Kordia, Lemon, Suri... els noms que s'acumulen sota l'erosió de l'Estat de dret imposada per Trump

El passat 16 de març, després de més d'un any de detenció en un centre d'immigració de Texas (EUA), l'activista palestina Leqaa Kordia va ser alliberada. Kordia, de 33 anys, havia estat arrestada per participar en les protestes del 2024 a la Universitat de Colúmbia (Nova York) contra el genocidi a Gaza. La jove era una més de la llista de detinguts pel seu posicionament propalestí a l'inici de la presidència de Donald Trump. Que la posada en llibertat de Kordia hagi passat de puntetes enmig de la voràgine mediàtica als Estats Units per la guerra de l'Iran és un símptoma més de la normalització de l'erosió democràtica sota la presidència de Trump.

Només tornar a la Casa Blanca, Trump va aplicar fil per randa la tàctica d'inundar la zona de manera que l'oposició es veiés sobrepassada pels seus atacs contra l'Estat de dret. En un dels terrenys on va avançar amb més rapidesa va ser en la persecució ideològica contra les posicions propalestines. Especialment a la Universitat de Colúmbia, que el 2024 ja es va convertir en l'epicentre d'una campanya d'acusacions d'antisemitisme per les acampades estudiantils contra el genocidi.

En els primers mesos, l'administració Trump va convertir l'"antisemitisme" en la paraula màgica amb la qual poder denegar visats, detenir estudiants o tallar fons a les universitats. Va estirar i va desfigurar el terme fins a convertir-lo en un paraigua que incloïa qualsevol tipus d'oposició al genocidi dels palestins.

Sota el vernís d'una suposada guerra cultural contra les universitats, el president va anar erosionant la primera esmena de la Constitució: el dret a la llibertat d'expressió i premsa. Després, va venir la declaració del moviment antifeixista com a organització terrorista i la persecució dels manifestants contra l'ICE, a Minnesota. La cúspide d'aquesta evolució va ser l'intent del Govern de justificar els assassinats de Renee Good i Alex Pretti, arribant a dir que eren "terroristes" d'esquerres.

Els activistes propalestins, el primer blanc

Kordia és només un dels casos de persones als Estats Units que han estat detingudes per la seva ideologia o discurs dissident amb les directrius de l'Administració. En el cas de Kordia, el Departament de Seguretat Nacional (DHS) la va acusar de simpatitzar amb el terrorisme i li va obrir una investigació per suposat blanqueig de capitals. Aquest suposat blanqueig feia referència als 1.000 dòlars que havia enviat a la seva família a Gaza. Kordia va néixer a Cisjordània i el DHS, en veure que havia estat al país més temps del que permetia el seu visat d'estudiant, va aprofitar per arrestar-la.

En l'últim any, el Departament d'Estat ha revocat més de 300 visats d'estudiants internacionals per haver participat en les protestes propalestines. Aquesta acció va deixar desprotegits a molts d'aquests alumnes davant les batudes de l'ICE, que es van incrementar precisament en els campus i al voltant d'aquests. Rajani Srinivasan era una d'aquests estudiants que es va trobar desemparada després que el Govern li revoqués el visat unilateralment. La noia, d'origen indi, va haver de fugir al Canadà després de saber que els agents d'immigració la buscaven.

L'activista palestí Mahmoud Khalil és un dels primers noms que es va cobrar l'aparell persecutori que ha estat construint l'Administració Trump. Tot i ser resident permanent, Khalil va ser arrestat el març de l'any passat al seu apartament de Manhattan i tancat en un dels centres de detenció de l'ICE a Louisiana. Des de llavors, la seva vida s'ha convertit en un llimb d'incertesa legal. En un inici, el Govern nord-americà volia deportar directament Khalil, però gràcies al treball de grups de defensa de drets civils i advocats es va poder frenar el procés temporalment fins que un jutge decideixi sobre el seu cas.

Badar Khan Suri, una detenció sense acusació

Al mateix temps en què, a Nova York, Kordia i Khalil van ser detinguts, a Washington els agents d'immigració van detenir al professor de Georgetown Badar Khan Suri. L'acadèmic, conegut per ser un expert sobre la pau, va ser detingut per "difondre activament propaganda de Hamàs" pel seu posicionament propalestí. Tanmateix, aquesta acusació mai no es va formalitzar legalment, tot i que el van mantenir tancat durant dos mesos en un centre penitenciari de Texas. Al maig de l'any passat va ser alliberat perquè la jutgessa va exposar que l'Administració Trump ni tan sols havia presentat proves per a tractar de justificar la detenció.

En termes legals, probablement el de Suri sigui un dels precedents més perillosos en la campanya per erosionar l'Estat de dret. L'Administració va detenir una persona que estava legalment al país, amb els papers en ordre, sense presentar cap càrrec i només perquè a nivell intern el DHS va considerar que incitava al terrorisme per les seves publicacions en xarxes socials contra el genocidi a Gaza. Un any després de l'episodi, la Unió Estadounidenca per les Llibertats Civils (ACLU) denuncia que intenten detenir-lo de nou pel seu posicionament polític.

Relacionat amb aquest tema

Perfilació racial, deportacions il·legals, limitació de la llibertat d'expressió i altres claus de l'autoritarisme de Trump

Emilia G. Morales

L'Administració està intentant utilitzar les lleis d'immigració per silenciar la llibertat d'expressió amb la qual no està d'acord, alhora que afirma que cap tribunal federal de districte té autoritat per jutjar la constitucionalitat de les seves accions", escriu en el seu comunicat l'organització per als drets i llibertats civils.

Si Suri va ser detingut per agents d'immigració sense una causa real, l'estudiant turca Rümeysa Öztürk va ser arrestada al mig del carrer per agents encaputxats. El vídeo del succés, captat per les càmeres que hi havia al carrer, va donar la volta al món pel terror que desprenia. Öztürk, estudiant de doctorat de la Universitat de Tufts (Massachusetts), també va ser acusada de donar suport a activitats terroristes per la seva oposició a la guerra de Gaza. Igual que en els casos anteriors, la jutge que va portar el seu cas va denegar la seva deportació.

Periodistes i manifestants anti-ICE

Si el 2025 la campanya repressiva es va centrar en tota persona que s'oposés al genocidi de Gaza, aquest any s'està enfocant en les protestes contra l'ICE. Més enllà dels assassinats a Minneapolis, també s'ha arrestat dos periodistes i s'ha condemnat un grup d'activistes per "antifeixistes".

A finals de gener, l'expresentador de la CNN Don Lemon i la periodista Georgia Fort van ser arrestats després d'haver cobert una protesta contra l'ICE en una església de Saint Paul, Minnesota. A tots dos els van detenir en plena matinada per "tenir connexió" amb una protesta que va tenir lloc el passat 18 de gener a la Cities Church. Lemon i Fort havien estat retransmetent en directe com els manifestants havien irromput dins del temple la missa.

Relacionat amb aquest tema

Un Trump arraconat per la impopularitat defensa les seves polítiques econòmiques i carrega contra els demòcrates i els migrants al Congrés

Antònia Crespí Ferrer

La detenció de Lemon i Fort era l'atac més greu contra els mitjans i la llibertat d'expressió des de la suspensió temporal del programa de Jimmy Kimmel. A més, era una escalada notable en les tàctiques de pressió del Govern contra els periodistes. Ja no només és interposar demandes, és la possibilitat que la Policia es personi a la porta de casa per detenir-te.

Com amb els activistes propalestins, el Departament de Justícia els acusava de tenir connexions amb les protestes, tot i que en les gravacions de les retransmissions es veu clarament com Lemon i Fort deien explícitament que estaven cobrint la protesta.

A l'altre extrem del país, a Texas, un jurat va condemnar nou membres d'una suposada "cèl·lula antifeixista" després que el passat 4 de juliol una manifestació, davant del centre de detenció de l'ICE de Prairieland, acabés amb un tiroteig on un agent de la Policia va resultar ferit. Aquest veredicte històric va suposar una nova victòria per a l'Administració Trump en el seu intent de reprimir els manifestants d'esquerres després de designar el moviment antifa com a terrorista.

Els nou acusats, imputats col·lectivament per un gran jurat la tardor passada, incloïen al presumpte líder del grup, Benjamin Song -un exreservista de la Infanteria de Marina-, Savanna Batten, Zachary Evetts, Autumn Hill, Meagan Morris, Maricela Rueda i una parella, Elizabeth i Ines Soto. Entre els acusats figuraven un professor de secundària, un estudiant universitari, un enginyer mecànic i un empleat d'UPS. El més perillós d'aquesta sentència, una altra vegada, és el precedent judicial que crea per poder usar la ideologia com un càrrec o un agreujant contra els manifestants.