Gravar els beneficis empresarials i les grans fortunes, eines per controlar el deute públic

Les mesures fiscals expansives derivades de la pandèmia i l'estratègia restrictiva en política monetària per part del Banc Central Europeu (BCE) han tingut com a conseqüència un increment exponencial de la partida d'interessos, especialment els relacionats amb el deute públic, que impacta de forma directa als comptes de les comunitats autònomes.

En el cas de Catalunya, el deute podria assolir els 90.421 milions d'euros l'any 2027, 5.903 més que els 89.081 d'enguany. Així ho constata l'estudi Estimació de la despesa futura en interessos del deute públic de les CCAA (2022-2027), elaborat per Fedea, una fundació que investiga sobre aspectes econòmics i sobre la qual hi ha darrere empreses de l'Íbex 35.

L'informe, realitzat per Manuel Díaz i Carmen Marín, mostra com, tot i que el percentatge del deute a Catalunya en relació amb el Producte Interior Brut (PIB) caurà del 33,4% d'aquest any fins al 26,9% el 2027, el que representa 6,5 punts menys, l'increment dels interessos disparà la xifra.

Fedea vaticina que els interessos derivats del deute públic a Catalunya s'enfilaran des dels 1.029 milions del 2022 fins als 1.928 del 2027

Fedea vaticina que els interessos derivats del deute públic a Catalunya s'enfilaran des dels 1.029 milions de l'any 2022 fins als 1.928 del 2027. Aquest creixement del 187% s'explica majoritàriament per l'increment dels tipus d'interès.

A partir d'aquestes dades, la fundació precisa que "el cost financer del deute públic s'incrementarà de manera significativa, cosa que obligaria a redirigir recursos creixents des d'altres polítiques públiques a pagament d'interessos del deute, circumstància poc desitjable".

Atès el context, Fedea recomana a les comunitats autònomes "calibrar amb molta prudència totes les polítiques fiscals expansives que ara i durant els pròxims anys poden desenvolupar". De fet, insta a reduir el nivell de deute per situar-lo al 13%, tal com estableixen les regles fiscals comunitàries.

Entre les tasques pendents que s'haurien d'abordar amb urgència, segons Fedea, es troben la reforma del sistema de finançament pendent i la retirada gradual dels mecanismes de finançament d'emergència impulsats pel Govern central a través del Fons de Finançament a les Comunitats Autònomes (FFCCA).

El camí de la tributació real

Davant d'aquest escenari de previsió d'increment del deute públic a Catalunya, la Plataforma per una Fiscalitat Justa rebutja la idea que s'està estenent progressivament en alguns àmbits econòmics de recuperar noves regles d'austeritat fiscal. L'entitat explica que encara queda molt camí a recórrer, ja que bona part dels beneficis empresarials encara eludeixen la seva tributació cap a paradisos fiscals.

Per aquesta raó, reclama que "es garanteixi de forma efectiva la transparència dels beneficis empresarials país per país i que imposi un mínim de tributació real de les empreses del 21%". Amb el propòsit delimitar les desigualtats, la Plataforma demana la posada en marxa d'un impost sobre les grans fortunes del 2%, destinat a reforçar la lluita contra la pobresa, les desigualtats econòmiques i socials i que generi recursos addicionals que permetin finançar mesures urgents per combatre el canvi climàtic.

Per la seva banda, la patronal catalana Foment del Treball, en un comunicat recent, advertia que la manca d'un nou sistema de finançament no permet garantir serveis públics bàsics de qualitat ni disposar de les infraestructures necessàries. En la seva valoració, la patronal indica que "l'actual model sembla esgotat, i no fomenta la transparència i la corresponsabilitat fiscal, ja que es va dissenyar el 2009 per a un període de cinc anys".

Foment reclama un nou model de finançament que permeti serveis públics de qualitat i les infraestructures necessàries

Mentre no s'aprovi la nova normativa, Foment reclama un mecanisme de transició que actuï de facilitador del canvi i replantegi urgentment alguns aspectes com la reducció del nivell d'endeutament de les comunitats, compensant la part de deute autonòmic causat per l'infrafinançament, la modificació i revisió de l'estructura, dotació i funcionalitat dels requisits per a l'accés al Fons de Finançament de Compensació Interterritorial i la revisió del sistema actual de retencions i lliuraments a compte que realitza el Govern central.

Alguns estudis difosos per experts en fiscalitat conclouen que Catalunya reduiria 10 punts el seu deute amb la reforma del finançament. Altres elements que encara estan sense resoldre són les eines per aplicar una redistribució de la riquesa a través de mecanismes com la progressivitat fiscal.

De la mateixa manera, també es troben estancades mesures com les reformes dels impostos de Successions i Donacions, el de Patrimoni, que permetria incrementar les contribucions a les finances públiques de les rendes més elevades, les que estan per sobre dels 350.000 euros, o els canvis en el tribut als habitatges buits. Altres plantejaments clàssics que encara no s'han abordat són la modificació de l'IRPF o un tipus d'IVA superreduït als productes de primera necessitat, no només a determinats aliments.

En el marc del context fiscal català i espanyol, encara existeix un dèficit a ampliar impostos sobre les emissions de contaminants atmosfèrics, revisar la imposició energètica per a modular-la en funció de les emissions de CO2 o suprimir les subvencions que tenen efectes ambientals.