Fer necessari el català, clau per frenar-ne la davallada i garantir-ne l'ús entre els nouvinguts

"Entre la baixa natalitat, l’arribada de més de dos milions de nouvinguts en els darrers anys, la reacció tardana i insuficient del Govern i la globalització, podem dir que el repte d'augmentar el percentatge d'ús habitual del català és titànic". Ho afirma la traductora, lingüista i membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua, Teresa Vilà, en una trucada amb Públic per analitzar els motius pels quals només un terç de la població de Catalunya usa el català com a llengua habitual en el seu dia a dia. 

Des del seu punt de vista, calen "polítiques valentes" ―més enllà de l'increment de cursos― i garantir que la llengua sigui necessària en la vida quotidiana i la feina, per frenar-ne la davallada i assegurar-ne l'ús entre les persones migrades.

La darrera enquesta d'usos lingüístics, publicada aquest febrer, va revelar que només el 32,6% de la població de Catalunya té el català com a llengua social habitual, quatre punts per sota del 2018 i vint menys que el 2003. Actualment, només 336.000 persones l'usen sempre, mentre que 1,6 milions no el parlen mai. 

El sondeig també assenyalava un augment del bilingüisme (passava del 7,4% al 9,4%) i indicava que només el 50,5% de les persones nascudes a l'estranger poden parlar català, tot i que el 80% afirma que l'entén. "La comprensió de la llengua és elevada, però si l'entorn no incentiva el seu ús, és fàcil que es produeixi un canvi automàtic pel que fa a la comunicació quotidiana", assevera Vilà.

Els migrants, en el punt de mira

Les dades són complexes d'interpretar, ja que la davallada de l'ús de la llengua no respon a una única causa. Tot i això, sovint es fan lectures esbiaixades que poden derivar en conclusions xenòfobes i racistes. Per aquest motiu, tan bon punt es va publicar l'enquesta, el Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona va difondre un vídeo on desmentia que el retrocés del català fos responsabilitat dels migrants i denunciava que l'administració no garanteix prou oportunitats per aprendre la llengua. Segons Top Manta, la manca de places, les dificultats d'inscripció als cursos i de conciliació amb la feina o les cures familiars són els principals obstacles.

Dos dies abans de la publicació d'aquest vídeo, Òmnium ja havia impulsat un manifest signat per un centenar de catalanoparlants nascuts fora del país amb diverses demandes perquè tothom que visqui a Catalunya pugui accedir a la llengua. Concretament, reclamaven que el Govern ampliés l'oferta de cursos per garantir, com a mínim, 200.000 places anuals. A més, instaven la societat a evitar el canvi "automàtic" de llengua i a parlar català "sense prejudicis".

"No podem culpar els nouvinguts de la situació. S'han fet polítiques per fomentar el català, però no s'ha garantit que sigui imprescindible per viure i treballar a Catalunya. Ha de ser la societat d'acollida qui empri el català com a llengua inicial, i per això cal conscienciació. Hem de parlar català sempre i exigir-lo a tot arreu. Ara bé, si el demanem, hem de millorar-ne l'accés", sentencia Vilà.

L'activista, educador social i portaveu del Sindicat de manters, Aziz Fayé, afirma a Públic que demanar el català per aconseguir l'arrelament social "no és discriminatori", sempre que es compleixin les condicions òptimes per a aprendre'l. "Sovint els nouvinguts no tenen un entorn on practicar l'idioma i necessiten ajuda per fer la inscripció a la pàgina web. A més, l'administració no té en compte que molts treballen i que no es poden permetre deixar la feina per anar a fer un curs", afegeix.

No és la primera vegada que el sindicat reivindica aquesta qüestió: el setembre passat, quan es van obrir les inscripcions per als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística, Top Manta va publicar un fil a X narrant el "periple" per a apuntar-s'hi. Mentrestant, els membres de l'entitat s'han autoorganitzat per oferir classes els dilluns al taller que tenen a Sants.

Per a Fayé, les persones que s'apunten als cursos "estan molt motivades" perquè saben que és important. Malgrat la "polèmica" que va aixecar la proposta de convertir la llengua en un requisit per al permís de residència en el marc de la delegació de competències en immigració, actualment ja és obligatori acreditar l'arrelament social, que no s'obté sense un curs de 45 hores de català. 

Les accions de la Generalitat

Com a resposta a les demandes d'Òmnium i del Sindicat de manters, l'administració invertirà 8,8 milions en un pla de xoc per incrementar el nombre de cursos arreu del territori. El Govern, que ha aprovat la mesura aquest dimarts al Consell Executiu, preveu crear 30.000 noves places, que estaran coordinades pel Consorci. El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va assegurar al febrer que amb aquesta estratègia "s'eixugarien" totes les llistes d'espera. 

Aquesta és una bona notícia, però, des de la perspectiva de Plataforma per la Llengua, "arriba tard" i és "insuficient". "Les institucions es van adormir, van entrar en una mena de cofoisme que ha arribat fins a on som ara. Van confiar només en l'ensenyament, pensant que, a més coneixement, més ús social, però no ha estat així", lamenta Vilà. Més enllà del Pacte Nacional per la Llengua, "cal que els ajuntaments, consells comarcals, educació, salut, entitats cíviques i tota la societat civil prenguin consciència de l'emergència lingüística", afegeix.

Com garantir que els nouvinguts usin el català?

Per a Plataforma per la Llengua calen "polítiques valentes", més enllà de l'increment de cursos. Per una banda, demanen tenir coneixement de català ―sense especificar nivell― com a requisit per a obtenir el certificat d'arrelament i el permís de residència. Després, exigeixen la llengua com una obligació per a treballar a les empreses que tenen contractes públics de la Generalitat.

En tercer lloc, volen cursos de català obligatoris en determinades feines, com poden ser la restauració ―on s'acumulen la major part de les denúncies i queixes per vulneració de drets lingüístics dels consumidors― o atenció al públic. També demanen, en paral·lel, inspeccions i sancions per als sectors on ja sigui imperatiu. "Ha de ser una combinació de polítiques", reitera Vilà.

Per últim, l'entitat defensa que és imprescindible actuar als barris, no només a gran escala. "Les persones nouvingudes extracomunitàries normalment van a parar en barris que ja d'entrada són castellanoparlants. Són els que es van formar durant l'onada migratòria espanyola de la dècada dels 40 als 80, on la presència del català era inexistent. El codi postal afecta aquest fenomen; hi ha molts guetos socials, però també lingüístics", explica Vilà. Aquest argument s'aplica especialment a les zones urbanes de l'àrea metropolitana de Barcelona, per això Plataforma per la Llengua va iniciar tres plans d'actuació a Sabadell, Ciutat Meridiana i l'Eix Besòs.