Illa afronta el seu primer debat de política general amb la necessitat de fer gestos cap a ERC i els Comuns

No han passat ni dos mesos des que Salvador Illa va prendre possessió com a president de la Generalitat de Catalunya i aquesta setmana viurà el seu primer debat de política general al càrrec. La cita, que juntament amb la Diada de l'11 de setembre marca l'inici del curs polític català, ha de servir perquè el també primer secretari del PSC aprofundeixi en les prioritats de l'acció del seu govern i tingui algun gest de complicitat cap a ERC i els Comuns, els dos socis de la investidura, dels quals necessita aconseguir els vots si vol tirar endavant els pressupostos de l'any vinent.

L'habitatge -s'espera algun anunci important en aquest àmbit-, els serveis públics i la reforma de l'administració, el nou finançament autonòmic, la sequera, la transició energètica o l'impuls del català seran diverses de les carpetes que abordarà Illa en el seu discurs inicial, que arrencarà aquest dimarts a les 16h i que no té límit de temps. Dimecres serà el torn de rèplica de la resta de líders dels grups parlamentaris -amb les posteriors respostes d'Illa- i dijous a la tarda es votaran les propostes de resolució.

Enmig del procés de reordenació del partit que culminarà amb el congrés del darrer cap de setmana d'octubre, Junts afronta el debat de política general amb la voluntat de visualitzar-se com l'alternativa a l'executiu del PSC i, probablement, això implicarà marcar perfil de dretes en qüestions com la fiscalitat o l'habitatge, com ja va fer recentment en impedir la tramitació de la normativa estatal per regular el lloguer de temporada. La formació ha decidit deixar vacant el càrrec de cap de l'oposició, almenys fins que no es resolgui el futur del seu líder, Carles Puigdemont, a qui els jutges del Suprem segueixen negant l'amnistia.

ERC i Comuns volen que el debat serveixi per avançar cap a la regulació del lloguer de temporada

ERC i Comuns compartiran la demanda d'abordar la regulació del lloguer de temporada des de Catalunya, alhora que exigiran que es facin passos endavant en el compliment dels seus respectius acords d'investidura amb el PSC. A més a més, els republicans també posaran el focus en la situació del català, la reforma del finançament o la reclamació d'un referèndum d'autodeterminació per resoldre el conflicte, un aspecte que també reivindicarà la CUP. Les formacions de dreta i extrema dreta, com PP, Vox i Aliança Catalana, en canvi optaran per centrar-se en carpetes com la immigració -sempre amb la voluntat de criminalitzar-la- i la seguretat.

Gestos que evidencien la nova etapa

En els dos mesos que porta al capdavant de la Generalitat, Illa s'ha centrat en primer terme a completar l'estructura del nou Govern, en què la majoria de càrrecs claus han anat a parar a dirigents del seu partit. Alhora també es mantenen una seixantena de càrrecs de l'executiu de Pere Aragonès, amb els consellers Francesc Xavier Vila (Política Lingüística) i Sònia Hernández (Cultura) com a principals exponents, i s'hi han incorporat uns quants noms amb passat convergent, com Miquel Sàmper (Treball), Ramon Espadaler (Justícia) o l'expresident del PDeCAT David Bonvehí.

Paral·lelament, Illa ja ha desplegat una intensa agenda de reunions, trobades i visites al territori, que li han permès començar a visualitzar el canvi d'etapa política que viu Catalunya, amb el final del Procés. La pregonada "normalitat institucional" que defensa el president s'ha traduït en trobades amb diversos representants del Govern espanyol -des de Pedro Sánchez a alguns ministres-, presidents autonòmics i, sobretot, el rei, Felip VI, mentre que fins ara no n'hi ha hagut amb membres d'ONG, moviments socials o col·lectius ecologistes.

Illa ja ha donat mostres del model de país que defensa, amb la B-40 o la voluntat de reactivar l'ampliació de l'aeroport

Amb l'estructura governamental ja a punt, el següent pas ha de ser posar en marxa l'activitat legislativa i executiva, de moment encara molt escassa. En tot cas, Illa sí que ha donat evidències del model de país que defensa, amb la reactivació del projecte per ampliar la capacitat de l'aeroport del Prat, l'acord per desencallar la inversió estatal per executar el Quart Cinturó o B-40 o l'anunci d'una nova dessaladora -aquesta a la Costa Brava- per afrontar la sequera.

De fet, aquest mateix dilluns el president ha aprofitat la inauguració de la fira BNEW per afirmar que el seu Govern aposta per la "generació de prosperitat" i aquesta passa per aigua, energia i infraestructures. En el primer cas l'aposta són les infraestructures de producció d'aigua, com les dessaladores, mentre que en el segon es vol accelerar el desplegament de les renovables, tot plegat mesures que de ben segur li generaran alguns xocs amb moviments ecologistes.

El seu Govern també ha confirmat que replantejarà el pla pilot de la renda bàsica universal (RBU) i la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, aposta perquè tingui un cost "més mesurat" que els 40 milions previstos per l'anterior executiu.

ERC i Comuns volen regular el lloguer de temporada

La portaveu del Govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va assegurar la setmana passada que "un dels grans blocs de propostes" del discurs d'Illa estarà vinculat a l'habitatge, perquè "és una de les principals preocupacions de moltes famílies catalanes". Les dades ho evidencien, fins al punt que, segons recull l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, entre el 2000 i el 2022 els ingressos mitjans dels catalans van créixer el 57,7%, però el preu mitjà del lloguer va augmentar el 114,2%.

Fonts de l'executiu han apuntat que hi haurà algun gran anunci en aquest àmbit i no es pot obviar que és una de les carpetes a través dels quals el PSC pot apropar-se a Comuns i ERC per anar aplanant el seu possible suport als primers pressupostos del Govern d'Illa. En aquest sentit, tant ERC com Comuns volen compromisos per regular el lloguer de temporada i d'habitacions.

Els republicans aposten per l'impuls d'un decret llei que es tramiti de forma urgent per regular aquestes modalitats i defensen aprofitar el que ja va aprovar el Govern d'Aragonès i que no va prosperar, justament, pel rebuig de PSC i Junts. El nou finançament o la defensa del català són altres temes que ERC vol abordar en el debat i en les quals pot trobar punts en comú amb el PSC i els Comuns. De fet, en totes les intervencions que ha fet sobre el tema, Illa s'ha compromès a complir l'acord d'investidura amb els republicans i, per tant, a aconseguir un finançament "singular" per a Catalunya.

Els Comuns plantegen el debat com el "el primer examen important del Govern d'Illa per demostrar la seva voluntat transformadora", després de mostrar-se crítics amb els nomenaments de càrrecs de passat convergent i amb la voluntat de reprendre l'ampliació de l'aeroport del Prat.

Amb 42 diputats, el PSC està lluny de la majoria absoluta i necessita suports parlamentaris

Tot i que està tenint uns primers mesos força plàcids, en part pels processos de reconstrucció de la majoria de partits de l'oposició, no es pot oblidar que el PSC tot just suma 42 diputats al Parlament, és a dir, molt lluny dels 68 de la majoria absoluta que li aplanarien al Govern l'aprovació de les seves mesures. És per això que necessita fer gestos i avançar en el compliment dels acords d'investidura amb Esquerra i Comuns per poder anar aprovant lleis.

El primer gran examen seran els pressupostos de l'any vinent, que Illa pretenia tenir en vigor ja l'1 de gener, però que la complexitat del congrés d'ERC -que no se celebrarà fins al 30 de novembre- fa del tot inviable. Serà la nova executiva dels republicans la que haurà de decidir si accepta o no els comptes de la Generalitat, cosa que no treu que ja hi hagi negociacions en marxa i per això qüestions com l'habitatge, el finançament o el català tindran pes en el debat d'Illa.

El conflicte polític tindrà menys pes en aquest debat

La millora del sistema educatiu, l'ampliació dels cossos de seguretat, la millora de la sanitat pública o la transició ecològica també apareixeran en les propostes que portaran els socialistes al debat, segons ha avançat la portaveu i número dos del partit, Lluïsa Moret, que no tanquen la porta en què en alguns casos s'acordin prèviament amb altres formacions, bàsicament els dos socis de la investidura. Aquest mateix dilluns, el Govern ha anunciat que es dona un termini de nou mesos per suprimir per llei la cita prèvia obligatòria en els serveis públics, un dels primers passos de la reforma de l'administració que vol portar a terme.

El que és segur és que el conflicte polític entre l'Estat i Catalunya tindrà un pes molt menor en aquest debat de política general, malgrat que els partits independentistes hi portaran propostes de resolució per defensar el referèndum. En canvi, el finançament, el servei de Rodalies -pendent de traspàs-, els serveis públics, la situació del català i, fins i tot, la seguretat acapararan molts més minuts de discurs. Senyals d'un canvi d'etapa que a poc a poc es va fent evident.