Les ajudes impulsen el cotxe elèctric però calen més punts de recàrrega i suport a la mobilitat compartida

El pla Moves III, destinat a incentivar la mobilitat electrificada, ha rebut una forta demanda en els primers dies d'implantació. En concret, el Govern ha rebut més de 3.850 sol·licituds –que suposen un 28,5% de la seva dotació- en els primers quatre dies d'aplicació, segons dades fins el 14 de juliol. Aquests ajuts estatals, que compten amb un pressupost de 65 milions d’euros, tenen com a finalitat subvencionar l’adquisició de vehicles electrificats i la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. 

En total, s’han rebut 2.928 sol·licituds d’ajut per a l’adquisició d’un vehicle electrificat, que representen un import del 43,1% dels 34,3 milions d’euros destinats a aquesta línia. Per a la de punts de recàrrega, s’han rebut 922 sol·licituds, que suposen un 8,5% dels 25 milions de la seva dotació. L’objectiu d’aquesta línia d’ajuts és avançar en la descarbonització del sector del transport, que s’alinea amb el procés de transició cap a un nou model energètic. A Catalunya, segons les dades de l’Institut Català de l’Energia (Icaen), ja s’han matriculat més de 100.000 vehicles elèctrics, dels quals gairebé el 70% són elèctrics purs i la resta, són híbrids endollables. 

Per desplegar la mobilitat elèctrica calen "més punts de recàrrega públics" 

Malgrat l’optimisme de les dades aportades per la Generalitat de Catalunya, encara resten alguns reptes per a millorar la competitivitat de l’àmbit de la mobilitat elèctrica. Des de la patronal catalana de la distribució de l’automoció, Fecavem, el seu president, Jaume Roura, destaca la importància de garantir una mobilitat urbana més pacificada, lliure i accessible, independentment de la tecnologia utilitzada. El representant dels comerciants dedicats a la venda de vehicles assenyala que entre els desafiaments per a desplegar la mobilitat elèctrica es troben en “la necessitat de més punts de recàrrega públics i una major varietat de models accessibles per a tots els segments de la població”. 

 Accés a vehicles sostenibles   

Segons Fecavem, un altre de les barreres que frenen el desenvolupament dels mercats és l’escassetat de polítiques públiques que donin suport a l'electrificació del transport i que facilitin l'accés dels ciutadans a vehicles més sostenibles, amb l'objectiu de complir amb els compromisos de descarbonització establerts en l’àmbit europeu. Fecavem, conjuntament amb l’Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions (Anfac), va organitzar recentment una jornada sobre mobilitat sostenible, en la qual es va ressaltar la necessitat d'accelerar i assentar en el temps mesures, tant de plans d'ajuda a la compra, com de fiscalitat i d'impuls a la infraestructura de recàrrega, que permetin incentivar el mercat de vehicles electrificats. 

Les dues patronals coincideixen a defensar polítiques que facilitin al ciutadà l'accés a qualsevol opció de mobilitat de zero i baixes emissions, sigui transport públic o privat, evitant postures maximalistes en contra del vehicle privat. Així mateix, insisteixen a treballar en una visió conjunta per a abordar la transformació industrial i tecnològica que necessita el sector per a establir un model de mobilitat sostenible. 

 Som Mobilitat: "Cal una partida específica per a un model de mobilitat elèctrica compartida"  

Per la seva banda, Ricard Jornet, coordinador de l’entitat Som Mobilitat, reclama "una partida específica per a un model de mobilitat elèctrica compartida, en el qual el vehicle privat tingui menys protagonisme i s’aconsegueixi una reducció real de les emissions de CO2". Aquests ajuts, segons precisa, haurien de ser específiques per als operadors que propugnen la mobilitat elèctrica compartida. 

 Simplificació administrativa   

Paral·lelament, Som Mobilitat demana una simplificació administrativa encara més gran per a accedir als ajuts i, tot i que reconeix certes millores, insta a "continuar treballant perquè sigui més fàcil". A més d’aquesta reducció burocràtica, l’entitat també vol que s’agilitzin els pagaments i els ajuts, ja que el pla Moves III no atorga els diners de forma immediata i poden arribar a passar dos anys per a cobrar l’import íntegre dels ajuts. 

Atesa la peculiaritat d’operadors com Som Mobilitat, que aposten per la mobilitat compartida, Jornet creu que les entitats se n’haurien de poder aprofitar dels beneficis fiscals vinculats al desballestament dels cotxes de combustió, que, en el cas dels particulars, suposa un ajut mitjà de 7.000 euros per vehicle. 

Des de la Generalitat de Catalunya, més enllà del pla estatal Moves III, s’articulen actuacions com el Pla d’Impuls al Vehicle Elèctric 2025-2030, que té com a finalitat accelerar la implantació del vehicle elèctric a Catalunya, tot assolint 180.000 noves matriculacions de vehicles electrificats, la creació de 9.000 nous punts de recàrrega de titularitat del Govern i l’estalvi de 470.000 tones de CO2. En total, el Govern preveu mobilitzar 1.400 milions d’euros en aquest programa. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha anunciat que es duplicaran els punts de recàrrega ràpids i ultraràpids de titularitat pública fins a aconseguir els 18.000 en 2030, a més d'electrificar el 90% de la flota pública. 

En un context de descarbonització de la mobilitat, el cotxe elèctric està cridat a ser la solució de referència per a la propulsió dels automòbils. Però a Catalunya, l’electrificació del parc circulant no s’està produint al ritme previst per les administracions. L’elevat preu d’adquisició i la poca disponibilitat de punts de recàrrega -que accentuen l’ansietat dels conductors per l’autonomia de la bateria- actuen com a barreres d’una tecnologia que, ara per ara, afegeix complexitat en el dia a dia dels usuaris, perquè els obliga a planificar amb cura els trajectes per preveure on, quan i com podran recarregar el vehicle.