Les 10 claus sobre l'estratègia de la Generalitat per driblar la sentència del 25% de castellà a les escoles

Aquest migdia s'ha acabat el termini que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia donat a la Generalitat per executar la sentència del 25% de castellà a les escoles i encara falta acabar de lligar la resposta política. En una cursa contrarellotge, el Govern va aprovar dilluns un decret que defuig l'aplicació de percentatges i estableix que Educació és el responsable últim dels projectes lingüístics de cada escola.

El Govern al·lega davant del TSJC la impossibilitat de complir la sentència un cop canviat el marc legislatiu

Tot just aquest dimarts els centres han rebut instruccions sobre com adaptar el seu projecte educatiu a aquest nou marc normatiu. En paral·lel, al Parlament hi ha encallada una nova llei amb el suport d'ERC, JxCat, PSC i els Comuns per acabar de blindar la immersió i driblar els percentatges. La Cambra ha fixat per dimecres que ve el ple on es votarà.

Tot plegat es tracta de l'estratègia bicèfala del Govern per modificar el marc legislatiu i fer front així a la sentència i esquivar l'aplicació de percentatges. Les dificultats per assolir el "consens" amb les formacions polítiques i entitats han atrassat l'impuls de les mesures fins al punt que, el dia que ha finalitzat el termini, la llei encara es troba en tràmit al Parlament. Analitzem les deu claus de l'estratègia de la Generalitat per driblar la sentència del 25% de castellà a les aules.

S'haurà d'impartir un 25% de castellà a les escoles a partir de dimecres?

No, perquè segons el decret llei 6/2022, impulsat aquest dilluns pel Govern, l'aprenentatge de llengües a les escoles no pot estar sotmès a cap tipus de paràmetre numèric, proporció ni percentatge. Els centres hauran de contestar un qüestionari de set preguntes del Departament per garantir que el projecte lingüístic s'adapti al nou marc normatiu. En cas que no sigui així, l'hauran d'adaptar. Tenen fins el 30 de juny per remetre les respostes.

El Govern està desobeint la sentència?

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha evitat parlar en roda de premsa de desobediència i s'ha limitat a assenyalar que "les noves normatives han de servir per no aplicar cap percentatge a cap centre del país". Això, a la pràctica, implica no complir la sentència.

En l'escrit que el gabinet jurídic de la Generalitat ha presentat al tribunal es refereix a "la impossibilitat legal" d'executar-la perquè el marc normatiu ha canviat i el nou rebutja explícitament l'ús de percentatges. "Ni la Constitució, ni I'Estatut d'Autonomia de Catalunya, ni la legislació bàsica estatal en matèria educativa imposen que la regulació sobre l'ús de les llengües a l'escola hagi de seguir un model de percentatges", argumenta el text. 

Això vulnera la legalitat?

La Generalitat defensa que està actuant d'acord amb les regles democràtiques i la seva capacitat d'impulsar legislació, i recorda al TSJC que en la sentència li retreia "inactivitat normativa" pel que fa a la regulació de l'ús de les llengües a l'escola. "Això és precisament el que s'està tractant de superar amb aquesta primera norma de rang legal aprovada", segueix el text, i es remet a la "plena llibertat" de la Generalitat per decidir el contingut de les normes legals, amb l'únic límit de la Constitució i l'Estatut.

El TSJC ho acceptarà?

Està en dubte quina serà la resposta del tribunal. Segons la Generalitat, hi ha jurisprudència que estableix precedents en la impossibilitat d'aplicar sentències a causa de la modificació del marc legal. "El Tribunal Suprem ho ha admès de manera expressa en diverses ocasions", assenyala el text. 

Quin suports té aquest decret?

El decret llei, tot i que ja ha estat aprovat pel Govern, haurà de ser convalidat al Parlament. El vot favorable dels socis de l'Executiu, ERC i JxCat, no suma suficients suports, però els Comuns ja han anunciat que també s'hi sumen i llavors tirarà endavant. Ho consideren una continuació natural de la llei que també està pendent d'aprovar-se a la Cambra sobre les llengües en l'educació. El PSC, tot i sumar per la llei, se n'ha desmarcat perquè considera que el decret busca esquivar l'aplicació de la sentència.

I la llei, què garantirà?

ERC, JxCat, PSC i Comuns van segellar la setmana passada l'acord per impulsar una nova llei que es complementa amb el decret. Una llei és de major rang que un decret, de manera que dota de més solidesa la resposta política. El text fixa que el català és l'idioma vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i el seu normal ús en l'acollida de l'alumnat nouvingut. També inclou que el castellà es farà servir en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, i que sigui llengua curricular. 

Per què no s'ha votat encara?

La llei s'havia de votar la setmana passada després de tramitar-se amb lectura única per complir amb el termini imposat pel TSJC, però finalment no va ser així. La raó és que PP, Ciutadans i Vox la van portar al Consell de Garanties Estatutàries, que té fins dimarts que ve per emetre'n un dictamen. Ja s'ha convocat per dimecres el ple per aprovar-la, tot i que ja fora del termini que el TSJC havia imposat.

Per què s'han esgotat els terminis?

L'elaboració de la resposta política a la sentència fa mesos que s'arrossega i el desacord entre els grups parlamentaris i els mateixos socis de Govern ha fet que s'endarrerís molt l'impuls de les noves mesures legislatives. A finals de març, JxCat, ERC, els Comuns i el PSC van arribar a un acord per reformar la llei de Política Lingüística i esquivar la sentència del TSJC, però els de Puigdemont se'n van desmarcar després de la polèmica generada a les xarxes i el posicionament contrari d’algunes entitats i figures polítiques.

Fins la setmana passada no es va assolir el nou acord, i tot i que s'hagués pogut votar fa dies, la impugnació del PP, Ciutadans i Vox ha endarrerit els terminis.

La nova legislació es podria tombar?

Un cop s'ha tirat endavant la nova legislació, qui la pot impugnar és el Tribunal Constitucional. El PP i Ciutadans ja han anunciat la seva intenció de portar-hi el decret, tot i que això iniciaria un nou procés judicial que probablement es dilataria en el temps i per tant no implicaria en cap cas l'aplicació immediata de la sentència del 25% de castellà.

I la comunitat educativa, com ho viu?

Els docents estan vivint amb incertesa tots aquests canvis, que a més han arribat enmig de polèmiques polítiques i una pugna oberta de la comunitat educativa amb el Departament per diverses mesures que ha impulsat, com la modificació del calendari escolar o els currículums. "Tot plegat és un desori. La mala gestió i la mala política educativa està generant neguit i descontentament, als centres hi ha malestar", afirma Iolanda Segura, portaveu del sindicat majoritari, USTEC. Assegura que les preguntes enviades als centres per determinar si el projecte lingüístic s’adequa al nou decret són "molt interpretables" i recela que realment blindi el model educatiu català, perquè alguns centres podrien decidir aplicar fins i tot més del 25% de castellà. "Ens preocupa que puguin obrir-se conflictes per la llengua, una cosa que fins ara no havia passat", conclou.