L'increment de preus deixa més d'un miler d'obres públiques sense licitar a Catalunya en els darrers tres anys

Una part de l'ampliació de la línia 8 del metro a l'altura de plaça Espanya, la cessió per part de l'Ajuntament de Viladecans d'un solar per a construir oficines, la construcció d'una residència i un centre de dia a càrrec de l'Ajuntament de Lleida o la renovació de les vies del metro a Barcelona. Són només alguns exemples significatius de les obres públiques que s'han quedat desertes sense arribar a la fase de licitació. Segons els càlculs de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) i del Consell Assessor d'Infraestructures, aquestes ascendeixen als 1.066 casos des del gener del 2021, moment en què es va començar a detectar el fenomen.

Entre les raons que esgrimeixen les dues entitats, es troba l'increment de les matèries primeres fruit de la pandèmia i de conflictes bèl·lics com el d'Ucraïna. Més enllà d'aquest encariment, el sector reclama erradicar aquestes ineficàcies administratives, que acaben sent conseqüència de la manca de realisme de les licitacions, que en el moment del concurs públic no s'ajusten als preus de mercat. Per evitar-ho, insten a un canvi normatiu que faciliti les actualitzacions de preus.

"Són condicions que les constructores no poden abordar, ja que s'han trobat amb pujades de preus de les matèries primeres molt per sobre de l'IPC"

Els retards en l'execució dels projectes es produeixen per la manca d'empreses que es presentin a la licitació. "Són condicions que les constructores no poden abordar, ja que s'han trobat amb pujades de preus de les matèries primeres molt per sobre de l'IPC". Així ho explica el president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya, Lluís Moreno. En aquest sentit, afegeix que tampoc ajuda el ritme de concreció de la Generalitat. "Ara es treuen a licitació projectes desenvolupats abans de la pandèmia i els preus estan totalment desfasats, el que considerem que es tracta d'errors administratius".

En un context de conflictes geopolítics globals, el CCOC recorda que els costos energètics cotitzen pels núvols. Així, matèries primeres com el ferro, l'alumini, el coure o els productes derivats del petroli s'han enfilat per sobre de la inflació. Un cas destacat és el del ciment, que des del 2021 ha pujat un 43%. Moreno precisa que és la mateixa administració la que admet la necessitat de replantejar-se determinats projectes, però reconeix que calen mecanismes més dinàmics per actualitzar preus i agilitzar licitacions.

Actualització prèvia de preus

"Una constructora acostumada a treballar amb l'Administració Pública s'ho pensa molt a l'hora de rebutjar una obra"

Moreno lamenta la situació generada, al·ludint a què "una constructora acostumada a treballar amb l'Administració Pública s'ho pensa molt a l'hora de rebutjar una obra". Per desencallar aquests episodis, demana una nova normativa que "actualitzi els preus de les licitacions abans de publicar el concurs públic". Així, creu que es reflectiria un preu de mercat més real. La CCOC planteja la necessitat d'incrementar el límit de la revisió excepcional de preus dels contractes públics, tal com preveu un Reial Decret del Govern central de l'any 2022, per a garantir l'adequada execució dels contractes en curs. A més, també proposa incloure la mà d'obra dins dels costos revisables en el règim general de la revisió periòdica i predeterminada de preus previst en la Llei de Contractes del Servei Públic (LCSP).

Amb una visió similar, el Consell Assessor d'Infraestructures (CAdIC) qualifica de "manca de realisme" el sistema de preus fixat per l'Administració. El secretari del CAdIC, Salvador Guillermo, lamenta que "la no adequació a la realitat provoca un fet insòlit i ineficient com que una obra no es pugui fer". Guillermo reclama un canvi legal que afavoreixi la revisió de preus. El president del CAdIC, Joaquim Llansó, adverteix que "la situació ens afecta moltíssim perquè han de repetir tot el procés actualitzant el preu. Són endarreriments d'un o dos anys i suposa una pèrdua de temps important".

El CAdIC critica que el preu sigui "un factor massa decisiu" en les licitacions, de manera que aquestes acaben convertint-se en "subhastes encobertes". L'òrgan també insisteix en la necessitat de fer una "relectura" de la contractació pública i demana una planificació de les obres, independentment del cicle electoral, que acostuma a accelerar-les.

Des de l'esfera social, la Confederació del Tercer Sector Social de Catalunya, en un treball encarregat a l'Institut Metròpoli, conclou que el marc normatiu actual de la contractació no permet privilegiar les entitats no lucratives per sobre les lucratives ni prioritzar la proximitat ni l'arrelament al territori dels licitants. Així, en el marc de la contractació pública, l'estudi identifica dos mecanismes que els òrgans de contractació haurien d'utilitzar per a garantir la qualitat del servei en el marc normatiu actual: donar especial rellevància a factors qualitatius vinculats a l'objecte del contracte i aplicar clàusules de contractació pública sostenible (socials, ètiques i mediambientals). En aquest àmbit, l'entitat defensa la garantia de la qualitat del servei com un dels principis bàsics a l'hora d'elaborar els plecs de les licitacions relacionades amb els serveis d'atenció a les persones.

Independentment de si el projecte forma part del sector econòmic o social, la realitat és que l'Administració, especialment la local, s'ha d'acabar ajustant als seus mateixos límits pressupostaris. Una de les advertències de les entitats és que el funcionament rígid de les administracions i el pes de la burocràcia fa que les obres o els serveis no surtin a licitació fins dos o tres anys després de presentar-se el projecte. Un temps que s'ha demostrat clarament excessiu i que deriva en l'anul·lació de la iniciativa.