La ultradreta veu perillar el seu laboratori a Europa: per què pot caure Orbán a les eleccions

Hongria acudeix a les urnes aquest diumenge 12 d'abril. I la carrera sembla més disputada que de costum, almenys, segons les últimes enquestes. La participació aspira a créixer respecte a les anteriors convocatòries i l'oposició -conservadora- té opcions si es fes amb el Parlament de Budapest. Viktor Orbán està nerviós. I no n'hi ha per menys. Péter Magyar, líder de Tisza, li treu una mitjana d'entre vuit i deu punts en gairebé tots els sondejos. El far de l'extrema dreta europea comença a trontollar. I la caiguda del seu guardià corre el risc de convertir-se en un punt d'inflexió per al conglomerat ultra, una família política que ve de perdre el referèndum constitucional a Itàlia i de signar un resultat si més no discret en les municipals franceses. Orbán fa 16 anys que està agafat al bastó de comandament, però aquesta vegada el seu futur com a primer ministre Hongria no sembla garantit.

La convocatòria electoral servirà per posar a prova el model «il·liberal» dels ultraconservadors de Fidesz, però també per sotmetre a examen els últims moviments de Donald Trump, Benjamín Netanyahu i Vladimir Putin a l'Iran, Gaza o Ucraïna. Hongria va donar carpetada als valors democràtics fa més d'una dècada. És un replegament que denuncien tant organitzacions internacionals com alts comandaments de la Unió Europea. Instituto V-Dem va recalcar en el seu últim informe que el país funcionava com una "autocràcia electoral", terme que fa almenys vuit anys que utilitza per referir-se a Hongria. El Parlament Europeu va emetre a més una resolució en aquests termes el 2022, amb el sí de quatre de cada cinc eurodiputats. Què ha canviat a l'altre costat del Danubi perquè estigui en dubte la continuïtat de Orbán? Com afectaria un canvi de règim a les relacions amb la Unió Europea?

Orbán, un "fil" entre Rússia i els Estats Units

L'etiqueta d'"autocràcia electoral" porta associades una sèrie de particularitats que afecten directament els processos electorals del país magiar. I per això crida especialment l'atenció el mer fet que els ultres puguin perdre la seva majoria al Parlament de Budapest. Les eleccions no són del tot lliures ni transparents. La Unió Europea va alertar aquesta setmana del "greu risc de coacció i distorsió" que entela les votacions d'aquest diumenge. Orbán controla gairebé tots els mitjans i no existeix separació de poders. "Hongria és el país europeu amb pitjor qualitat democràtica. El retrocés s'ha anat accentuant amb el pas dels anys i els ultres han reestructurat el sistema electoral per construir un model a la seva mida. Orbán pot perdre les eleccions, però no serà tan fàcil treure'l del poder. L'extrema dreta ha desmantellat l'Estat de Dret. I desfer tot el que ha anat fent durant gairebé dues dècades serà sens dubte laboriós", destaca Jesús Casquete, catedràtic d'Història del Pensament Polític a la Universitat del País Basc.

Péter Magyar representa una alternativa creïble com a 'insider' del sistema, perquè va estar en el partit d'Orbán fins a 2024

El currículum del principal opositor, un context internacional marcat per les guerres i el "desgast" socioeconòmic del país són tres dels factors que expliquen la caiguda de l'extrema dreta en les enquestes. "El que ha canviat respecte a anteriors convocatòries és que la inflació està disparada i la fugida de joves segueix per sobre de la mitjana europea. Péter Magyar representa a més una alternativa creïble com insider del sistema, perquè va estar dins de Fidesz fins que va decidir trencar -públicament- amb Viktor Orbán", destaca Anna López Ortega, politòloga i autora de L'extrema dreta a Europa (Tirant). "Els votants veuen possibilitats reals que la ultradreta surti del Govern. Ho veuen fins i tot la resta de partits. Els socialistes no estan fent campanya. I Momentum va anunciar formalment la seva retirada per obrir-li camí al principal partit de l'oposició", explica Héctor Sánchez Margalef, investigador principal del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB).

"Les previsions de cara a aquest diumenge tenen molt a veure amb el context geopolític de la regió, més concretament amb la guerra d'Ucraïna. Orbán i Fidesz són obertament antieuropeistes i prorussos. El Govern segueix comprant recursos energètics a Moscou per un preu reduït i ha bloquejat l'últim paquet d'ajudes de la Unió Europea a Ucraïna, arrenca Silvia Marcu, científica titular de l'Institut d'Economia, Geografia i Demografia del CSIC. Orbán va monopolitzar l'economia, les licitacions públiques, la sanitat, la cultura, l'ensenyament i els mitjans de comunicació", continua. Aquest còctel de retrocessos se suma al fet d'"actuar com un fil" que connecta Rússia i els Estats Units, dues qüestions que afavoririen la pujada en les enquestes del partit de Péter Magyar.

Tisza va néixer fa cinc anys i va concórrer per primera vegada a unes eleccions en les europees de 2024, integrant als seus diputats en la família del Partit Popular Europeu (PPE). Péter Magyar venia directament de les files de Fidesz i la seva anterior parella va ser ministra del Govern d'Orbán. El context geopolític el va portar a escenificar el seu divorci amb l'extrema dreta i marcar distàncies amb Rússia. I això acaba d'explicar -en certa manera- el seu potencial.” Tisza no és un partit situat clarament en l'oposició, perquè parlem d'un partit de dretes. El que està fent és intentar captar el vot jove", precisa Silvia Marcu. "Magyar pot atraure també els conservadors desil·lusionats amb Orbán i guanyar vots protesta en sectors d'extrema dreta, fins i tot pot penetrar en zones rurals [tradicionalment, més pròximes a Orbán]", afegeix Héctor Sánchez Margalef. La formació, no obstant, necessita aconseguir dos terços del Parlament de Budapest per impulsar reformes legislatives i garantir "el principi del final" del llegat d'Orbán.

El repte de governar una "autocràcia electoral"

Les enquestes situen els conservadors de Tisza gairebé deu punts per davant de Fidesz. Els sondejos també s'inclinaven fa quatre anys cap al costat de l'oposició -llavors, concorrien tots els partits en una sola llista-. El resultat, però, va acabar sent favorable a Viktor Orbán. Què passaria aquest diumenge si guanya Péter Magyar? Les fonts consultades per aquest diari coincideixen en assenyalar que tindria tot un mar de "desafiaments" per davant com a primer ministre d'Hongria. "El repte seria majúscul. Magyar hauria de revertir 16 anys de poder, control mediàtic i legislació electoral a mida. Les eleccions no van només de guanyar, sinó de poder governar un sistema qualificat per les institucions europees com autocràcia electoral que necessita majories molt elevades per revisar qualsevol reforma", assenyala Anna López Ortega.

La Unión Europea es declararia victoriosa, perquè guanyaria un nou soci, tal vegada el més important de Europa Central

"Tisza pot guanyar però si no aconsegueix fer-se amb dos terços del Parlament de Budapest, haurà de bregar amb un munt de traves institucionals. Això corre el risc d'acabar provocant -com vam veure a Polònia- una forta desil·lusió entre els seus votants i una posterior desmobilització per la falta d'avanços significatius", adverteix Héctor Sánchez Margalef. "No sabem exactament quines polítiques proposa Péter Magyar. El que sí que sembla clar és que buscarà una nova relació amb la Unió Europea i que està a favor d'enviar ajuda a Ucraïna. Hongria podria recuperar per tant els drets i llibertats que promou Brussel·les. I Brussel·les hauria de donar suport en conseqüència al nou Govern d'Hongria", destaca l'historiador Jesús Casquete.

Què canviaria en les relacions amb Europa?

La Unió Europea li té bloquejats els fons de recuperació i cohesió a Hongria per les acusacions de corrupció i malversació, la vulneració dels principis de l'Estat de Dret i la negativa de Viktor Orbán a enviar recursos a Ucraïna. Aquest setge podria acabar en unes setmanes si els conservadors de Tisza aconsegueixen arribar al Govern de Budapest. "La Unió Europea es declararia òbviament victoriosa, perquè guanyaria un nou soci, potser el més important de l'Europa Central. Magyar podria acostar-se a Brussel·les, participant així de la presa de decisions conjuntes amb els altres països que es declaren en contra de les guerres actuals", recalca Silvia Marcu, investigadora del CSIC.

"La caiguda de la ultradreta alteraria sens dubte la geometria de la Unió Europea: menys bloquejos, més cohesió i debilitament de l'eix il·liberal. El canvi de rumb reduiria a més una anomalia clau com és la proximitat estructural Hongria amb Rússia, amb anys de cooperació -energia nuclear, cultura, educació- i fins i tot sospites sobre la filtració de dinàmiques internes de Brussel·les al Govern de Moscou", continua la politòloga Anna López Ortega. "Magyar faria passos que tenen potencial per desbloquejar els fons congelats i aconseguir, per tant, una millora de l'economia hongaresa. El país porta sense aixecar el cap des de la pandèmia", insisteix Héctor Sánchez Margalef. "Aquesta és la part en què el suport europeu seria més evident. Els ciutadans hongaresos veurien que complint les normes comunitàries, gaudirien dels beneficis -sobretot, econòmics- de ser part de la Unió Europea", matisa Xosé Manoel Núñez Seixas, catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de Santiago de Compostel·la i autor del llibre Volver a Stalingrado (Galaxia Gutenberg).

La possibilitat que es mantingui Viktor Orbán

Els experts no descarten, no obstant, una victòria de l'extrema dreta malgrat la patacada que li donen tant els mitjans com les enquestes. Aquest continuisme perforaria -encara més- la ferida oberta amb la Unió Europea." Si Orbán guanya, Brussel·les tindria motius més que suficients per redoblar la pressió sobre Hongria: primer per la seva deslleialtat i segon, per l'evident col·laboració amb Moscou", indica Héctor Sánchez Margalef. "L'escenari seria delicat perquè obriria la porta a expulsar a altres països governats per l'extrema dreta, però hem de fer-nos una pregunta: Unió Europea més podem aguantar amb un membre de la família que ens traeix i ens buida la caixa?", es pregunta Xosé Manoel Núñez Seixas. Anna López Ortega, per la seva López Ortega amb una reflexió: "El continuisme reforçaria la presència del model il·liberal a la Unión Europea, però en podem treure una altra lliçó: Orbán no és invencible malgrat tenir les institucions capturades".