La justícia manté paralitzada l'eutanàsia ja avalada pels metges d'una jove fins que hi hagi una sentència ferma

El jutjat contenciós administratiu número 12 de Barcelona ha confirmat que la mesura cautelar de paralitzar l'eutanàsia d'una jove de 24 anys es manté fins que hi hagi sentència ferma o el procediment acabi. Aquest jutjat va emetre sentència el 14 de març desestimant el recurs del pare, amb el suport dels ultraconservadors Advocats Cristians, contra la decisió de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya que havia autoritzat la mort assistida de la Noèlia. 

L'home, representat per Advocats Cristians, ha recorregut la decisió judicial. Després de la sentència, la Generalitat va registrar un escrit al jutjat preguntant si hi havia una nova petició de mesures cautelars, entenent que si no, es podria executar l'eutanàsia. Ara l'administració de justícia ha informat que les cautelars es mantenen.

La presidenta d'Advocats Cristians, Polonia Castellanos, ha considerat "esgarrifosa la insistència de l'administració pública per posar fi a la vida d'una noia amb malaltia mental, en contra de la voluntat de la família". "La Generalitat hauria d'utilitzar els diners públics per garantir un tractament eficaç a la Noèlia, en lloc d'abocar-la a morir", ha afegit.

La jove, nascuda l’any 2000, ha intentat suïcidar-se diversos cops des de l'adolescència amb la sobreingesta de medicaments, així com conductes autolesives. L’octubre del 2022 va llençar-se d’un cinquè pis, cosa que li va deixar greus seqüeles, li va provocar pèrdua d'autonomia i l’obliga a moure’s amb cadira de rodes. Arran d’aquell intent, va ingressar a l’hospital Joan XXIII de Tarragona i a partir del febrer del 2023 a la Clínica Guttmann per una pauta de regeneració intensiva per neurohabilitar-la psiquiàtricament. 

La noia, entre altres, tenia diversos antecedents patològics com trastorn límit de la personalitat obsessivocompulsiva amb ideació suïcida i idees paranoides. En l’informe d’alta del juny del 2023 es concretava que necessitava ajuda “de forma molt puntual”, estava mèdicament estable i tenia el dolor controlat. La jove, en canvi, al·lega que té doble incontinència i moltes dificultats per viure. A més, actualment ja no pot caminar perquè ha perdut força i no té sensibilitat per sota dels genolls. A més, la medicació per apaivagar el dolor té molts efectes secundaris.

Durant aquells mesos de rehabilitació a la Guttmann, la noia ja havia dit que volia iniciar el procediment d’eutanàsia, però es va acordar esperar un any des de l’accident per veure l’estabilització de les lesions i també comprovar si la voluntat era fruit d’una frustració temporal o es mantenia en el temps. De la Clínica Guttmann va passar a l’hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes (Garraf), on encara segueix ingressada.

Una eutanàsia ja avalada pels metges

En aquest últim hospital, la Comissió d’Ètica Assistencial de l’Alt Penedès-Garraf va reunir-se el novembre del 2023, el gener del 2024 i l’abril del 2024 per estudiar la petició, que van concloure que la noia era conscient de la seva decisió.

El gener del 2024 se li va reconèixer un grau de discapacitat del 74% amb caràcter provisional fins al gener del 2027. L’abril del 2024 la noia va formalitzar la petició d’eutanàsia, va tornar a ser avaluada psiquiàtricament al juny. Davant d’alguns dubtes, els dos encarregats de l’informe, un metge i una jurista, van decidir emetre una posició de “desacord” entre ells per elevar la decisió al plenari de la Comissió de Garantia i Avaluació. Aquesta posició de desacord era necessària per poder elevar la qüestió al ple de la comissió. El ple de la comissió va autoritzar l’eutanàsia el 15 de juliol.

El 29 de juliol la gerent del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès va rebre un correu electrònic on dues suposades amigues de la noia deien que ella havia canviat d’opinió i adjuntaven una carta manuscrita i elevada davant de notari on ella demanava un ajornament de sis mesos. La directora de l’hospital del Garraf va tornar a recordar a la jove que podia fer-se enrere en qualsevol moment, però ella li va ratificar la intenció d’acabar la seva vida amb l’eutanàsia i va dir que no recordava haver escrit amb lucidesa cap document on es fes enrere. De fet, va dir que dues conegudes d’una comunitat religiosa havien entrat a la seva habitació, l’havien despertat i li havien dictat el text mentre ella encara estava mig adormida.

L’endemà, un notari de Sant Pere de Ribes es va entrevistar amb la pacient, que va ratificar-li la voluntat de continuar amb el procediment. L'eutanàsia se li havia de practicar el 2 d’agost, però un dia abans el jutjat ho va paralitzar a petició del pare.