Francesc Caminal, advocat de Puig Antich: "Exigeixo que l'Estat demani perdó"

En la recta final de les jornades "Puig Antich. El compromís vigent 1974-2024", l'antiga presó Model de Barcelona ha obert les portes per cinquè dia consecutiu per acollir una taula rodona sobre la necessitat d'obtenir justícia i reparació pel militant antifeixista Salvador Puig Antich, acusat de matar al policia Francisco Anguas i condemnat a morir al garrot vil la matinada del 2 de març de 1974.

Aquest dimecres, les veus que han ressonat a la tercera galeria de la Model han estat les de Francesc Caminal, un dels advocats que va defensar Puig Antich; la penalista Olga de la Cruz, Xavier Arbós, catedràtic en Dret Constitucional; Sebastià Martínez Ramos, el lletrat de la família Puig Antich, i l'advocada del Centre de Defensa pels Drets Humans Irídia, Sònia Olivella.

El primer a intervenir i fer una revisió dels fets succeïts el dia que van detenir Puig Antich, el 25 de setembre de 1973, ha estat Francesc Caminal: "Salvador, detingut i amb el crani obert ―havia rebut 7 cops de culata―, entra forcejant amb els policies al portal del carrer Girona 70 de Barcelona i comencen els impactes. Qui ha disparat? On? Tot això no se sap i no se sabrà".

Segons l'advocat, que va treballar fa cinquanta anys amb el ja difunt Oriol Arau per alliberar Puig Antich, "les fundes, les bales i les pistoles" van quedar sota la custòdia de la brigada policial de Via Laietana i mai es van posar a disposició de la justícia. "En tot aquest temps, algú ha donat una explicació d'això? L'Estat ha demanat perdó? Exigeixo que ho faci, i com més aviat millor", ha sentenciat.

Veritat, justícia i reparació

"El cadàver d'Anguas va ser enviat a comissaria i els forenses van dir que el cos tenia tres impactes que podien pertànyer al mateix projectil. Fixeu-vos com ho diuen: podien. Això comprometia la neutralitat que havia de tenir l'estudi. El dictamen del forense entrava en contradicció amb els metges que van reconèixer el cadàver. Segons ells, hi havia més de cinc impactes", ha continuat Caminal.

En aquesta mateixa línia, Sebastià Martínez Ramos i Olga de la Cruz, advocats que van presentar el 2002 el segon recurs a la sala militar del Tribunal Suprem contra la sentència de mort del revolucionari, han admès que va ser un procés complex i "antipàtic" per al poder judicial, perquè suposa "reconèixer que la justícia no és infal·lible".

D'altra banda, Martínez ha reclamat a la Fiscalia que reobri el cas de Puig Antich a causa de l'aplicació de la Llei de Memòria Democràtica aprovada el 2022: "Si aquest país vol evolucionar judicialment, estan obligats. Som al 2024, ja han obtingut el que volien. La majoria de les persones que van cometre crims durant el franquisme són mortes o tenen 80 anys". La convicció del lletrat és clara: Espanya "necessita que aquesta guerra civil fratricida s'enterri de veritat".

Finalment, l'advocada d'Irídia Sònia Olivella ha assegurat que no només s'ha d'aplicar aquesta llei per reparar les persones que estan vives, sinó que s'ha de fer memòria per obtenir "la veritat, justícia i garanties de nova petició per tenir una societat millor", que "és pel que lluitava Salvador i tots els represaliats".

La persistència de la pena de mort al món

Els ponents també han reflexionat al voltant de la persistència de la pena de mort, encara permesa en 55 països segons les dades del 2022 d'Amnistia Internacional. En la darrera intervenció, el catedràtic de Dret Xavier Arbós ha apel·lat a la seva voluntat d'"eliminar dels caps l'associació entre justícia i crim legal".

En els últims minuts abans de concloure la jornada, des de la mateixa galeria de la Model, el pianista Albert Marquès i la seva banda s'han connectat amb l'activista afroamericà Keith LaMar, qui, des de fa 30 anys, espera al passadís de la mort d'Ohio l'hora de la seva execució. Separats per milers de quilòmetres, tots dos han interpretat junts i en directe diferents peces del projecte Freedom First.

El cicle de les jornades "Puig Antich. El compromís vigent 1974-2024" finalitzarà aquest dijous, amb la projecció de la pel·lícula Salvador (Puig Antich), de Manuel Huerga, i amb una conversa que girarà al voltant del cinema com a eina de recuperació de la memòria.