Estatut de bloqueig: l'arma que la UE evita utilitzar per protegir la Cort Penal Internacional davant els atacs de Trump
Washington ha sancionat més d'una dotzena de jutges i fiscals del TPI i amenaça de prohibir totes les operacions que la institució realitza en dòlars nord-americans
Brussel·les--Actualitzat a
Els Estados Unidos tenen un pla per "desmantellar" el Tribunal -o Cort- Penal Internacional (TPI). Ho ha dit el secretari d'Estat, Marco Rubio. I el president Donald Trump ha reiterat davant Assemblea General de Nacions Unides el seu total menyspreu per la institució, que ha descrit com a "deshonesta" i "fora de control".
L'operació ja està en marxa. Des del febrer passat, Washington ha sancionat més d'una dotzena de jutges i fiscals del TPI. I ara amenaça amb prohibir totes les operacions que la institució realitza en dòlars nord-americans, el que aïllaria la Cort del sistema financer mundial, posant en perill la seva activitat.
La Unió Europea disposa d'un mecanisme que podria neutralitzar l'efecte d'aquestes sancions: l'Estatut de Bloqueig. Però de moment, la Comissió Europea es resisteix a activar-lo. "La resistència a aplicar l'estatut de bloqueig és política", opina l'eurodiputat socialista Nacho Sánchez Amor. "Hi ha ha un evident temor reverencial a les represàlies polítiques dels Estats Units".
Relacionat amb aquest tema
La Comissió Europea ha criticat les sancions nord-americanes afirmant que "les amenaces contra la Cort, els seus responsables, el seu personal o els qui col·laboren amb ella són senzillament inacceptables". Però evita passar de les paraules als fets. Insisteix, per contra, que ha d'avaluar les conseqüències i l'eficàcia de l'activació del Mecanisme de Bloqueig, abans de fer el pas.
A Europa, la pressió augmenta. Tom Berendsen, el ministre d'Exteriors dels Països Baixos, afirma que el seu país "està preparat per utilitzar-lo". I ha demanat a la Comissió Europea que ho tingui llest, de manera que pugui desplegar-se ràpidament si la pressió augmenta. Per al seu país és doblement important, ja que la seu del TPI es troba a l'Haia.
Els països que ja han demanat la seva activació immediata són Eslovènia i Espanya. El president del Govern estatal, Pedro Sánchez, ha escrit una carta a la Comissió en la qual argumenta Govern les sancions al personal del TPI "comprometen el funcionament independent d'institucions essencials per a la justícia internacional".
L'objectiu del Mecanisme de Bloqueig és protegir les empreses i als ciutadans europeus enfront dels efectes extraterritorials de la legislació que s'aprova en tercers països. Es va dissenyar en els anys noranta per respondre a les sancions contra Cuba, Iran i Líbia. I a efectes pràctics prohibeix que les empreses i els operadors jurídics basats en Europa compleixin amb les obligacions que els imposa els Estats Units. Per això, en cas de pèrdues econòmiques, poden demanar indemnitzacions davant els tribunals o sol·licitar una derogació.
Relacionat amb aquest tema
Per a la seva activació, la Comissió Europea ha de fer el primer pas, que consisteix a incloure les sancions estatunidenques contra el TPI en l'annex del Reglament. Només després, els Estats membres o el Parlament Europeu podrien presentar objeccions."Activar l'estatut és un senyal polític de resistència, d'independència i d'exercici de la sobirania europea", explica Sánchez Amor.
Els efectes de les sancions ja són palpables. Tres dels jutges sancionats van al·legar en una demanda que es van quedar sense accés als seus serveis bancaris, a Google, a Amazon i, en alguns casos, a la seva assegurança mèdica. I en el cas de Francesca Albanese, relatora especial de ONU sobre els territoris palestins ocupats, la sanció la va deixar sense accés a les seves targetes de crèdit i, segons va declarar ella mateixa, posteriorment un banc italià es va negar a obrir-li un compte.
Una de les dificultats radica precisament en el fet que les empreses europees amb una forta exposició als EUA poden enfrontar-se a pressions. Per això, l'eurodiputat belga del grup de L'Esquerra, Marc Botenga, considera que l'activació del Mecanisme de Bloqueig “seria un pas enorme perquè, a la pràctica, estaríem dient als bancs europeus que tenen l'obligació de garantir-los un compte i que han de garantir-los mitjans de pagament”.
El TPI adverteix ara que si s'apliquen sancions contra l'organització en el seu conjunt, les conseqüències podrien comprometre l'acompliment de les seves funcions. La Cort podria tenir dificultats per a adquirir serveis tecnològics, contractar assegurances, recórrer a investigadors externs o realitzar pagaments ordinaris, inclosos els salaris d'empleats estatunidencs.
L'objectiu del Mecanisme de Bloqueig és precisament evitar que les mesures estatunidenques facin la vida impossible als ciutadans que viuen a Europa i a les institucions que tenen la seva seu a Europa. La lògica, explica l'eurodiputat Sánchez Amor, és evitar que Washington determini el comportament dels operadors europeus: "Estats Units pot obligar les empreses radicades als Estats Units a fer el que ells volen. Nosaltres hem de defensar que les empreses europees no poden veure's obligades a això", afirma.
Però el debat sobre l'activació del Mecanisme planteja també un problema jurídic, ja que es podria crear un conflicte entre les obligacions europees i les nord-americanes. "Hi haurà batalles jurídiques que lliurar, però crec que això és secundari", conclou Botenga. "Si s'envia el senyal polític, es mostrarà que a Europa hi ha voluntat de protegir la Cort Penal Internacional".
El TPI va ser creat el 2002 per jutjar persones acusades de genocidi, crims de guerra i crims de lesa humanitat quan les autoritats nacionals no poden o no estan disposades a fer-ho. Els Estats Unidts mantenen des de fa temps una relació conflictiva amb la institució, a causa de la seva negativa que la Cort investigui els seus soldats per operacions militars en països com l'Afganistan o Irak. De fet, Washington mai va ratificar l'Estatut de Roma, igual que Israel i Rússia.
Però l'enduriment de la posició nord-americana coincideix en el temps amb la decisió del TPI d'emetre ordres d'arrest contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu llavors ministre de Defensa, Yoav Gallant. Aquests casos han fet que Trump passi a la velocitat superior", explica l'eurodiputat belga Botenga. I creu que això explica en bona mesura la inacció de l'executiu comunitari. "A la Comissió Europea hi ha aliats molt forts d'Israel".
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.