Invertir en formació i reconeixement de la seva experiència prèvia, les receptes del sindicats per millorar les condicions dels treballadors migrants

En plena disputa política sobre la delegació de les competències en immigració a la Generalitat de Catalunya, mesura que no es va aprovar a finals de setembre per la falta de majoria parlamentària al Congrés dels Diputats, han aparegut dades i estudis que reafirmen el pes i l'aportació creixent dels treballadors estrangers al mercat laboral català. Una de les darreres s'extreu de l'Anuari econòmic comarcal, presentat pel BBVA i coordinat pel catedràtic d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep Oliver.

El col·lectiu dels treballadors d'origen forà ja representa el 20% de les afiliacions totals a la Seguretat Social, vuit punts més que fa només una dècada. La dada es produeix justament en un moment, segons detalla l'estudi, en què la contribució autòctona és negativa: en surten més del mercat laboral dels que hi entren. Més enllà de les xifres, els sindicats UGT Catalunya i CCOO Catalunya demanen agilitzar els tràmits en el reconeixement de la formació cursada en els seus països d'origen per millorar la seva inserció laboral i evitar que es concentrin en sectors amb condicions precàries. 

L'Anuari econòmic comarcal del BBVA mostra com l'any 2024 les condicions financeres a Catalunya van millorar per la davallada dels tipus d'interès, l'alentiment de la inflació i la forta incorporació d'immigració, el que contribueix al creixement del consum i la inversió interna, al mateix temps que, des del punt de vista de l'oferta, l'empenta dels serveis turístics i la indústria explica el gruix de l'increment.

Segons l'estudi, la forta empenta de la immigració ha ajudat a la transformació, ja que el 2024, els nous residents nascuts fora de l'Estat espanyol van ocupar un 88,9% dels 89.200 nous de treball generats. Si l'anàlisi es fa amb una mirada més llarga, encara es fa més evident l'aportació dels empleats estrangers. Entre 2021 i 2024, un 92% de 332.000 feines creades va anar adreçada al col·lectiu.

Ocupació de poc valor afegit  

Tot i admetre que es tracta d'una bona dada perquè denota que es crea ocupació i desmunta el mite sobre l'aportació dels treballadors forans al mercat laboral català, el sindicat UGT Catalunya posa el focus en alguns aspectes negatius. El secretari de Política Sindical de l'organització, Òscar Riu, lamenta que "els treballadors, malgrat la seva aportació al sistema impositiu, estan ocupats en sectors de poc valor afegit, com el turisme o el comerç low cost". En aquest sentit, recorda que formen part d'un segment de població, que situa en la vulnerabilitat, com els joves, les dones o els aturats de llarga durada.

Els sindicats reclamen invertir en formació de la població migrant i que es reconegui la seva experiència laboral

Riu reclama que l'Administració inverteixi en formació per inserir laboralment els treballadors estrangers, alhora que es reconegui la seva experiència professional, adquirida als països d'origen. De fet, el dirigent sindical precisa que la demanda no és específica per als empleats forans, sinó que resulta necessària per als col·lectius amb baixa inserció laboral. De forma específica per als estrangers, sol·licita "agilitzar els tràmits en formació i l'expertesa".

En un estudi recent de la UGT Catalunya, titulat L'ús de les llengües i les necessitats lingüístiques als centres de treball, es recull que existeix una demanda significativa per millorar les competències en català entre les persones treballadores, especialment en modalitats que puguin integrar-se durant l'horari laboral. Això indica un reconeixement del català com a eina útil i necessària en el context laboral.

Formació amb estudis superiors  

En una línia similar, la responsable de Migracions de CCOO Catalunya, Liliana Reyes, puntualitza que, segons les dades amb les quals treballa el sindicat, un 37% dels nous afiliats a la Seguretat Social entre 2014 i 2024 a Catalunya pertany a la població migrant. "Els empresaris es mostren d'acord a disposar d'aquesta mà d'obra, però l'ús d'aquesta no pot implicar oferir condicions laborals precàries", concentrades en el sector serveis, amb activitats com les treballadores de la llar i de les cures, la construcció o l'hoteleria. Reyes afegeix que "els treballadors estrangers es troben poc valorats, mal pagats i escassament representants en àmbits com l'educació, l'administració o les finances".

 Els sindicats exigeixen fugir d'una visió utilitarista del col·lectiu i atendre les seves necessitats personals

Reyes detalla que no existeix un reconeixement de la seva experiència laboral prèvia: "Les homologacions són eternes en un context en què un terç de les persones migrants que arriben a Catalunya disposa d'estudis superiors". Davant d'aquesta realitat, els sindicats exigeixen fugir d'una visió utilitarista del col·lectiu, de forma que no es vegi només com un reservori de mà d'obra o de força de treball, sinó atendre les seves necessitats personals, socials, educatives o d'accés a l'habitatge. Com a reclamació transversal, precisen que les diferents administracions no agilitzen els expedients de regularització laboral.

Relacionat amb aquest tema

Les llars d'origen estranger de Barcelona destinen més del 40% dels ingressos a l'habitatge, més del doble que les autòctones

Públic

Com a reptes de futur, els representants dels treballadors insten a iniciar un canvi de model productiu, en el qual sectors com el turístic o el d'atenció a les persones, generalment ocupats per treballadors estrangers, deixen de ser els més precaris. Justament, al·ludeixen a què es tracta dels àmbits laborals, on els treballadors més disposats es mostren a integrar-se socialment a través de l'aprenentatge del català.