L'altra revolta pagesa catalana que opta per un canvi de l'actual model agroalimentari

Aquests dies es parla d'una revolta pagesa contra l'excés de burocràcia, la competència deslleial i els abusos que pateixen els productors obligats a vendre per sota de preu de cost. En el marc de les protestes de la pagesia, un grup de petits agricultors ha trencat el silenci a favor de l'agroecologia i l'aposta per la sobirania alimentària que ven en circuits curts de comercialització. S'han desmarcat així de les mobilitzacions majoritàries de les darreres setmanes perquè consideren que es barregen reivindicacions "contradictòries". És l'altra revolta pagesa que defensen col·lectius com Assemblea Pagesa.

Assemblea Pagesa, amb més de 20 anys de vida, defensa un model de pagesia local, agroecològica, respectuosa amb la terra i amb el medi ambient i de relació directa amb la ciutadania, lluny de l'actual sistema de producció capitalista industrial. Aposta per trencar amb aquest sistema alimentari que ofega la pagesia, que maltracta el consumidor, que no té en compte la biodiversitat i que destrossa el territori. Finalment, reclama una normativa específica diferenciada de la producció agrària industrialitzada.

Tal com comenta Gerard Batalla, pagès i membre del col·lectiu, "defensem el dret a l'alimentació a partir d'un model que garanteixi menjar de veritat per a tothom i que no qüestioni aspectes com el benestar animal o la retirada de fitosanitaris". Per fer sentir les seves reivindicacions, han anunciat mobilitzacions pels volts de Setmana Santa i inclouran espais de reflexió sobre demandes, accions de desobediència i construcció d'alternatives del moviment. 

Problemàtiques similars, objectius diferents 

Segons Batalla, les protestes agràries presenten una "imatge esbiaixada i monolítica" de la pagesia catalana. Critica que bona part de les reivindicacions posen el focus en mantenir l'actual sistema agrari i alimentari, i no buscar els canvis de fons. "No podem estar dins d'un mateix espai de reivindicació que aplega propostes que vagin en la línia de mantenir aquest sistema de capitalisme alimentari, que no té en compte al pagès com a figura autònoma, independent, amb coneixement i com un actor principal de la producció d'aliments. No és compatible", defensa.

"Si apostem per l'agroecologia, no podem demanar que s'aprovin més matèries actives químiques per lluitar contra les plagues"

Això no vol dir que alguns "no formem part d'aquest sistema, però creiem que és una qüestió sobre la direcció en què volem que vagin les coses". "Aquesta és la principal discrepància. No podem portar ni demandes contradictòries ni posicions contradictòries", exclama, i posa alguns exemples: "Si apostem per l'agroecologia, no podem demanar que s'aprovin més matèries actives químiques per lluitar contra les plagues; si apostem per la remaderia extensiva, no podem anar a la Generalitat a demanar que es flexibilitzi l'aplicació de purins".

En aquest sentit, Batalla detalla que Assamblea Pagesa no planteja una llista de reclamacions concretes cap a l'administració perquè no creuen que sigui realista. "Hi ha d'haver un espai més propi de la petita pagesia i de la gent que apostem per l'agroecologia amb l'aliança clara de la ciutadania i els sectors més crítics de la societat", explica. El pagès denuncia que entre les reivindicacions troben a faltar un replantejament de model, "una reflexió històrica sobre el moment en què ens trobem, o sobre què és el que cal fer perquè sobrevisqui la figura del pagès en un sistema urbà i que ha abandonat les zones més rurals", comenta.

"La pagesia hauria de ser ecològica per definició"

Assemblea Pagesa està formada per pagesos ecologistes. "La pagesia hauria de ser ecològica per definició. Volem mantenir el sol agrari i la terra en bones condicions per donar-les en millors condicions a les generacions que vindran", defensa Batalla. "Darrerament ens hem acostumat a veure una pagesia que no vol veure que hi ha uns límits energètics, de contaminació de l'aigua i de la terra que no s'han de traspassar, perquè això és anar contra dels pagesos del futur", argumenta.

"Ser dependent és el màxim punt d'aberració del que seria l'ofici de pagès tradicional"

Per això, Assemblea Pagesa representa un espai clar de reivindicació i de lluita contra el sistema agroindustrial, químic i capitalista. Aposten per la construcció d'un model a partir de la figura tradicional del petit pagès, que era autònom i que no depenia de les grans distribuidores. "Ser dependent és el màxim punt d'aberració del que seria l'ofici de pagès tradicional, que utilitza els recursos locals, que va a mercats de circuits curts, que està en contacte amb el consumidor, amb la venda directa i que no depèn tant de tècnics que li diuen el que ha de fer", diu el pagès.

El col·lectiu també critica la deriva tecnològica del camp, que vincula directament amb el sistema capitalista. "L'objectiu final és que dominin el mercat quatre grans fons d'inversió i de manera centralitzada, mecanitzant processos perquè la figura del pagès tingui cada vegada menys sentit. És distòpic", conclou Batalla, que afegeix que qui tindrà la capacitat de tenir la millor tecnologia seran les grans multinacionals. "El pagès petit i mitjà no hi cap en aquest model", lamenta.

Un estatut propi per a la petita pagesia

Tot i desmarcar-se de les protestes pageses majoritàries, Assemblea Pagesa també comparteix algunes de les seves reivindicacions, com l'excés de burocràcia "que els ha abocat a funcionar com una empresa". En aquest sentit, reclamem un estatut propi per a la petita pagesia amb vocació pública, amb menys normatives i burocràcia. "I qui vulgui formar part del sistema de producció capitalista industrial, que assumeixi les conseqüències d'estar competint en un mercat global i que se'ls controli", demana Batalla.  

L'Assemblea Pagesa també posa en focus en el caràcter conservador i reaccionari que ha agafat el moviment pagès a la resta de l'Estat i a Europa. "No ens sentim gens còmodes amb el discurs -negacionista- que qüestiona tota l'estona el canvi climàtic", defensa Batalla, que mostra preocupació per la postura conservadora del sector primari, "que ha estat el mantra de l'extrema dreta i del qual volem desmarcar-nos".