Mundial de Futbol 2026: la jugada de Trump per rentar la imatge dels EUA amb l'ajuda de la FIFA

El futbol tornarà a ocupar el centre de l'atenció internacional amb la celebració del Mundial masculí aquest juny, encara que aquesta edició neix envoltada d'una tensió que transcendeix l'esportiu. Els Estats Units, principal país amfitrió, arriben al torneig en un escenari marcat per la seva implicació en la guerra amb l'Iran, cosa que fa que la Copa Mundial es comenci a perfilar com alguna cosa més que un torneig. A mesura que s'acosta el xiulet inicial, les organitzacions i experts alerten que el campionat podria convertir-se en un aparador de sportswashing, és a dir, quan els governs utilitzen grans esdeveniments esportius per blanquejar la seva reputació mentre cometen greus abusos de drets humans al seu país o a l'estranger.

"L'organització d'aquest tipus d'esdeveniments sempre ha servit per rentar la imatge de governs o per amagar sota la catifa situacions internacionals sagnants. Els casos més recents els tindríem en la construcció d'estadis a Qatar amb mà d'obra esclava, la destrucció de faveles al Brasil per 'netejar' les ciutats o l'organització del Mundial a Rússia després de la invasió de Crimea", explica a Público Jon Salvador, analista de El Orden Mundial.

Després d'aquestes crisis de drets humans en els anteriors campionats, la FIFA va prometre un gir històric: convertir el Mundial dels EUA, Mèxic i Canadà en el primer amb una estratègia de drets humans, adoptant els Principis Rectors de l'ONU sobre Empreses i Drets Humans.

Una promesa que està lluny de complir-se, segons l'última guia publicada per Human Rights Watch, en la qual alerta que el Mundial 2026 corre el risc de convertir-se en una vitrina perfecta de sportswashing per a l'actual govern nord-americà. "Trump es valdrà d'aquest torneig per tenir una cobertura mediàtica positiva del país i de la seva administració i deixar en un segon pla que ha estat recolzant el genocidi a Gaza, una guerra sense sentit contra l'Iran o que porta expulsant indiscriminadament migrants del país", assegura l'analista.

L'expert afegeix que aquest context se suma a un any electoral clau, amb les eleccions de mig mandat a l'horitzó, cosa que converteix el Mundial en una potent eina de propaganda. A més, nou de les onze seus nord-americanes estan governades pel Partit Demòcrata: "Trump pot amenaçar amb un canvi de seu als alcaldes que no compleixin amb els seus desitjos. I, tot això, amb la complicitat del president de la FIFA, Gianni Infantino", assenyala.

Una sintonia entre Infantino i Trump que la FIFA no dissimula. Al desembre, la federació de federacions va atorgar a Donald Trump el primer Premi de la Pau de l'organització per la seva suposada "acció extraordinària" en favor de la pau mundial, malgrat que, com denuncia Amnistia Internacional, el seu govern "ha tractat activament de desmantellar i deixar sense finançament els mecanismes de cooperació internacional". L'organització també recorda que, després de rebre el guardó, el magnat ha incorregut en actes d'agressió a Veneçuela, ha ordenat atacs aeris que constituirien execucions extrajudicials a Amèrica Llatina i ha participat, al costat d'Israel, en ofensives a gran escala contra l'Iran que han causat víctimes civils.

Per a Human Rights Watch, el premi sembla dissenyat a mida per a Trump, que, segons l'organització, va quedar decebut quan la líder opositora veneçolana María Corina Machado va rebre el Premi Nobel de la Pau a l'octubre en lloc d'ell. Denuncia, a més, l'absència total de transparència en el procés, ja que no s'han fet públics ni els nominats, ni el jurat, ni els criteris de selecció.

Salvador subratlla que a Trump li interessa especialment mantenir aquesta relació estreta amb la FIFA com a eina de projecció política interna, no només al Mundial masculí del 2026, sinó també amb el Mundial de Clubs de l'any passat i els mundials femenins de clubs i seleccions el 2028 i el 2031, respectivament. "L'objectiu és vincular l'organització d'aquests esdeveniments al suposat èxit de la seva administració. Per a això, és clau la presència constant abans, durant i després del campionat", afirma.

D'altra banda, destaca que Infantino mai ha tingut problema a relacionar-se amb altres líders autocràtics, com la seva amistat amb Vladimir Putin o la proximitat amb l'emir qatarià, Al Thani. "El seu propòsit final és que aquest Mundial sigui un torneig històric, per assistència i seguiment, i ser recordat com l'organitzador del mateix. A més, els EUA representen un sucós mercat per als negocis de la FIFA. Un país en què el futbol no ha estat tan popular històricament, però que ara mostra el seu potencial en forma d'inversions, drets televisius i grans fons que compren equips de l'MLS. Infantino veu els Estats Units com el nou rei del futbol mundial", afegeix.

Els EUA representen un sucós mercat per als negocis de la FIFA

Encara que el campionat comptarà per primera vegada amb tres amfitrions, serà als EUA on es jugarà la gran majoria dels partits, 78 d'ells —inclosos la semifinal i la final— enfront dels 13 que es jugaran tant a Canadà com a Mèxic.

Abusos contra les persones migrants

Això es produeix en un context marcat per l'enduriment de les polítiques migratòries dels EUA i els seus possibles efectes sobre els qui participin o assisteixin a l'esdeveniment. HRW adverteix que aficionats en estadis o fan zones podrien ser sotmesos a controls si són percebuts com a migrants per la seva aparença o per l'idioma que parlin. Aquestes mesures s'emmarquen en un reforç més ampli de la seguretat i de les restriccions de viatge, amb impacte directe en aficionats, periodistes i fins i tot jugadors.

L'administració Trump ha imposat restriccions de visat a ciutadans de 39 països, entre ells quatre amb seleccions classificades. Per a molts seguidors de Costa d'Ivori, Haití, Iran i el Senegal, el principal obstacle no serà aconseguir una entrada per veure la seva selecció, sinó obtenir el permís per creuar la frontera. "Estem parlant d'un Mundial en què hi ha seleccions classificades i els seus aficionats directament no podran entrar al país amfitrió. Això suposa una contradicció molt forta amb la idea d'un esdeveniment global, obert i universal", denuncia Carlos de las Heras, portaveu d'Amnistia Internacional.

Les restriccions no s'acaben aquí. Les autoritats també examinaran les xarxes socials de sol·licitants de visat o asil a la recerca de possibles senyals de "antiamericanisme". "Qualsevol persona que hagi publicat en xarxes socials contingut crític amb les autoritats nord-americanes podria veure denegat el seu visat", afegeix De las Heras.

L'antecedent més recent, la Copa Mundial de Clubs de la FIFA 2025 a Los Angeles, reforça aquestes preocupacions. L'ONG té constància que, durant l'esdeveniment, es van produir batudes en barris majoritàriament llatins, on agents de l'ICE van arribar a separar famílies i executar deportacions, fins i tot en casos de persones amb dret a sol·licitar asil. En un dels episodis, un pare que havia acudit amb els seus fills a la final va ser detingut en el propi estadi i posteriorment deportat, mentre el públic celebrava en les graderies.

HRW ha instat la FIFA a promoure una "treva de l'ICE"

Per això, HRW ha instat la FIFA a promoure una "treva de l'ICE", és a dir, un compromís públic de les autoritats per evitar operatius migratoris en els partits i els seus voltants. La FIFA, per la seva banda, ha posat en marxa un sistema de visat accelerat denominat "FIFA Pass" per a aficionats que ja tenen la seva entrada per veure els partits. No obstant això, Amnistia Internacional adverteix de la falta de claredat sobre la seva aplicació, els criteris d'accés i les garanties reals que oferirà. "Aquesta falta de transparència genera incertesa, perquè no sabem si realment servirà com a mecanisme de protecció o si serà una cosa simbòlica sense capacitat de corregir les restriccions existents", assenyala De las Heras.

El Canadà i Mèxic, també en el punt de mira

Les preocupacions no es limiten als Estats Units. L'organització també subratlla que en els altres dos països amfitrions persisteixen vulneracions de drets humans. "Al Canadà la preocupació fonamental és la possibilitat que es duguin a terme desallotjaments de persones sense llar als voltants dels estadis on hi hagi partits", assenyala el portaveu d'Amnistia Internacional.

També assenyalen que el Canadà ha presentat al Parlament una legislació que restringiria encara més el dret a sol·licitar asil i rebutgen l'acord que té amb Washington, basat en el fet que les persones han de sol·licitar asil al primer país "segur" al qual arriben, la qual cosa permet al Canadà retornar sol·licitants d'asil als EUA, on consideren que els migrants poden patir discriminació, detenció arbitrària i assistència jurídica limitada.

Mentre que en el cas de Mèxic el panorama segueix marcat per la violència generalitzada, la impunitat i riscos estructurals per a periodistes, defensors de drets humans, migrants i persones en situació de vulnerabilitat. El país té una de les taxes d'homicidi més altes del món, entre les quals destaquen xifres especialment elevades d'assassinats de periodistes i defensors de drets humans.

HRW també denuncia que el Congrés mexicà aprovés una llei que atorga a les autoritats poders pràcticament il·limitats per accedir a informació sobre la població sense autorització judicial, cosa que afecta la llibertat de premsa.

A més, milers de persones segueixen desapareixent a Mèxic cada any. "El registre total des de 1952 ja supera les 130.000 persones desaparegudes. Les autoritats no han adoptat mesures suficients per prevenir aquestes desaparicions ni per garantir que els responsables rendeixin comptes", sosté l'organització.

Público s'ha posat en contacte amb la FIFA per conèixer la seva versió, però l'organització no havia respost a les preguntes en el moment de la publicació d'aquest article.