ELECCIONS PRESIDENCIALSFrança tria entre ultraliberalisme de Macron i patriotisme xenòfob de Le Pen

Dues 'Frances' que es retroalimenten. El neoliberalisme i l'europeisme d'Emmanuel Macron contra el patriotisme i la xenofòbia de Marine Le Pen. Són les dues Frances què es confrontaran aquest diumenge 7 de maig a les urnes. Dues idees contraposades de la República francesa que es van posar de manifest en l'aspre debat televisiu de dimecres passat, que va servir per reforçar la condició de favorit d'Emmanuel Macron per reemplaçar a l'Elisi al socialista François Hollande.

Segons els últims sondejos, que van encertar els resultats de la primera volta, el candidat d'En Marche! (En Marxa!) Obtindrà un 61,5% dels vots i s'imposarà amb claredat a la líder de l'ultradretà Front Nacional (39,5%). Els vint punts que els separen s'han mantingut pràcticament intactes des que la nit del 23 abril concedien el 62% dels sufragis al dirigent centrista i el 38% a la ultranacionalista. La victòria de Macron sembla cantada (excepte una sorpresa majúscula). Però aquesta no es produirà per una adhesió majoritària als valors liberals i business friendly de la seva candidatura, sinó pel rebuig que genera el Front Nacional entre la major part dels francesos.

"Ella no ha canviat". "Marine Le Pen: l'estratègia de la mentida". Així van titular respectivament aquest divendres els diaris Libération i Le Monde les seves portades en referència a l'actitud agressiva de Le Pen durant el debat televisiu. Lluny de Macron en els sondejos, la líder ultranacionalista veia en la nit d'aquest dimecres l'última oportunitat per remuntar. I va decidir atacar Macron de forma caricaturesca. "Hollande júnior", "el nen volgut del sistema i les elits" o "la fredor del banquer de negocis". Són algunes de les perles que Le Pen va llançar al seu rival per ratllar com "el candidat de l'establishment" davant la representant del "poble".

La campanya hiperactiva de Le Pen

"Le Pen va apostar per desacreditar Macron, però això va fer que recuperés la radicalitat del Front Nacional de l'època de Jean-Marie Le Pen [el pare]", explica la politòloga i professora Christèle Marchand-Lagier, experta en aquesta formació política. Després d'haver intentat distanciar-se del passat vinculat al neofeixisme de la seva formació, Le Pen va recuperar en el debat amb Macron la pitjor cara de l'extrema dreta: l'odi al rival polític i una certa falta de preparació davant qüestions complexes com pot ser la sortida de França de la zona euro.

El polèmic debat va ser la cirereta del pastís de la hiperactiva campanya que ha dut a terme Le Pen des de la nit del 23 d'abril. A l'endemà va anunciar per sorpresa que abandonava de forma temporal la presidència del seu partit per desprendre's de l'estigma de les sigles del Front Nacional.

El 26 d'abril Le Pen va visitar per sorpresa la fàbrica de assecadores de Whirlpool a Amiens, amenaçada per un procés de deslocalització a Polònia, al mateix temps que Macron es reunia amb els representants sindicals a la cambra de comerç d'aquesta localitat del nord de França . Així Le Pen pretenia seduir l'electorat de l'esquerrà Jean-Luc Mélenchon (19,58% dels vots) i posicionar-se com la defensora del proteccionisme social davant el lliure comerç reivindicat per Macron.

La líder del Front Nacional va signar pocs dies més tard un acord electoral amb el dirigent conservador i nacionalista Nicolas Dupont-Aignan (4,70% dels vots). "Es tracta de la primera aliança política que el Front Nacional fa amb un altre partit", reconeix Marchand-Lagier.

Aquesta professora de Ciències polítiques a la Universitat d'Avinyó veu l'aliança amb Dupont-Aignan com un pas més en la normalització d'aquesta força d'extrema dreta, tot i que considera que així "el Front Nacional entra en completa contradicció amb el discurs radical i esquerrà utilitzat durant les últimes setmanes".

"Le Pen ha fet durant les dues últimes setmanes una campanya desafortunada. Ha volgut transmetre al mateix temps un missatge radical i moderat", assenyala un analista polític

"Le Pen ha fet durant les dues últimes setmanes una campanya desafortunada, en què ha intentat fer una barreja estranya. Ha volgut transmetre al mateix temps un missatge radical i moderat", assegura l'analista polític Christophe Bouillaud, professor a Ciències Polítiques Grenoble.

Una campanya hiperactiva, però contradictòria i bruta. Dimecres pàgines webs i comptes de Twitter vinculades a la fachoesfera van fer circular una informació no verificada i probablement falsa sobre un suposat compte corrent de Macron a les Illes Bahames.

Per atraure els votants del conservador François Fillon (20,01%), la dirigent ultranacionalista ha moderat la seva proposta sobre la sortida de França de l'euro. Advoca ara per la creació d'una nova moneda comuna europea, que podria servir per a les transferències internacionals de la banca i les grans empreses. D'aquesta manera, el Front Nacional ha matisat una mesura central en el seu programa, però que rebutgen la majoria dels francesos i una part significativa dels seus electors. "Bona part de les persones de classe mitjana i els jubilats amb estalvis no votaran a Le Pen per la por a la sortida de l'euro", explica Bouillaud.

Macron, el gran favorit per descart

Macron serà segurament elegit president aquest diumenge, "però ho farà perquè s'enfronta a un partit que fa por, es proclamarà vencedor per descart", afirma Bouillaud. El 46% dels electors que van apostar per ell durant la primera volta ja ho va fer movent-se per la lògica del vot útil. És a dir, per evitar una segona volta entre la dreta i l'extrema dreta, com va passar el 2002, quan es van enfrontar el conservador Jacques Chirac i Jean-Marie Le Pen.

Malgrat la seva probable victòria, el líder d'En Marche! haurà de fer front "a l'escepticisme d'una part dels electors de la dreta republicana i l'esquerra radical", assegura Bouillaud.

Gairebé la meitat dels electors reconeix que no li agrada la personalitat de Macron, segons un sondeig de Cevipof, publicat aquest dimecres. El 29% dels francesos desitja que no guanyi ni Macron ni Le Pen, segons aquest mateix estudi. I el 67% prefereix que el seu país no s'obri encara més a la globalització com reivindica el candidat d'En Marche. El neoliberalisme militant de l'ex-ministre d'Economia no convenç la majoria dels francesos.

"Una part important de l'electorat de Mélenchon és hostil a la idea de votar per Macron", reconeix Bouillaud. Els simpatitzants de l'esquerra radical li retreuen haver estat l'inspirador de les mesures econòmiques més polèmiques del mandat d'Hollande, com la reforma laboral o la reducció en 40.000 milions d'euros dels impostos a les mitjanes i grans empreses. Per aquest motiu, el líder de França insubmisa (FI) ha preferit no demanar el vot per Macron, tot i que ha defensat que "cap vot ha de ser per a Le Pen". Una posició compartida pels sindicats contestataris, com la CGT o Force Ouvrière.

L'esquerra coqueteja amb l'abstenció

De fet, dos terços dels militants de la FI votaran en blanc o s'abstindran, segons la consulta en línia feta per aquest moviment, publicada el 2 de maig. Només el 34% dels insubmisos apostarà per Macron. Tot i l'ambigua posició dels militants melenchonistas, criticada amb obstinació per la premsa francesa, "hi haurà un traspàs molt minoritari de vots de l'esquerra radical a l'extrema dreta" explica Federico Vaques, director adjunt del departament de política d'Ipsos.

"Només el 10% dels electors de Mélenchon diu que apostarà per Le Pen, el 50% ho farà per Macron i el 40% restant s'abstindrà o votarà en blanc"

"Només el 10% dels electors de Mélenchon diu que apostarà per Le Pen, el 50% ho farà per Macron i el 40% restant s'abstindrà o votarà en blanc", assegura Vaques. En canvi, el principal dipòsit de vots del que es beneficiarà el Front Nacional provindrà probablement de la dreta republicana. "El 28% dels electors de Fillon es decantarà per Le Pen, el 46% per Macron i el 26% s'abstindrà", afirma Vaques.

Al contrari del que va succeir en les eleccions presidencials de 2002, o en les regionals de 2015, l'amenaça de l'arribada al poder del Front Nacional no sembla mobilitzar l'electorat francès. Segons els estudis d'Ipsos, l'abstenció s'incrementarà respecte a la primera volta, que va ser del 22%, i se situarà al voltant del 26%. "Des dels anys seixanta no es produïa un descens de la participació entre la primera i la segona volta", reconeix Vaques. Una mostra més que bona part dels francesos prefereix no triar entre el neoliberalisme de Macron i el patriotisme xenòfob de Le Pen.