Junts prepara 'l'efecte Puigdemont' amb la incògnita de quin serà l'impacte i la intensitat a la campanya electoral

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, no ostenta en aquests moments cap càrrec orgànic a Junts per Catalunya. Però si quedava algun dubte de la capacitat de lideratge que té en la formació política que ell mateix va impulsar fa tres anys i mig, les negociacions amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez han donat mostres sobrades. Les ha conduït amb mà de ferro. Però l'expresident no només mana a Junts, també continua sent la seva principal carta electoral i Junts prepara amb tot detall l'acte que protagonitzarà Puigdemont aquest dijous, a les set del vespre, al municipi d'Elna, a la Catalunya Nord. Terra catalana però sota sobirania francesa, a pocs quilòmetres de la frontera estatal que, de creuar-la, li comportaria sens dubte -a hores d'ara- una detenció assegurada, a causa de l'ordre de captura del Tribunal Suprem que contra l'expresident regeix a l'Estat espanyol.

El secretisme envolta la decisió de l'expresident encara que diversos dirigents de Junts consultats mostren el seu convenciment que l'expresident encapçalarà la llista

Puigdemont anunciarà a Elna les seves intencions per a les properes eleccions catalanes del 12 de maig. El secretisme envolta la decisió de l'expresident encara que diversos dirigents de Junts consultats mostren el seu convenciment que l'expresident encapçalarà la llista, sense que quedi gaire clar si és informació o un desig àmpliament estès al partit. En qualsevol cas, a Junts es parla i molt aquests dies de l'"efecte Puigdemont" i es prepara l'acte de la Catalunya Nord com un veritable tret de sortida a les aspiracions electorals dels exconvergents. Que bàsicament se situen en intentar colar-se en la pugna demoscòpica per la victòria electoral que mantenen el PSC i ERC, amb els socialistes al capdavant. I en el cas que sigui Illa qui finalment sigui el més votat, aconseguir passar per davant d'Esquerra. I en això, "l'efecte Puigdemont" serà "una palanca imprescindible" assegura un d'aquests dirigents de Junts.

Campanya presencial o telemàtica?

Però fins a quin punt hi haurà "efecte Puigdemont" a la campanya electoral del 12 de maig a Catalunya no dependrà només de si es confirma que l'expresident es presenta, cosa que ja no seria cap novetat, sinó dels detalls de com encapçala la llista de Junts. I una de les principals qüestions que la conferència d'Elna haurà d'aclarir és si Puigdemont està disposat a jugar-se-la i fer campanya físicament a Catalunya, a costa d'una possible detenció, o si la participació continuarà sent telemàtica des de Waterloo, amb la promesa de retorn posterior per a la investidura. Estratègia que ja va plantejar -i va incomplir- als comicis de desembre de 2017, amb l'article 155 de la Constitució en plena aplicació. L'impacte i la intensitat d'aquest "efecte Puigdemont" serà molt diferent -en cas de presentar-se- si repeteix l'esquema de les eleccions del 2017 amb la promesa de "si vols que torni el president, vota el president" i després d'encapçalar la llista de Junts també a les catalanes del 2021.

Comín: "La possibilitat d'un retorn abans d'un debat d'investidura és certa. Però que hi estigui disposat no vol dir que s'hagi de córrer aquest risc"

De moment hi ha versions contradictòries sobre el seu entorn. Mentre el seu advocat i un dels principals assessors, Gonzalo Boye, assegura que Puigdemont està disposat a tornar a Catalunya i que el detinguin, el també eurodiputat de Junts i persona de màxima confiança de l'expresident, Toni Comín, assegurava recentment en una entrevista a Vilaweb el contrari: "La possibilitat d'un retorn abans d'un debat d'investidura és certa. Però que hi estigui disposat no vol dir que s'hagi de córrer aquest risc. Sempre ens ha tocat tenir una doble actitud: avaluar els riscos, tenir poca aversió, però també no intentar minimitzar-los. Atès que l'objectiu és la investidura, millor fer-la sense risc de detenció". Des de Junts s'insisteix a acusar ERC, en connivència amb els socialistes, d'avançar les eleccions perquè la llei d'amnistia no estigui a punt intentant evitar així que Puigdemont es pugui presentar amb tots els drets restablerts.

La investidura i els terminis de l'amnistia

Per part seva, Boye apunta que davant aquesta situació, Puigdemont "assumirà les conseqüències de les seves accions" i afegeix que "no podran impedir que sigui president si ell vol ser-ho". En aquest esquema juga un paper rellevant la llei d'amnistia que tot just aquest dimarts ha entrat al Senat i que té un llarg i complicat periple al davant, com s'ha vist amb el conflicte institucional impulsat pel PP al primer minut d'aquesta nova etapa. Boye insinua que encara que Puigdemont fos detingut abans de l'aprovació de l'amnistia durant algunes setmanes, així que la llei estigui aprovada hauria de ser alliberat i això permetria participar en una hipotètica investidura que tindria de termini fins a finals de juliol per celebrar-se abans de la convocatòria automàtica de repetició electoral.

Puigdemont podria tornar a Catalunya per ser investit president de la Generalitat en cas de guanyar les eleccions

Des de Junts s'assegura que, si bé l'amnistia no estarà a punt durant la campanya electoral com a protecció per a Puigdemont, sí que s'aprovarà poc després del 12 de maig i defensen que encara que els jutges demorin la seva aplicació, automàticament decauran les ordres de detenció i les mesures cautelars, de manera que Puigdemont podria tornar a Catalunya per ser investit president de la Generalitat en cas de guanyar les eleccions. I probablement, per aquí podria anar l'anunci que farà aquest dijous Puigdemont a Elna.

I és que a l'imaginari independentista català, continua mantenint una força considerable la idea que el retorn de Puigdemont a la presidència de la Generalitat suposaria la "restitució" del president que va ser destituït el 2017 pel llavors president del Govern espanyol, Mariano Rajoy , en aplicació del 155. Una destitució que les bases independentistes consideren "il·legítima" i que podria suposar el que s'anomena un "momentum" per reactivar el Procés d'independència. Tot i que alguns analistes assenyalen que en la decisió de Puigdemont sobre el seu retorn també pesarà que Catalunya es troba en una clau de refredament independentista i el fet que les eleccions es plantejaran molt més en clau de gestió de la Generalitat que no pas de confrontació nacionalista, amb temes com per exemple la sequera, les infraestructures, l'economia, la sanitat o l'educació, àmbits en què l'expresident no està gaire al dia.

Debat jurídic sobre la possible detenció

Respecte a les conseqüències del seu retorn i sobre si seria detingut o no, més enllà del laberint parlamentari en què està ficada la llei d'amnistia entre el Senat i el Congrés, sobre la qüestió jurídica no hi ha certeses del que pot passar en el període entre l'aprovació de l'amnistia i l'aplicació definitiva. Si bé és cert que, segons el diari Ara, fonts del Suprem asseguren que amb l'aprovació de l'amnistia decauria l'ordre de detenció contra Puigdemont tal com defensa Junts que passarà, altres fonts jurídiques consultades recorden que l'expresident està imputat per terrorisme en el cas de Tsunami Democràtic i que cal veure si no s'aplicarien mesures cautelars de presó en aquest cas a l'espera de decidir si l'amnistia cobreix o no el terrorisme en el format que s'inclou al sumari.

"La caiguda de les mesures cautelars no té cap dubte segons està redactada la llei d'amnistia, però no és clar que això passi abans que l'afectat demani l'aplicació de l'amnistia i el jutge instructor o sancionador decideixi"

"La caiguda de les mesures cautelars no té cap dubte segons està redactada la llei d'amnistia, però no és clar que això passi abans que l'afectat demani l'aplicació de l'amnistia i el jutge instructor o sancionador dicti que entra dins del marc del que és amnistiable. Si és el cas, el jutge pot congelar el procés elevant consulta prejudicial als tribunals europeus però no mantenir les cautelars. En el cas de Puigdemont nosaltres podem concloure que el seu cas entra en aquest marc de manera òbvia, però al final ho haurà de determinar el jutge. I no podem oblidar la tensió jurídica que hem vist entre alguns jutges i el legislatiu pel que fa a l'aplicació de l'amnistia", assegura un advocat penalista. "Que enmig d'això hi hagi un bé superior com són els drets electorals i polítics d'un candidat podria ser un element que decantés la balança davant del dubte i la complexitat jurídica, però la darrera paraula la tindrà el jutge instructor", afegeix.

La incògnita sobre el futur de Puigdemont a Europa

L'altre element substancial que aquest dijous hauria de quedar clarificat és el futur de Carles Puigdemont com a eurodiputat, un càrrec que li ha comportat fins ara uns rèdits importants en projecció política i seguretat jurídica. Tot i els intents de retirar-li la immunitat al Parlament Europeu, amb una complexa pugna judicial als tribunals europeus que encara dura. L'expresident sospesa si es presenta a les eleccions al Parlament però guardant-se la carta de ser també candidat a les europees del 9 de maig o només a una de les dues. Tot i que el secretari general de Junts, Jordi Turull, considera que "seria estrany" presentar-se a les dues eleccions.

L'actual condició d'europarlamentari no impedeix a Puigdemont presentar-se a les eleccions catalanes

D'entrada, l'actual condició d'europarlamentari no li impedeix presentar-se a les eleccions catalanes del 12 de maig, tal com ja va fer el febrer del 2021. El que seria incompatible és disposar de les dues actes de diputat alhora i fa tres anys ja va renunciar a la del Parlament per mantenir la de l'Europarlament. Segons fonts de Junts, Puigdemont es decantaria d'entrada per anunciar que es presentarà a les eleccions catalanes i no a les europees, però caldrà esperar si ho clarifica a la conferència d'aquest dijous o ajorna la decisió fins després del 12 de maig.

Aquestes mateixes fonts consideren que anunciar que només es presentarà com a presidenciable a la Generalitat donaria molta més credibilitat o "força" –en paraules d'un dirigent de Junts- al retorn de l'expresident. El contrari podria obrir una finestra d'ambigüitat que podria desinflar les expectatives que Junts pretén generar a Elna. Si es confirma que Puigdemont no encapçalarà la llista europea, el també eurodiputat a l'exili, Toni Comín es postula i no descarta ser qui encapçali la candidatura de Junts, assegurant haver-ne parlat amb l'expresident, guanyador de les eleccions europees passades a Catalunya.

El retorn de Junts a la primera fila política

Junts ha optat per la recuperació del focus mediàtic i polític encara que sigui a costa d'una maniobra de pactes amb el PSOE que li comporta la suspicàcia de les bases independentistes més unilateralistes i que el mateix partit havia criticat amb escreix al seu etern rival d'Esquerra Republicana. I la incidència de Puigdemont en la política catalana i la seva ascendència en determinats sectors independentistes de la societat catalana en fan una figura a tenir sempre en compte. Encara que en els darrers comicis catalans del 2021 quedés en tercera posició encapçalant la llista de Junts amb Laura Borràs.

Ara, amb la convocatòria anticipada d'eleccions al Parlament que ha signat aquest passat dilluns el president de la Generalitat, Pere Aragonès, Puigdemont torna a ser la millor carta per al seu partit, que té a la presidenta, Laura Borràs, inhabilitada per la sentència que la va condemnar per les irregularitats comeses quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes i el seu secretari general, Jordi Turull, inhabilitat per la sentència del Tribunal Suprem pel referèndum del 2017. Turull va ser indultat -com la resta de dirigents independentistes empresonats- de la pena de presó però no de la d'inhabilitació. I l'amnistia, que el pot alliberar de ella, tot just acaba de començar el seu camí al Senat. De manera que l'anunci que pugui fer Puigdemont aquest dijous marcarà sens dubte les eleccions catalanes del 12 de maig i el futur de la política catalana, que és dir tant com de la política espanyola. D'aquí ve la transcendència de la conferència de l'expresident de la Generalitat a Elna, que caldrà mesurar i interpretar paraula a paraula.