La fruita seca afronta una collita que encara arrossega els efectes de la sequera mentre l'encariment del gasoil ofega el sector
Unió de Pagesos preveu una collita d'entre 6.000 i 7.000 tones d'avellana, lluny de les 10.000 habituals per la pèrdua d'hectàrees dels darrers anys. També espera una caiguda del 80% de la producció d'ametlla de secà i del 50% de la garrofa
Pel que fa als preus, el sindicat alerta que l'augment del gasoil, els fertilitzants i els fitosanitaris redueixen el marge de benefici del pagès
Barcelona-
Els productors de fruita seca a Catalunya, sobretot al Camp de Tarragona i a les comarques de Ponent, afronten la collita d'enguany amb optimisme. Es preveu una bona campanya de l'avellana i ametlla de regadiu però més negre pel que fa a la garrofia i l'ametlla de secà. Als efectes de la sequera que encara arrosega el sector, cal sumar-li l'encariment, per una banda, del gasoil degut a la guerra a l'Iran, i dels fertilitzants i els fitosanitaris pels aranzels comercials imposats per l'administració de Donald Trump.
El Camp de Tarragona, principal productor d'avellana de l'Estat, recupera una collita "normal" després de diversos anys de males collites per la sequera. La bona pluviometria d'aquest hivern i l'aigua del pantà de Riudecanyes han permès regar i han donat un respir als avellaners del Baix Camp. Ara bé, la recuperació no ha sigut completa. El sector ja no disposa de la mateixa superfície productiva que fa uns anys. La sequera ha obligat a arrencar arbres, moltes hectàrees s'han abandonat i les noves plantacions encara no han entrat en producció.
Ho explica en una conversa amb Públic el responsable de la fruita seca d'Unió de Pagesos i productor d'avellanes, Sergi Martín. Assegura que els arbres arriben "ben carregats" però se n'han perdut "molts" durant els anys que no han pogut regar per les restriccions al regadiu degut a la sequera persistent que va afectar tot Catalunya. "Hi ha menys arbres que fa cinc anys. S'han anat arrencant i abandonant, i els que s'han tornat a replantar encara no estan en producció", lamenta.
Relacionat amb aquest tema
Quan es replanta una hectàrea d'avellaners, els nous arbres necessiten anys abans d'assolir una capacitat productiva significativa. Això fa que encara que les condicions siguin més favorables enguany, les conseqüències de la sequera continuïn presents en les estadístiques de producció. En un any normal, el sector havia tingut com a referència una producció d'unes 10.000 tones d'avellana. Enguany, però, Unió de Pagesos calcula que la collita es quedarà previsiblement entre les 6.000 i les 7.000 tones.
Martín no dona per fet que el sector pugui tornar aviat a les 10.000 tones. El futur dependrà, entre altres factors, de la capacitat de mantenir les explotacions existents, recuperar les hectàrees abandonades i aconseguir que les noves plantacions arribin a l'edat productiva.
La transformació del sector no és nova. Martín recorda que la superfície dedicada a aquests cultius havia estat molt superior en dècades anteriors i que, en un moment determinat, es parlava de fins a 35.000 hectàrees. Des d’aleshores, la superfície ha anat disminuint. En el cas de l'avellana, aquesta reducció té conseqüències directes sobre la capacitat productiva del territori. Un any favorable pot millorar el rendiment per arbre, però no pot compensar per si sol la desaparició de milers d'arbres.
El preu del gasoil, desbocat
Aquesta pèrdua de superfície s'hi afegeix un altre factor que condiciona cada vegada més la viabilitat de les explotacions: l'augment dels costos de producció. El preu del combustible, com per a qualsevol persona treballadora, és un dels principals maldecaps dels pagesos. El gasoil agrícola ha passat, segons explica Martín, d’uns 60 cèntims per litre a aproximadament 1,40 euros. Un increment que té un impacte directe en explotacions que depenen del tractor i de la maquinària per bona part de les feines del camp.
Relacionat amb aquest tema
"Un tractor es menja 60-80 litres de gasoil cada dia", assenyala el responsable de fruita seca d'Unió de Pagesos. La diferència entre pagar 60 cèntims o pagar 1,40 euros per litre no és, per tant, una qüestió menor: representa un augment considerable de la despesa necessària per treballar les mateixes hectàrees. Tal com explica Martín, l'increment del gasoil acaba convertint-se en un augment directe dels costos que suporta la pagesia i que, en última instància, repercuteix en el consumidor. El camp ha de pagar més per produir, mentre els preus de venda depenen en gran part d’un mercat internacional sobre el qual els productors locals tenen poca capacitat d'incidència.
Els fertilitzants i els productes fitosanitaris també s'han encarit pels aranzels comercials imposats per l'administració de Donald Trump, cosa que contribueix a reduir el marge final dels agricultors. Així, una collita que pot ser bona des del punt de vista agronòmic no necessàriament és una bona collita des del punt de vista econòmic.
Relacionat amb aquest tema
El preu de l'avellana es fixa en un mercat internacionalitzat. El principal referent és Turquia, el gran productor d'avellana mundial, i les cotitzacions del mercat turc tenen una incidència directa en el que acaben rebent els productors d'altres territoris. "El preu que fixa Turquia i que van seguint tots els països productors és el que tenim aquí", explica Martín. Això limita la capacitat dels pagesos catalans d'absorbir els increments de costos a través d'un augment del preu final. Per Unió de Pagesos, el preu actual és "una mica just" en relació amb l'encariment general de les despeses de producció.
L’ametlla, les dues cares del sector
Els productors d'ametlla a Catalunya afronten una collita "molt bona", tot i que les previsions són ben diferents si es tracten d'explotacions de regadiu o de secà. A més, el context internacional juga a favor dels productors catalans i europeus. La sequera ha reduït la collita als Estats Units, un dels grans productors mundials, mentre que les polítiques comercials impulsades per Donald Trump han afavorit, segons Unió de Pagesos, que els compradors europeus incrementin les compres d'ametlla espanyola. Aquest escenari ha contribuït a sostenir els preus en nivells que permeten als productors cobrir costos i obtenir marge.
Relacionat amb aquest tema
Ara bé, mentre les explotacions d'ametlla de regadiu afronten enguany una situació molt favorable, fins al punt que Unió de Pagesos parla d'una collita "de rècord", les previsions de les explotacions de secà són un desastre. Segons les dades del sindicat, entre el 2022 i el 2024 la producció d'ametlla de secà ha caigut un 80%.
A Tarragona, la diferència és abismal : el 2024 el rendiment de l'ametlla de regadiu va arribar als 2.988 quilos per hectàrea, mentre que en el secà es va quedar en només 262 quilos per hectàrea. Unió de Pagesos denuncia que aquestes diferències poden quedar diluïdes en les dades globals quan l’Administració calcula conjuntament l’ametlla de regadiu i la de secà.
Seguim amb la garrofa, que afronta una de les situacions més complicades de la campanya. Unió de Pagesos preveu una collita d'aproximadament la meitat d’un any normal, mentre que el preu s'ha enfonsat fins als 0,30 euros el quilo, molt per sota dels 1,50 euros de fa quatre anys. Martín alerta que, amb la baixa producció i els costos elevats, "segurament moltes garrofes es quedaran sense recollir".
Relacionat amb aquest tema
Davant d'aquesta situació, Unió de Pagesos denuncia que el Departament d'Agricultura no preveu una línia d'ajuts per als productors d'ametlla de secà i garrofa afectats per la caiguda de producció. La proposta presentada pel sindicat planteja una indemnització de 180 euros per hectàrea afectada. Segons Martín, la Generalitat els va traslladar el juliol que "no ho veien clar". Si no hi ha una resposta, Unió de Pagesos ja ha advertit que està disposat a convocar mobilitzacions.
En el cas de l'avellana, en canvi, el Departament d'Agricultura sí que s'ha compromès a habilitar ajuts per als productors que hagin patit una reducció superior al 30% de la producció. El problema, segons el sindicat, és que la convocatòria no arribarà fins a finals d'any. Els pagesos reclamen que la línia es publiqui com més aviat millor i que els diners es puguin cobrar durant aquest any.
Més enllà de les conjuntures externes i meteorològiques, la devallada de la producció de fruita seca no s'explica sense el degoteig de terres que s'han anat abandonant per la manca de viabilitat de la producció i la reconversió industrial i turistificació d'una zona tradicionalment agrícola com ha estat el Camp de Tarragona, que malgrat tot, segueix sent una de les principals zones productores d'avellana i ametlla a nivell estatal.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.