Les compres de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per ampliar el parc públic d'habitatge

Més enllà de la construcció de nous habitatges, la compra de pisos o de blocs sencers ha estat una de les principals fórmules que durant la darrera dècada les administracions catalanes han executat per incrementar el parc públic d'habitatge. Una de les adquisicions més sonades per part de l'Ajuntament de Barcelona va ser la Casa Orsola, però ni de bon tros ha estat l'única. El tinent d'alcaldia d'Economia, Hisenda, Habitatge i Turisme, Jordi Valls, ha anunciat aquest divendres que el consistori barceloní ha invertit 48,9 milions per augmentar el parc públic d'habitatge en 296 pisos al llarg del 2025.

Concretament, l'Ajuntament de Collboni ha adquirit en l'últim any 97 habitatges, distribuïts en tres finques senceres i 50 pisos en diferents edificis; tres solars, amb capacitat per a construir 119 immobles nous; i una finca, a Via Laietana, 8-10, que permetrà alliberar espai per a 80 pisos i una nova seu administrativa.

Dels 97 pisos, n'hi ha 26 a la Casa Orsola; 11 al passatge d'Alió, 21; deu al carrer de València, 419; quatre al carrer de Llull, 181; vuit al carrer dels Garrofers, 40, i 38 pisos comprats a la immobiliària Building Center, de CaixaBank, situats en diferents barris de la ciutat. Durant la roda de premsa d'aquest dilluns, Valls ha destacat que "el 70% d'aquestes compres" s'han produït "durant l'últim trimestre de 2025". En aquest sentit, ha insistit que la voluntat municipal és "accelerar les compres a través del tempteig i retracte i explorar les compres col·laboratives". 

Recordem que el dret de tempteig i retracte és un dret d'adquisició preferent, és a dir, que permet a qui l'exerceix —sobretot l'administració pública, però també entitats del tercer sector— "comprar un habitatge amb preferència a qualsevol altra persona" que hi estigui interessada. Està regulat pel decret llei autonòmic 1/2015, aprovat el 24 de març de 2015.

Durant la seva explicació, el tinent d'alcaldia també ha assegurat que el consistori vol assolir una inversió de 100 milions al final del mandat. Actualment, es troben en una xifra aproximada de 50 milions invertits, i la previsió és gastar-ne 20 més al llarg d'aquest 2026, sense descartar una xifra superior.

La Casa Orsola, el cas més mediàtic

El cas més mediàtic del 2025 va ser la compra de Casa Orsola, ubicada a la cruïlla de Consell de Cent amb Calàbria, a l'Eixample barceloní. Era un exemple molt clar de com la crisi de l'habitatge i l'especulació immobiliària pressionava (i pressiona) la capital catalana. Després de moltes protestes per evitar el desnonament d'un dels veïns, en Josep Torrent, l'Ajuntament de Barcelona i la fundació Hàbitat3 van adquirir el bloc mitjançant una compra col·laborativa. Amb aquell acord, l'entitat sense ànim de lucre assumiria el 51% de la finca i gestionaria, "amb criteris socials", el lloguer assequible dels 26 pisos de l'edifici. El cost de la compra va ser de 9,2 milions.

L'operació més important de la Generalitat

El novembre de l'any passat, el president Salvador Illa va anunciar que el Govern compraria un total de 1.064 habitatges d'InmoCaixa, la filial immobiliària de CriteriaCaixa, a través de l'Incasòl per un import de 87,2 milions. Això vol dir que, cada pis, de mitjana li costaria a l'executiu uns 82.900 euros. L'acord permetia incorporar aquests habitatges al parc públic de lloguer assequible de manera permanent. Es tractava de l'operació més important duta per la Generlitat

Abans de la compra, al voltant d'unes 60 famílies inquilines dels pisos estaven duent a terme una vaga de lloguers. Amb l'anunci de Salvador Illa, el Sindicat de Llogateres va celebrar a través d'un comunicat el blindatge dels habitatges "com a parc públic" i va dir que era "una victòria històrica de la lluita sostinguda per les llogateres", que des de feia anys, denunciaven "l'intent de privatització massiva d'aquests habitatges construïts amb diners públics"

Relacionat amb aquest tema

L’Ajuntament de Barcelona anuncia la compra de la Casa Orsola

Públic

Més de 7.000 pisos en 10 anys

Entre 2015 i 2025, les administracions catalanes van adquirir més de 7.000 pisos mitjançant el dret de tanteig i retracte, tal com ja va explicar Públic. La majoria, uns 5.500, per part de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, integrada a la Generalitat. En el cas de l'Ajuntament de Barcelona, la xifra puja supera els 1.600 habitatges, bona part durant els vuit anys de Govern municipal d'Ada Colau. La mitjana durant el seu mandat va de 200 pisos l'any, tot i que hi havia algun repunt, com el dels 380 pisos que va adquirir durant el 2021, quan es van destinar 60 milions a aquesta partida.

L'investigador i director de l'àrea d'Habitatge i Ciutat de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (Idra), Jaime Palomera, ja va explicar a Públic que, en els darrers anys, "els governs i ajuntaments han vist que és gairebé impossible crear pisos nous a curt termini" i que, per això, "l'única manera que tenen d'ampliar el parc d'habitatge públic és entrar al mercat i comprar-ne".