llei, que era una de les mesures ecologistes estrella de la Unió Europea.

"La cadena de subministrament de cuir segueix sent un factor tan important en la destrucció dels boscos com ho era quan es va incloure en la llei el 2023", apunta en un comunicat l'advocada de Greenpeace a la UE Andrea Carta, que critica que la Comisión Europea hagi volgut "complaure poderoses marques de moda" de manera "inexcusable". A més, la portaveu de WWF Anke Schulmeister-Oldenhove afirma que el fet de treure alguns productes de la llista o de fer excepcions pot "complicar encara més la seva aplicació" i els controls, al contrari del que argumenta Brussel·les.

La dretanització de la UE

La història de la llei de desforestació és un dels exemples més simptomàtics del canvi de postura de la Unió Europea en matèria ecologista i el creixement de l'extrema dreta. El Parlament Europeu va passar de tenir la representació més gran de la seva història de parlamentaris verds a tenir una majoria conservadora i ultra en aquesta última legislatura. Ha estat aquest canvi de correlació de forces a Eurocámara el que va permetre al Partit Popular Europeu rebaixar les ambicions climàtiques de la UE només amb el suport dels ultres, malgrat la negativa dels socialdemòcrates, Verds, Esquerra i, en alguns casos, la família liberal.

Més enllà del Parlament Europeu, la majoria de governs conservadors o ultres de la Unió Europea també és aclaparadora, sobretot en els últims anys. L'únic govern progressista d'entre les grans economies del bloc europeu és Espanya, i tant la italiana ultra Giorgia Meloni com el conservador alemany Friedrich Merz, així com de vegades el francès Emmanuel Macron, pressionen perquè la UE faci marxa enrere amb les seves ambicions ecologistes.

A part de la llei de desforestació, els Estats membres i el Parlament Europeo han forçat la Comissió Europea —que també està formada majoritàriament per comissaris conservadors— a, per exemple, reduir les exigències al sector automobilístic perquè rebaixin els nivells d'emissions contaminants, descafeïnar les exigències climàtiques per rebre les subvencions de la política agrícola comuna (PAC) i fins i tot la introducció d'excepcions per complir amb els objectius climàtics de la UE: reduir les emissions contaminants en un 55% el 2030 respecte als nivells del 1990 i la neutralitat climàtica el 2050.