L'escola pública es planta davant el tancament de línies i reclama ser prioritària

Des de l'any 2019 s'han tancat 23 centres concertats a Catalunya. Alguns d'ells s'han reconvertit en públics, mentre que altres s'han acomiadat dels seus alumnes de manera definitiva. És una situació provocada, bàsicament, per la contínua davallada de la natalitat, que s'ha reduït un 37% des del 2008. Aquest fet, però, no només afecta a les escoles que tenen el concert de la Generalitat, sinó que les públiques també es veuen amenaçades per la nova realitat demogràfica. El moviment de defensa de l'escola pública —aplegat sota la plataforma La Pública, l'Escola de Tothom—va protestar al març pel tancament de 111 línies el curs vinent, amb 43 grups menys a I3 i 68 menys a 1r d'ESO.

La Fundació Bofill ja havia alertat al febrer que 116 centres educatius —de primària, secundària o que ofereixen ambdues possibilitats— estaven en risc de tancar per "manca de planificació" del Departament d'Educació. En concret, l'estudi deia que perillaven 63 etapes de centres concertats i 57 etapes de centres públics, repartits en 45 municipis diferents. 

L'entitat denunciava que "Catalunya fa dècades que pren decisions d'esquena a la realitat demogràfica", malgrat que la baixada de la natalitat no és cap imprevist i l'arribada d'alumnes nouvinguts no la compensa. El diagnòstic era ben complet: menys alumnes a tots els nivells el curs vinent, sobreoferta de places d'I3 a l'escola concertada, afebliment del sector públic, més centres d'una sola línia i massificació a la secundària.

Una de les dades més significatives de l'estudi és que el 58% dels centres del país tenen una sola línia d'I3, fet que promou "dinàmiques de competència", propicia "grups més homogenis" i fomenta "la segregació escolar". Segons l'entitat, tot i que hi ha centres concertats en risc, "la tendència d'eliminar línies es dona sobretot a la xarxa pública".

"El sistema de planificació és diferent per a cada xarxa. L'administració pot tancar línies a la pública en l'oferta inicial, abans que les famílies triïn escola. En canvi, a la concertada això no és possible per la normativa vigent. Pot ser que després del procés de matriculació es tanquin línies concertades perquè no hi ha prou alumnat, però ja s'ha afeblit la pública i s'ha condicionat la tria dels pares", adverteix a Públic la impulsora de l'estratègia contra la segregació escolar a la Fundació Bofill, María Segurola. 

Aquest febrer, Educació va anunciar l'oferta inicial per al curs 2025-2026: preveien 3.004 grups d'I3, 25 menys que els actuals (23 de l'escola pública i dos de la concertada), i 2.844 grups de 1r d'ESO, 58 menys, tots de la pública. Preveien mantenir totes les línies de la concertada. "No podem continuar com fa 20 o 30 anys. Els recursos econòmics no són abundants i cal fer-ne un ús intel·ligent, pensant en l'alumnat real que hi ha ara a les aules", continua.

El reclam de l'escola pública

Davant d'aquesta amenaça, les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC) van impulsar al març La Pública, l'Escola de Tothom, una plataforma a la qual s'hi han adherit sindicats com la USTEC, CCOO, CGT o la Intersindical i entitats com Dignitat 0-3, Escoles contra la Segregació o el Sindicat de Llogateres, entre moltes altres. "Veiem com en molts municipis es mantenen intactes les línies concertades mentre es tanquen les de la pública. És una decisió política", lamenta Iolanda Segura, portaveu de la USTEC.

Segura defensa que caldria "fer una radiografia de l'alumnat, veure com està la natalitat i cobrir-ho prioritàriament amb la pública". El que "quedi", diu, ho pot "cobrir" la concertada, però com a "subsidiària". La portaveu de la USTEC té clar que l'objectiu final és una xarxa pública única, tot i que és conscient de les dificultats que implica. D'acord amb Segurola (Fundació Bofill), un 30% de l'alumnat de Catalunya està escolaritzat a la concertada, a banda que hi ha "resistències polítiques i socials a regular-la".

Segura: "Cal fer una radiografia de l'alumnat i cobrir-ho prioritàriament amb la pública"

En aquest context tan complex, la Fundació Bofill aposta per la "fusió i transformació de centres", per un "nou decret de concerts" que reguli la sobreoferta, per reduir les ràtios a secundària i per millorar l'atenció a l'alumnat nouvingut. El que l'entitat constata, sens dubte, és que la Generalitat ha de "passar a l'acció" i ha de fer una reformulació profunda del sistema educatiu per a adaptar-lo a la nova realitat demogràfica, amb una perspectiva llarga de 10 anys vista.

"Cal aprofitar la renovació de concerts que es farà el curs 2026-2027. Normalment, es fa de forma automàtica, però hauria de basar-se en criteris clars: si el centre escolaritza alumnat vulnerable, de proximitat, si contribueix a l'equilibri de la xarxa, si redueix ràtios i si hi ha padró suficient. Si no es compleixen aquests requisits, potser no cal renovar el concert", explica Segurola, que avisa que si la Generalitat "no s'hi posa ara", els propers anys "pagarem les conseqüències d'aquesta manca de planificació".

Tant Segura (USTEC) com Segurola (Fundació Bofill) tenen clar que cal garantir l'oferta pública i "preservar-la com a pilar fonamental del sistema". "Hem d'aprofitar l'oportunitat que ofereix la baixada de natalitat per millorar la qualitat educativa, per exemple, reduint ràtios. Però això s'ha de fer pensant en tota la xarxa, no només retallant la pública", continua l'experta de la Fundació.

El Departament d'Educació, per la seva banda, ha denegat provisionalment el concert a 99 grups per no haver assolit el mínim d'alumnes requerits. Concretament, es tracta de 51 grups d'infantil, 40 de primària i 8 d'ESO, segons es va publicar el passat 30 de juny al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). És una primera revisió per determinar quins grups mantenen o perden el concert, però la segona es farà al setembre, un cop començat el curs i quan els centres encara hauran pogut rebre alumnes en el marc del procés de matrícula viva.

Reducció de ràtios i més inclusió

La negociació de les ràtios a l'escola concertada es fa centre a centre, mentre que a la pública és l'administració qui fixa el nombre en una taula de planificació local. "Hauria de ser així a tot arreu. Quan en un municipi hi ha centres concertats que decideixen no baixar la ràtio i continuen sortint amb 25 alumnes per grup, mentre que els centres públics surten amb 18 o 19 alumnes, es genera un desequilibri. Tots els centres haurien d'omplir, amb una ràtio baixa i igual per a tothom", defensa Segurola.

Relacionat amb aquest tema

El curs que ve hi haurà 30.000 alumnes menys a les etapes obligatòries per la baixada de la natalitat

Públic

Segurola: "Tots els centres haurien d'omplir, amb una ràtio baixa i igual per a tothom"

L'experta recorda que si arriben alumnes a mitjan curs i les concertades tenen ràtios molt altes, seran les públiques les que majoritàriament absorbeixin aquests estudiants, amb les complicacions que això suposa. "La consellera ha dit que aquesta és la primera vegada que es planifica tenint en compte la matrícula viva. Ara bé, no es pot fer aquesta previsió només amb les escoles públiques. No pot ser que es financin amb diners públics i després els centres concertats no assumeixin una part de la responsabilitat que els pertoca", sentencia.

La responsable de la Fundació Bofill insta, finalment, al Departament a tenir una "visió global", a "fixar unes normes clares" i "fer que tothom hi jugui en benefici col·lectiu". L'opinió de Segura (USTEC) va en la mateixa línia, i anima a les famílies a no deixar-se portar pels prejudicis, ja que l'escola pública és de "molta qualitat i molt bons professionals". "El que cal és que tota la comunitat educativa lluiti per fer créixer aquesta qualitat, perquè això beneficia tota la societat. I és allà on es poden fomentar els valors de solidaritat, justícia social i igualtat", conclou.