Un jutjat de Barcelona descobreix un gran tenidor que pretenia fer-se passar per un petit propietari

Un jutjat civil de Barcelona ha descobert un gran tenidor d'habitatge que pretenia fer-se passar per un petit propietari. En concret, ha descobert que el fons d'inversió New Amsterdam Developers (NAD) és propietari d'un bloc sencer al barri de Gràcia de Barcelona amb 11 pisos. L'empresa havia registrat l'edifici amb un sol número al Registre de la Propietat, de manera que intentava esquivar la llei que obliga els grans tenidors a oferir mediació als llogaters o un lloguer social.   

Segons informa l'ACN, en un decret del març passat la lletrada de l'administració de justícia del jutjat de primera instància número 35 de Barcelona diu que a tots els efectes l'empresa és una gran tenidora, perquè la finca inclou 11 habitatges, més dels cinc que es consideren com a mínim per ostentar aquesta categoria.

El posicionament del jutjat arriba arran del procés amb què els fons d'inversió volia desnonar un veí de l'anomenat bloc Sant Agustí. El magistrat considera que els blocs verticals han de comptar en funció del nombre d'habitatges que tinguin, i no com una sola propietat. Amb aquesta resolució judicial, es desmunta l'estratègia d'immobiliàries i fons voltor per esquivar la regulació de preus.

Segons el Sindicat de Llogateres, en el judici NAD ha intentat fer-se passar per petit propietari per desnonar un dels llogaters organitzats del bloc a qui no volen renovar el contracte. El jutjat, però, ha rebutjat aquest intent. NAD estava intentant accelerar l'expulsió del llogater atès que en el moment que es va interposar la demanda per finalització de contracte, la Llei d'Habitatge excloïa els petits tenidors d'haver de fer una intermediació amb l'Agència Catalana d'Habitatge abans d'iniciar un desnonament. Amb la Llei 1/2025, es va reinstaurar una obligació de negociació per a tots els propietaris, grans o petits.

Segons el sindicat, aquesta resolució judicial és rellevant perquè anul·la una pràctica d'alguns fons voltor i immobiliàries: el parc immobiliari en una única "unitat registral", fent-ne la divisió cadastral, però no registral, per aparentar ser petits propietaris i evitar les obligacions que la Llei d'Habitatge imposa als grans tenidors, com l'obligació de baixar els lloguers en les zones tensionades quan la renda supera el preu de l'índex.

 102 habitatges unificats i repartits entre diferents empreses  

New Amsterdam Developers opera a través d'un entramat d'empreses instrumentals: una societat per a cada finca de propietat vertical que adquireix. A Barcelona, el grup controla almenys una desena de blocs, amb un total de 102 habitatges, 21 locals comercials i 4 oficines, segons ha documentat la Directa. La intenció, segons el sindicat, és tenir una única inscripció registral per finca, i una societat per finca, i així cada empresa pot presentar-se als jutjats com un suposat "petit tenidor".

La resolució del jutjat no estableix jurisprudència ferma, però sí que marca un precedent important davant dels primers casos en què els jutges comencen a pronunciar-se sobre la interpretació del concepte de gran tenidor en la nova llei. De fet, la interpretació desmunta el que els mateixos jutjats de primera instància havien acordat en un inici en un acord d'unificació de criteris, i el mateix jutjat indica que "els criteris de la junta de jutges no són font del dret i per això, no són d'obligat compliment per a la seva aplicació".

Algunes immobiliàries i arrendadors es neguen a abaixar els lloguers i a aplicar la regulació de preus a què estan obligats els grans tenidors emparant-se amb circulars internes de col·legis d'API o de propietaris que promouen aquesta interpretació de la llei. Ho fan basant-se en un acord intern d'unificació de criteris que interpreta la definició de gran tenidor d'una manera més laxa.