Eleccions municipalsManuel Valls simbolitza el fracàs de la dreta espanyola a Catalunya

Manuel Valls, un cop més, ha fracassat a les urnes. L'exprimer ministre francès ha quedat molt lluny de tenir opcions reals de lluitar per l'alcaldia de Barcelona, el seu gran objectiu polític des que fa aproximadament un any va aterrar a la capital catalana, la ciutat on va néixer i va passar-hi part de la seva infància. Barcelona pel Canvi – Ciutadans, la candidatura que liderava, tindrà sis regidors a l'Ajuntament, només un més dels que va obtenir Cs el 2015, aleshores en una llista encapçalada per Carina Mejías. El fracàs de Valls i Cs a Barcelona resumeix el rol que ha tingut la dreta espanyola en aquestes municipals a Catalunya. El partit d'Albert Rivera seguirà sense cap alcaldia i el seu progrés és mínim amb relació el 2015. Paral·lelament, el PP ha perdut més de 100.000 vots i només les victòries -i possibles alcaldies- a Badalona i Castelldefels li permeten salvar els mobles. La ultradreta de Vox, que concorria a 45 municipis, només ha obtingut tres regidors a Salt (Gironès), una ciutat on prèviament tenia representació Plataforma per Catalunya, la formació xenòfoba d'on provenen els seus candidats a la ciutat.

L'exprimer ministre francès, que ha basat la seva candidatura en receptes clàssiques de la dreta com ara prometre més policies i una millor relació amb les grans empreses, s'ha confirmat com un candidat de les elits. En total ha rebut 99.500 vots, el 13,2% del total, una xifra que millora en 22.000 -i 2,2 punts- els resultats de Cs el 2015. El progrés, però, és del tot insuficient per a les expectatives generades i, sobretot, queda lluny del 21 de desembre de 2017, quan el partit taronja va imposar-se a la capital a les eleccions al Parlament, amb quasi 220.000 paperetes (el 24% del total).

Valls s'ha imposat a un dels deu districtes de la ciutat, i no és casualitat que sigui el de Sarrià – Sant Gervasi, el de major renda de Barcelona, on ha rebut el 24,4% dels vots. També va ser aquí on Cs va obtenir una millor dada el 2015. El segon districte que més ha votat per Valls ha estat el de les Corts, amb el 18,5%, on s'ubica Pedralbes, el barri més ric de la ciutat. Els suports a Valls, però, han estat molt inferiors a les zones populars de la ciutat, com Nou Barris (13,3%), Sant Andreu (11,3%) o Sant Martí (11,8%) i els classe mitjana, com Sants – Montjuïc (10,5%) o Gràcia (8,9%). Tampoc ha triomfat a Ciutat Vella (10,8%), epicentre de la seva campanya securitària.

Més enllà de Barcelona, Cs queda molt lluny dels resultats pretesos. El partit d'Albert Rivera havia augmentat candidatures, però tot just guanya 45.000 vots, una setantena de regidors -en suma 244- i mig punt de suport al conjunt de Catalunya. En la majoria de grans ciutats es manté estable, com a tercera i quarta força i amb 3 o 4 regidors, com a l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Lleida, Tarragona, Mataró, Sant Boi, Cornellà, Rubí o Reus. Queda molt lluny, però, de convertir-se en alternativa del PSC en aquestes ciutats, com pretenia, i perd la representació, per exemple, a Badalona, on tenia un regidor. A la Catalunya interior, on l'independentisme és majoritari, Cs pràcticament no té representants locals i tampoc pot assolir l'alcaldia a municipis de la Costa Daurada on té força, com Salou (4 regidors), Vila-seca (5), Cambrils (4) o Cunit (3).

Només Badalona i Castelldefels maquillen l'hecatombe del PP

El PP, per la seva banda, ha fet una nova passa cap a la irrellevància política a Catalunya, que només pal·lia parcialment per les seves victòries a Badalona, quarta ciutat del país amb 215.000 habitants, o Castelldefels (66.000 hab.). El partit de Pablo Casado, però, perd més de la meitat dels vots -en suma 108.000, tot just el 3,1% del total- i només té 67 regidors, quan n'aglutinava 215. A Barcelona supera per una dècima el llindar mínim del 5% dels vots, el que li permet aconseguir dos regidors, quan en tenia tres. A Tarragona perd dos dels quatre que tenia, mentre que a Lleida sí que conserva els dos i a Girona es queda sense representació. Tampoc n'obté a altres grans ciutats com Sabadell o Terrassa -ambdues per damunt dels 200.000 habitants-, Mataró, Sant Cugat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi, Cornellà, Rubí, Reus o Manresa.

Els únics èxits venen de Badalona, on l'expresident de la formació Xavier García Albiol guanya un regidor, i arriba als 11, i 7.000 vots; i Castelldefels, on la llista de Manuel Reyes es manté en vuit seients, però guanya dos punts de suport i 2.500 vots. El PSC té la clau a les dues ciutats, ja que si s'alia amb ERC i els Comuns pot articular majories d'esquerres i evitar que el PP recuperi unes alcaldies que va tenir entre 2011 i 2015. Les altres victòries del partit són a Pontons (Alt Penedès), on acumula dues dècades a l'alcaldia, i Gimenells (Segrià), on ja havia governat. Dues excepcions en un mapa municipal clarament esquiu amb el PP.

Finalment, Vox no ha repetit els guarismes de les eleccions generals i només ha obtingut tres regidors a tot Catalunya, malgrat presentar 45 llistes. La representació es concentra a Salt (Gironà), on pren el relleu de PxC, que es va dissoldre fa uns mesos perquè els seus dirigents s'integressin al partit de Santiago Abascal. A Barcelona, per exemple, la formació ultradretana només ha rebut 8.723 vots, l'1,16% del total. En total, els tres partits estatals de dretes han sumat al voltant del 12% dels vots totals de Catalunya, clarament per sota del 15% que entre PP i Cs van aglutinar a les municipals del 2015.