Habitatge públic i nou finançament, els compromisos d'Illa per aconseguir el suport d'ERC i Comuns

Salvador Illa s'ha estrenat com president del Govern en un debat de política general del Parlament de Catalunya amb un discurs no especialment llarg -al voltant d'hora i mitja- en el qual l'habitatge, el compromís amb el nou finançament, l'aposta per la millora dels serveis públics o la voluntat de passar de la "confrontació" a la "col·laboració" amb el Govern estatal han estat alguns dels elements més destacats.

Conscient que governa en solitari i que els 42 diputats del seu grup, el PSC, queden lluny d'una majoria absoluta xifrada en 68, Illa prioritza avançar en la materialització dels pactes dels acords d'investidura amb ERC i els Comuns. L'objectiu no és un altre que dotar de major estabilitat al seu govern, amb la mirada fixada en primer terme en la negociació dels pressupostos de la Generalitat del pròxim any, en la qual ja hi ha hagut els primers contactes amb els grups d'esquerres.

Amb aquesta pretensió en l'horitzó, el programa d'habitatge públic anunciat per Illa o el seu reiterat compromís a aconseguir una reforma del finançament "en els termes i els terminis" pactats amb ERC busquen justament satisfer als seus socis d'investidura. Alhora, ha fet una defensa ferma de la millora d'uns serveis públics que vol potenciar i ha apostat per avançar cap a una "prosperitat compartida" que no deixi a ningú enrere.

Tocs d'evident aroma socialdemòcrata en un discurs que també ha tingut passatges més liberals -o social-liberals, si es vol- com la seva repetida voluntat de millorar la connexió de l'aeroport del Prat -en el passat va defensar directament l'ampliació de la infraestructura- o el seu elogi a una col·laboració público-privada que veu fonamental. Elements que Junts podria comprar.

Un ambiciós programa d'habitatge públic

Fonts del Govern ja havien anticipat que el de l'habitatge seria una els principals eixos del discurs d'Illa, que aquest dimecres rebrà les rèpliques de tota l'oposició. I la veritat és que ha estat en aquest àmbit on s'ha produït el gran anunci de la intervenció, amb la posada en marxa immediata d'un programa d'habitatge públic de Catalunya, amb l'objectiu de construir 50.000 pisos fins al 2030.

El Govern destinarà 1.100 milions anuals a la construcció d'habitatge públic

Per aconseguir-ho, el Govern hi destinarà una inversió pública de 1.100 milions anuals durant l'actual legislatura -un total de 4.400 milions-, i fixa com a necessitats fonamentals tenir més sòl disponible, aconseguir una major rapidesa en l'execució dels pisos -vol reduir a la meitat els 100 mesos actuals que passen des de l'inici de la planificació fins al lliurament de les claus-, augmentar la col·laboració públic-privada i donar més ajudes per a l'accés a l'habitatge.

No es pot obviar que un dels compromisos dels acords d'investidura tant amb els Comuns com amb ERC era, precisament, augmentar en 50.000 el nombre d'habitatges públics a Catalunya. L'anunci ha coincidit amb la presentació de les dades d'evolució del preu del lloguer a Catalunya, que en l'últim trimestre ha baixat fins a un 5% en aquells municipis que són zones tensionades.

En els acords d'investidura amb ERC i Comuns ja hi havia el compromís de fer 50.000 pisos públics

Tant els Comuns com ERC aspiren a què del debat de política general surti un compromís per regular els lloguers de temporada, un dels forats de l'actual llei de l'habitatge que permet que prossegueixi l'increment de preus.

Finançament en els termes pactat amb ERC

La reforma del finançament autonòmic va ser, sens dubte, l'aspecte clau de l'acord d'investidura tancat entre el PSC i ERC i és un dels temes que ara mateix marca la política espanyola. Illa s'hi ha referit cap al final de la seva intervenció, per celebrar que "no he escoltat cap responsable autonòmic defensar que no s'ha de reformar el finançament".

Malgrat admetre que no serà fàcil, s'ha mostrat convençut d'aconseguir "l'acord de finançament" que van tancar amb els republicans: "això passarà en els termes i els terminis acordats", ha proclamat. I per a això ha demanat un ampli suport del Parlament per tenir més força en la negociació.

Illa ha insistit que el seu Govern passarà de la "confrontació" a la "col·laboració" amb l'executiu estatal

La defensa d'una llengua catalana que veu com "la columna vertebral" de Catalunya i que vol impulsar amb un "pla de xoc" que permeti, per exemple, augmentar l'oferta destinada als adults que volen aprendre-la és un altre dels temes en els quals la seva posició pot acostar-lo a ERC. El seu rebuig als discursos d'odi i a la criminalització de la immigració que fa la dreta i, sobretot, l'extrema dreta també és un àmbit en el qual els seus socis d'investidura poden donar-li suport.

En canvi, la seva relació amb el Govern de l'Estat marca clarament un abans i un després en relació amb els més de deu anys de Procés. En aquest sentit, Illa ha defensat que el seu Govern tindrà una "actitud de col·laboració, no de confrontació" i s'ha fixat com a repte "que Catalunya torni a liderar econòmicament Espanya". Una implicació en el projecte estatal a les antípodes de la que tenien els anteriors executius.