Les acusacions de masclisme de Madaula contra Junts fracturen el partit

Fa una setmana, la diputada de Junts al Parlament Aurora Madaula denunciava "violència silenciosa" per part de membres del partit. Va ser en el marc del conegut com a ple de les dones, amb què la cambra catalana commemora el 25-N, dia contra les violències masclistes.

Madaula: "Violència masclista és que modifiquin una proposta sense la teva opinió"

"Violència masclista és dir que hauries de riure més per poder progressar a la feina. A quants homes se'ls valora pel seu somriure? Violència masclista és que et menyspreïn a la feina, no t'escoltin o modifiquin una proposta sense la teva opinió", va denunciar, visiblement emocionada.

Les acusacions van sorprendre dins la cambra i després, fora dels focus, van provocar una nova crisi en un partit acostumat a les picabaralles entre els sectors que el conformen.

Una setmana després, l'enrenou del cas és evident: Dos terços del grup parlamentari de Junts han signat un manifest en contra de la diputada, que també és vicepresidenta del partit i secretària segona de la Mesa del Parlament, la mateixa presidenta de la cambra - de Junts- la va citar per comunicar-li que li havia perdut la confiança i la qüestió s'ha elevat al comitè de garanties de la formació.

Mentrestant, Madaula ha rebut el suport de grups de dones feministes i diputades d'altres partits però no ha fet declaracions als mitjans. Però, què va passar abans i com s'ha desfermat aquesta nova fractura al partit?

Veto a una proposta de suport a una activista andorrana proavortament

Hi ha una frase que és clau en el discurs de Madaula, la que denuncia com a violència masclista "que et modifiquin una proposta sense la teva opinió".

Andorra i el Vaticà són els únics dos països europeus on està prohibit l'avortament

La proposta a què es referia és una declaració de suport a l'activista andorrana Vanessa Mendoza, que s'enfronta a un judici per defensar el dret a l'avortament a Andorra, on està prohibit.

La junta de portaveus tenia previst aprovar-la, però finalment el veto de Junts i el PSC ho va impedir, cosa que tant ERC, CUP i comuns van denunciar. Madaula era la representant del partit que havia negociat el text i hi havia donat suport, però finalment hi va haver pressions del partit per modificar-lo i van acabar retirant la seva signatura.

Junts, i l'extinta Convergència, és un aliat històric del partit que governa el país pirinenc amb majoria absoluta, Demòcrates d'Andorra. No es van voler mullar en una qüestió que consideren polèmica.

La CUP va lamentar que a l'octubre sí que van signar una moció on es recolzava les encausades per aquest motiu, però "quan es posen noms i cognoms ens diuen que no, que millor no parlar-ne".

Va ser poc després de la modificació de la proposta quan Madaula va denunciar el menyspreu del grup al ple. El seu discurs va rebre el suport de la presidenta del partit, Laura Borràs. Això no sorprèn ja que la diputada forma part del seu grup d'afins, un dels sectors del partit.

El comitè de garanties ha d'analitzar la qüestió

Les paraules de Madaula han provocat la reacció del partit. 22 diputats -d'un total de 32- van signar un escrit de queixa cap a la diputada i el van elevar al comitè de garanties del partit, que ara haurà d'analitzar la qüestió. Part d'aquests diputats també han iniciat una mena de campanya a Twitter resumida amb la frase que "la discrepància política mai no pot ser considerada violència".

Els diputats contraris sostenen que "la discrepància política mai no pot ser considerada violència"

Aquesta setmana la presidenta del Parlament, Anna Erra, de Junts, va convocar a una reunió a Madaula en què li va transmetre que li havia perdut la confiança i la va instar a "reflexionar" sobre la seva continuïtat a la Mesa. Es dona la situació que Madaula ostenta un càrrec del qual no pot ser cessada. 

La dels diputats no ha estat l'única queixa que ha rebut el comitè, ja que la mateixa afectada també li va remetre la versió, encara que no ha donat més explicacions en públic i ha mantingut un perfil baix aquesta setmana, sense declaracions.

L'última a sumar-se a les queixes al comitè de garanties ha estat la sectorial de Feminismes del partit, que demana que se li obri un expedient i acusa Madaula de fer un "ús polític" del masclisme.

La responsable, Magda Oranich, s'aparta

Paral·lelament es dona la situació que la responsable d'aquest òrgan de garanties, l'advocada de reconeguda trajectòria Magda Oranich, ha anunciat que s'apartarà de la investigació per les pressions i els insults rebuts pel seu darrer informe.

Era el que indagava en les vexacions per part del també diputat Francesc de Dalmases a una periodista a causa d'una entrevista a Laura Borràs que no va agradar. Oranich ha denunciat insults de tota mena a xarxes, cosa que se suma al malestar que ja va expressar en el seu moment per les trucades "a crits" de Borràs, a qui Dalmases és molt afí.

"M'he volgut apartar d'aquest nivell tòxic. No intervindré en aquest tema, potser tampoc en altres i potser per temps", ha argumentat en una entrevista a TV3 per després afegir que ella es queda "més tranquil·la i descansada" si no hi pren part.

Tot i així, ha posat en dubte que modificar un document polític sigui violència masclista, i ha qüestionat que el Parlament sigui el millor lloc per fer pública la denúncia: "A mi això no em va agradar i al grup parlamentari, tampoc".

Es dona la situació que tant Madaula com Dalmases són part del nucli dur de Laura Borràs, líder del partit qüestionada des de fa temps per diverses polèmiques.

Dones feministes li donen suport

Diputades d'altres partits, com la presidenta del grup dels comuns, Jéssica Albiach, han donat suport a Madaula. "És important el pas que ha fet. És important que les figures més visibles donem exemple i denunciem públicament quan hi ha violències masclistes, perquè n'hi ha a tot arreu", va dir.

Albiach també va posar en dubte el missatge d'Erra, afirmant que "la pèrdua de confiança com a partit no es pot traslladar a nivell institucional".

"Madaula ha dit que ha patit violència institucional per defensar el dret a l'avortament a Andorra. Expresso el suport a Madaula", ha conclòs la diputada.

La diputada també ha aconseguit el suport d'un grup de dones feministes, que han difós un manifest en xarxes on exigeixen "a les institucions corresponents que despleguin totes les mesures necessàries perquè això no segueixi creant precedents".

El manifest situa el veto a la proposta de suport a l'activista andorrana com el "detonant" d'una denúncia per violències patides des de fa temps. Concretament, el text sosté que el grup va modificar el text "de manera unilateral sense consultar-la, menyspreant-la i apartant-la de les decisions del grup fins que finalment van decidir no recolzar la declaració".

El manifest censura els moviments del partit, que considera "mesures de càstig" cap a la diputada i "advertiments clars per a la resta de les dones que aixequin les seves veus en espais polítics".