Les dones mostren més resistència inicial al dany cerebral d'un tipus de demència hereditària

Un estudi internacional en què han participat investigadors de l'Institut de Recerca Sant Pau ha demostrat que les dones que són portadores de mutacions genètiques associades a la demència frontotemporal (DFT) tenen una major capacitat per compensar el dany cerebral que els homes, almenys en les fases inicials de la malaltia.

El descobriment suggereix que el sexe és un factor biològic determinant en l'evolució d’aquesta forma hereditària de demència, i obre la porta a una medicina de precisió més sensible a les diferències entre dones i homes. L'article s'ha publicat a la revista Alzheimer's & Dementia i s'emmarca dins d'una sèrie de treballs sobre les diferències per sexe en les manifestacions clíniques i biològiques de la DFT genètica.

La investigació forma part del consorci nord-americà ALLFTD, i ha comptat amb la col·laboració de centres de referència en neurociència i neuroimatge de San Francisco i Toronto. La DFT és una malaltia neurodegenerativa encara poc coneguda pel gran públic, però que ha adquirit rellevància recentment. A diferència de l'Alzheimer, que sol afectar la memòria, la DFT es manifesta per canvis de personalitat, alteracions en el comportament social i dificultats en el llenguatge o la parla.

El seu inici sol produir-se en edats més primerenques - entre els 45 i els 65 anys - i pot provocar una pèrdua progressiva de funcions executives com el judici, l’empatia o el control d'impulsos. Justament per això, l'estudi dels canvis conductuals és clau per a la seva detecció precoç.

Una mirada longitudinal a la resiliència cerebral

La demència frontotemporal és una malaltia neurodegenerativa poc freqüent. En prop del 30% dels casos, la causa és genètica. Els investigadors van poder analitzar més de 670 ressonàncies magnètiques cerebrals i dades clíniques de 394 persones portadores de mutacions patogèniques i 279 familiars no portadors al llarg de diversos anys. Es van estudiar tant persones sense símptomes (fase presintomàtica) com ja diagnosticades de deteriorament cognitiu lleu o demència.

L'equip va utilitzar una metodologia innovadora coneguda com a enfocament de residus, que permet quantificar la reserva cognitiva: la discrepància entre el rendiment real d’una persona i el que cabria esperar segons el grau de neurodegeneració. Aquesta aproximació va revelar que les dones mantenien millor funcionament executiu i social malgrat l'aprimament cortical.

Els models estadístics també van mostrar que aquest avantatge femení no és permanent. A mesura que la malaltia avança i el dany cerebral s'estén, la capacitat compensatòria esredueix, i les trajectòries de deteriorament s'igualen entre homes i dones en fases avançades. De fet, l’estudi va observar una tendència a un inici més tardà dels símptomes en dones (fins a 6,5 anys de diferència de mitjana), tot i que aquesta dada no va assolir significació estadística pel tamany mostral.

Implicacions clíniques i futures línies de recerca

El treball té implicacions importants per al disseny d'assajos clínics i models de predicció de progressió en demències hereditàries. Fins ara, la majoria d'estudis no tenien en compte el sexe com a variable diferenciadora, cosa que pot haver ocultat patrons importants en la resposta a tractaments o l'evolució clínica.

El grup de Sant Pau, en col·laboració amb els socis internacionals del consorci ALLFTD, continua analitzant altres factors moduladors de la progressió en la DFT genètica, incloent-hi marcadors immunològics, hormonals i estructurals.