Les entitats demanen compromís i respostes al Govern contra l’emergència lingüística

Diverses entitats han reaccionat aquest dimecres a l'Enquesta d'usos lingüístics de la població del departament de Política Lingüística, que alerta que el català és la llengua habitual de menys d'un terç de la població per primera vegada en, com a mínim, 20 anys. El conseller F. Xavier Vila ha assegurat que les dades mostren que "hi ha vies per avançar" i que "s'ha d'intensificar substancialment l'actuació", però les organitzacions demanen mesures.

D'una banda, la Plataforma per la Llengua ha assegurat aquest dimecres que la situació d'emergència lingüística de Catalunya "empitjora" i ha exigit al Govern un major "compromís" amb el català. En roda de premsa, ha lamentat que es mantingui la "tendència a la baixa" en l'ús social del català, com ja han advertit en altres ocasions.

L'entitat ha reclamat a l'executiu de Salvador Illa fer complir i reforçar la immersió, incrementar l'audiovisual, els espais de socialització en català i comprometre's amb una identitat col·lectiva en català. L'organització ha apostat perquè la Generalitat faci servir el seu poder per normalitzar la llengua i passi de la pedagogia al poder coercitiu. I insta la ciutadania a defensar més la llengua.

Al seu torn, Òmnium Cultural ha reclamat "una resposta immediata" per augmentar les places de formació en català. El seu president, Xavier Antich, ha recordat que hi ha més de dos milions de persones que volen aprendre català o millorar-lo i que "no s'està donant resposta a aquesta demanda". Per això, ha demanat a l'executiu que el pla de xoc anunciat per incrementar l'oferta de cursos "no sigui paper mullat" ni tampoc "una declaració de bones intencions".

Alhora, el president d'Òmnium ha lamentat les dades de retrocés de l'ús social del català i ha instat "tots els agents del país" a "entomar el repte per capgirar-les". En una atenció als mitjans davant el Palau de la Generalitat, ha assegurat que l'enquesta d'usos lingüístics "confirma el que l'entitat fa temps que alerta", que és que l'ús social de la llengua ha retrocedit a Catalunya.

En la línia s'ha expressat el col·lectiu de manters de Barcelona, agrupats sota Top Manta. L'organització denuncia que l'administració fa "gairebé impossible" que els migrants puguin aprendre català malgrat ser aquesta la seva voluntat, criticant les "greus dificultats" per accedir a cursos per aprendre la llengua.

Concretament, denúncia que el procés d'inscripció és "complex", que "s'obre només dos cops l'any" i que els horaris són "molts cops incompatibles amb la conciliació laboral i familiar". Reclamen a la Generalitat una "política decidida per estendre la formació de català" amb la simplificació del procés d'inscripció, matrícula viva durant tot el curs i un augment de l'oferta, amb més places en pobles i ciutats i en tota mena d'horari.

Junts i la CUP assenyalen l'Estat

Els partits també s'han pronunciat després de conèixer l'enquesta. El diputat de Junts al Parlament Francesc Ten veu amb "certa preocupació" les dades, creu que l'escola no està aconseguint l'ús de la llengua catalana entre els joves i ha carregat contra l'Estat espanyol per la manca d'ajuda. En una línia molt similar s'ha mostrat la CUP: "Hi ha un responsable, que és l'Estat espanyol i la discriminació lingüística estructural", ha dit la diputada Pilar Castillejo, que ha retret al Govern que "no ha esmentat" aquest fet i ha expressat "preocupació" per les xifres.