INDEPENDENTISME ALS TRIBUNALSLa jutgessa Lamela, a favor que les causes obertes per la declaració d'independència de Catalunya s'instrueixin al Suprem

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha fet arribar un informe al Suprem en el qual es mostra favorable a que l'alt tribunal acumuli totes les causes obertes per rebel·lió, sedició i malversació en relació al referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d'independència de Catalunya del 27 d'aquest mateix mes, en contra de l'ordre constitucional.

La magistrada considera que totes les persones querellades, així com altres investigades, formen part d'una “complexa i heterogènia organització, on cadascun compleix una funció per aconseguir la secessió” de Catalunya i la seva proclamació com a república independent, contravenint l'ordre constitucional i estatutari.

Entén lla jutgessa que els integrants d'aquesta organització realitzen des del 2015 activitats d'acord amb una estratègia premeditada “perfectament coordinada amb repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils”. Per això, considera que la recerca no ha de ser escindida, “sinó que ha de realitzar-se de forma conjunta i en un únic procediment a fi de poder determinar i valorar amb convenient coherència la participació concreta de cadascuna de les persones investigades i els delictes en què cadascun pot haver incorregut”.

La magistrada, que investiga la querella de la Fiscalia contra el president català cessat, Carles Puigdemont, els membres del seu Govern, així com els líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òminum Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i els caps dels Mossos Josep Lluís Trapero i Teresa Laplana, respon així a la petició del jutge Pablo Llarena que s'encarrega en el Suprem d'una causa oberta pels mateixos motius contra l'expresidenta del Parlament i presidenta de la Diputació Permanent, Carme Forcadell, i la Mesa de la cambra legislativa catalana.

L'informe analitza les activitats desenvolupades que podrien, segons la jutgessa de l'Audiència, ser constitutives de diferents delictes (desobediències, prevaricacions, malversacions de cabals públics, i sedició) “sota l'autoria intel·lectual i superior” dels líders d'aquesta organització. I, per això, conclou que la recerca per separat dificultaria l'esclariment dels fets i la comprensió de tota l'estratègia col·laborativa.

“L'actuació dels investigats no es pot examinar de forma aïllada i desvinculada de l'organització de la qual ells i possiblement uns altres han format part per culminar un propòsit comú”, destaca la magistrada.

La jutgessa afirma que s'estan investigant presumptes delictes connexos, “raó per la qual qualsevol escissió de la causa inevitablement conduiria a l'examen parcial i esbiaixat” dels fets, “la qual cosa dificultaria enormement la investigació i la determinació clara de responsabilitats dels investigats”.

Lamela conclou que la recerca conjunta dels fets i dels seus partícips “és l'única manera de comprendre en la seva integritat tota la trama i de dilucidar les responsabilitats individuals susceptibles de retret penal que van confluir de forma coordinada en el resultat que va conduir a la declaració final d'independència”.

"Una organització amb un pla"

En el seu informe, La jutgessa Carmen Lamela explica que, d'acord amb les investigacions realitzades a l'Audiència Nacional, hi ha elements per considerar que les persones investigades formen part d'una organització que actuaven amb unitat de propòsit, conformement a un pla comú i amb repartiment de tasques i responsabilitats per aconseguir la secessió de Catalunya i la seva proclamació com a República independent, alterant d'aquesta forma l'organització política de l'Estat i amb això la forma de Govern.

La magistrada destaca l'organigrama d'aquesta organització integrada des de l'àmbit legislatiu, per autoritats parlamentàries, l'Executiu, amb els membres del Govern, la societat civil, amb els presidents de l'ANC i Òmnium, assessors i ideòlegs el grau dels quals de participació ha de ser objecte de recerca, així com la policia autonòmica i l'actuació de determinades persones des del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) i de les persones vinculades a Diplocat.

També descriu els elements bàsics amb els quals s'ha dut a terme un full de ruta secessionista dissenyat després de les eleccions autonòmiques de 2015 i que recollia el paper que haurien de jugar cadascun dels actors en aquest pla. Un pla que s'executa a través d'un marc legislatiu inconstitucional, la convocatòria d'un referèndum, la desobediència “reiterada” a les resolucions del Tribunal Constitucional, així com diverses actuacions sobre l'estructura de l'Estat, afegeix.

Lamela argumenta que l'activitat dels membres del Govern perseguia l'execució de diferents acords en contra de les diferents resolucions dictades pel Tribunal Constitucional que havien d'impulsar el procés cap a la celebració del referèndum d'autodeterminació i la declaració d'independència.

Els treballs parlamentaris s'orientaven, segons Carmen Lamela, a aprovar una normativa en la qual fonamentar i donar una aparença de legalitat a les diferents etapes del “procés de desconnexió”, explica. Al seu torn, la missió dels líders d'associacions independentistes com l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural era mobilitzar a les masses, “a fi de crear en la ciutadania un sentiment de rebuig” cap a les institucions espanyoles i els poders de l'Estat per propiciar la desobediència i la mobilització social.

ANC i Òmnium Cultural, segons Lamela, “van actuar com a braç civil de l'aixecament afavorit per les autoritats del Govern de la Generalitat, afavorint mobilitzacions com les quals van tenir lloc els dies 20 i 21 de setembre i 1 d'octubre”, sosté en referència a la multitud que va envoltar la consellería d'Economia durant un registre judicial i les realitzades el dia del referèndum suspès pel TC.

"Espionatge" a la Guardia Civil i la Policia

Per Lamela, cobra especial rellevància el paper exercit pels Mossos d'Esquadra en aquest procés: “Resultava essencial comptar amb la capacitat investigadora i intimidatoria dels Mossos d’ Esquadra, cos policial integrat per més de 17.000 efectius armats, amb el potencial efecte coercitiu que els mateixos representaven”.

La jutgessa ressalta que s'ha produït una utilització il·legal dels Mossos al servei dels interessos secessionistes. Igualment, “en la realització d'actuacions d'espionatge als membres de la Policia i Guàrdia Civil i accions de vigilància i contravigilancia a membres de l'organització que eren seguits i vigilats en el curs de les recerques judicials”.

Desviament de Fons Públics?

Totes les activitats dutes a terme pels investigats, així com l'organització del referèndum de l'1 d'octubre van ser, segons la jutgessa, almenys parcialment finançades amb fons públics.

El Govern –explica- va fer possible la realització de pagaments per dur a terme un acte contrari a Dret, en haver emprat fons públics per a la consumació d'un acte delictiu.

Lamela considera que el fet que la Intervenció General de la Generalitat hagi certificat que solament una petita quantitat de tal partida pressupostària ha estat oficialment utilitzada [25.000 euros], “no exclou que s'hagi sufragat el referèndum amb diners públics no destinats a aquestes finalitats, com ho testifica l'actuació de la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs i Solé, qui va decidir adoptar les mesures encaminades a obtenir els mitjans amb els quals es va poder celebrar el referèndum.”

La magistrada inclou en el seu informe l'articulació de plans de comunicació i propaganda de suport al moviment secessionista dins i fora de Catalunya, així com l'assignació de recursos tecnològics de la Generalitat per l'1-O i per als projectes inicials sobre una nova República independent.

En el seu informe, la titular del Jutjat Central d'Instrucció 3 inclou els antecedents processals, fàctics i investigativos, tal com li va sol·licitar el magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena.