Què implica l'emergència per sequera i quins municipis hi entren?

L'entrada en la fase d'emergència d'emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, del qual es nodreixen sis milions de persones que viuen en 202 municipis -entre els quals hi ha Barcelona i la seva regió metropolitana, part de la Catalunya Central i Girona (ara en un estat prèvi de preemergència)-, és sens dubte una de les noticies de l'any. El nivell actual dels embassaments d'aquest sistema es troba per sota dels 100 hm3, poc més del 16% de la seva capacitat, mentre que el conjunt de les conques internes cauen a menys del 15,8% i no s'espera un canvi radical de la situació. 

Aquest escenari, el més greu dels cinc que té el Pla de Sequera del Govern, obre la porta a molts dubtes: Quines restriccions comporta? Hi haurà sancions? Quins són els 202 nous municipis afectats per aquest canvi? Hi ha nivell de gravetat? A continuació, us responem totes les preguntes. 

La fase d'emergència tindrà tres estadis, el tercer és el més greu de tots i el que tindrà més restriccions. Es tracta d'una situació en la qual ja es troben des de fa mesos algunes zones del país, com Riudecanyes (Baix Camp) i més d'una trentena de municipis de l'Alt Empordà que s'abasteixen del pantà de Darnius Boadella i l'aqüífer del Fluvià-Muga.

Tres fases 

El semàfor vermell en fase 1 estableix una dotació màxima de 200 litres per habitant i dia, 10 litres al dia menys que el topall previ. En emergència 2 serà de 180 litres per persona i dia, i en emergència 3 de 160. Aquest canvi no es notarà gaire en el dia a dia, però a banda d'aquesta limitació d'aigua per persona i dia, l'entrada en vigor de la nova fase comportarà altres restriccions directes per als ciutadans.

Les modificacions al Pla de sequera aprovades a mitjans de gener afecten gimnasos i clubs esportius amb piscina o camps de gespa destinats a l'esport federat. El pla inicial prohibia el reg d'aquests camps en fase d'emergència, així com el reompliment total o parcial de totes les piscines, però amb els canvis la mesura s'ha flexibilitzat.

En concret, a l'estat d'emergència 1 es poden omplir aquestes piscines, però s'haurà de compensar aquesta aigua usada amb el tancament parcial de les dutxes. També es podrà fer servir l'aigua regenerada i de pou que no competeixi amb l'abastament per regar les zones esportives. A la fase d'emergència 2, si es manté la piscina oberta, s'hauran de tancar obligatòriament les dutxes, i a l'estat d'emergència 3 s'haurà de tancar el servei de dutxes d'absolutament tots els clubs.

En fase d'emergència també queda prohibit l'ús de les dutxes de les platges, així com altres activitats que impliquen l'ús d'aigua, com ara les pistes de gel o les festes d'escuma. Així mateix, es prohibeix la neteja de qualsevol tipus de vehicle, excepte que la neteja es realitzi a establiments comercials de neteja de vehicles que comptin amb sistemes de recirculació de l'aigua.

Restriccions en l'agricultura

Pel que fa a les restriccions en l'agricultura, l'emergència per sequera també suprimeix el reg agrícola en un 80% (es podrà autoritzar només el reg de supervivència de cultius llenyosos), una prohibició que farà malbé moltes collites. El reg ramader es retalla també a la meitat. Així doncs, aquestes mesures poden posar al límit pagesos i ramaders, que hauran de produir amb només la meitat d'aigua que l'any 2023.

Jardins i piscines

Tampoc es pot utilitzar aigua pel reg de jardins i zones verdes de caràcter públic o privat, per bé que el Govern permetrà als ajuntaments regar arbres perquè no morin i es perdin zones d'obra, especialment de cara a l'estiu. Com ja passava en la fase actual de preemergència, tampoc està permès omplir piscines privades ni d'ús individual: només es permet el reompliment parcial o primer ompliment de piscines d'ús públic en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l'aigua. No es poden omplir ni fonts ornamentals, ni llacs artificials ni altres elements d'ús estètic de l'aigua.

Altres mesures d'estalvi general són la reducció del 25% dels consums d'aigua dels usuaris industrials o la reducció del consum d'aigua en els usos recreatius (25% en usos assimilables a urbans). A més, les administracions locals, a través dels seus plans d'emergència poden establir limitacions o prohibicions addicionals a l'ús de l'aigua en instal·lacions esportives i en espais lúdics.

Tots els municipis que entren en fase d'emergència 

La declaració d'emergència 1 afecta tres dels 18 àmbits amb els quals es divideixen les conques internes de Catalunya: embassaments del Ter-Llobregat (regió metropolitana de Barcelona), embassaments del Ter (àrea urbana de Girona i Costa Brava sud) i embassaments del Llobregat (Bages, Solsonès i part del Berguedà)

En total, són 202 municipis de 14 comarques i 5,9 milions d'habitants. A banda, ja hi ha 37 municipis de l'Alt Empordà i Baix Camp afectats des de fa mesos per l'emergència. Es tracta dels àmbits de l'aqüífer Fluvià-Muga, de l'embassament de Riudecanyes i de l'embassament Darnius-Boadella. A continuació us detallem tots els municipis que entren ara en fase d'emergència