El Govern de Sánchez apuja el salari mínim 60 euros de mitjana l'any davant dels 13 de Rajoy

El 2026 comença amb l'anunci d'una nova pujada de l'SMI. Aquest dimecres, el Ministeri de Treball traslladava a la patronal i als agents socials, en una reunió a tres bandes, la seva proposta definitiva: un augment del 3,1% fins als 1.221 euros bruts al mes en 14 pagues. Són 37 euros més al mes; 518 a l'any. No és l'únic compromís que ha fet públic el ministeri: els seus perceptors continuaran sense tributar a l'IRPF. Una possibilitat a la qual Hisenda va obrir la porta a finals d'any, tot considerant l'ampliació de la deducció de l'IRPF dels 340 euros anuals actuals fins a l'entorn dels 600 euros.  

Aquesta exempció va ser precisament la condició que va posar Treball per decantar-se per aquest percentatge, l'opció moderada de l'informe presentat el passat 12 de desembre per la comissió d'experts del ministeri. El document contemplava dues situacions: una pujada del 3,1% si l'SMI continuava sense tributar o del 4,7% si els seus perceptors començaven a aportar a l'IRPF.

Xifres, en qualsevol cas, allunyades de la proposta inicial dels altres dos interlocutors asseguts a la taula de diàleg. CCOO i UGT defensaven inicialment una pujada força més generosa, del 7,5%. CEOE i CEPYME, per la seva banda, defensaven un creixement, encara que "innecessari", de l'1,5%. Per sota fins i tot de l'augment imparable de la inflació, un 2,8% de mitjana l'últim any.

Més enllà del ball de xifres, el que està clar és que els salaris pugen. I que ho han fet especialment a l'empara de les tres darreres legislatures, amb els successius governs de coalició. Des del 2018, any en què Pedro Sánchez va entrar a la Moncloa, el salari mínim interprofessional (SMI) ha crescut un 61%, passant de 736,9 a 1.184 euros bruts al mes. Una pujada sense precedent si mirem enrere i comparem les dades amb les del seu predecessor, Mariano Rajoy.

En els seus prop de set anys de govern, l'expresident popular va apujar el sòl salarial un total de 94 euros. Dels 641,40 euros que va heretar de Zapatero a finals del 2011 als 735,90 que va signar a escassos mesos d'abandonar la Moncloa, el juny del 2018. Una pujada mitjana de 13,5 euros l'any. Si tenim en compte l'imminent augment del 2026, Sánchez ja és a prop de quintuplicar aquesta xifra. En els més de set anys que el dirigent socialista porta al govern, l'SMI mensual ha crescut en 485 euros. De mitjana, uns 60 euros l'any.

No tots els anys han estat iguals. Durant la primera legislatura de Rajoy, l'SMI va romandre congelat dos anys. El 2012, després del relleu amb el Govern de Rodríguez Zapatero, i el 2014. L'increment més alt es va produir el 2017, amb una pujada de 52,5 euros (un 8%), gairebé 8 euros per sota del creixement mitjà de l'SMI de l'etapa de Sánchez.

L'actual president del Govern ha apujat l'SMI tots els anys des que va entrar a la Moncloa. L'actualització més alta es va signar precisament durant el seu primer any a la Moncloa, el 2019. El sòl salarial va pujar de cop 164 euros (un 22,3%), assolint els 900 euros, després d'un acord amb Podem. Per contra, la pujada més baixa es va registrar el 2021. Aleshores l'SMI va pujar 15 euros, dos euros per sobre, tanmateix, de la mitjana anual del Govern de Rajoy.

Sánchez pot anotar-se una fita més. La de superar, el 2022, la barrera dels 1.000 euros. Un assoliment amb el qual, tot i que no ha arribat als nostres veïns del nord, com Alemanya o França, sí que ha situat Espanya al capdavant de la resta de l'àrea mediterrània i lluny de les xifres dels països més pobres de l'est d'Europa.

Tanmateix, no tot són els números, adverteixen els sindicats. Posant les regles d'absorció i compensació de l'Estatut dels Treballadors, els famosos complements salarials, en el punt de mira. Per a CCOO i UGT, la retirada d'aquest tipus de complements suposa, a la pràctica, que els salaris de molts treballadors quedin estancats. Una manera de "neutralitzar" les successives pujades salarials que llastra la capacitat adquisitiva dels treballadors, deixant-los exposats als efectes de la inflació. Per això, no abaixen els braços. I, tot i que en principi donaran el vistiplau a la proposta de Treball, assenyalen la regulació efectiva dels complements com la clau per dur a bon port l'acord.

Relacionat amb aquest tema

Més de 50 convenis laborals a Catalunya, pendents de renovació per la manca d'acord en les negociacions

David Rodríguez

Treball es mostra contundent: mentre romanguin al Govern, l'SMI continuarà pujant. Ho farà fins i tot amb la negativa de la patronal. Ha estat la mateixa ministra de Treball, Yolanda Díaz, qui ha anunciat aquest mateix dimecres que la pujada s'aprovarà "en breu" en el si del Consell de Ministres, aplicant-se amb efecte retroactiu des del dia u de gener a les nòmines dels prop de 2,5 milions de treballadors que cobren el salari mínim a Espanya.