La Bonne apel·la a la Llei de memòria democràtica per resoldre el seu conflicte amb la Diputació de Barcelona i continuar al seu històric espai

L'Associació Promotora del Centre de Cultura de les Dones Francesca Bonnemaison, més coneguda com La Bonne, ha iniciat la via judicial per resoldre el conflicte obert des de fa anys amb la Diputació de Barcelona, a qui acusen d'haver confiscat de manera encoberta l'edifici on habita l'entitat que ara ocupa només la segona i part de la tercera planta. Les advocades de la història associació feminista s'emparen en la Llei de Memòria Democràtica i asseguren que la cessió de l'espai a la Diputació durant la dictadura franquista va ser sota pressions.

Des de 2003 i fins a 2013 el centre de cultura feminista va tenir amb la Diputació un conveni de cessió d'ús de l'espai -ubicat al barri de Sant Pere de la capital catalana, però aquest ja no està vigent i ara l'entitat reclama la propietat integral de l'edifici com a legítimes hereves del llegat de Francesca Bonnemaison. L'accés a la via judicial suposa un pas endavant en el conflicte que l'entitat manté des de fa anys amb la institució provincial.

Karina Fulladosa membre de la junta de La Bonne, explica a Públic que quan es va fer el primer contracte de cessió d'ús el 2003 hi havia "unes clàusules que establien que aquest lloc havia de ser per a la cultura de les dones. Es va pactar que, progressivament, s'aniria cedint part de l'edifici per generar un projecte integral de cultura feminista i que l'edifici es convertís en un emblema a la ciutat". Per contra, el que ha passat és que "hi ha hagut un retrocés" fins al punt que en l'última negociació se'ls va proposar moure's al soterrani.

La Diputació afirma que "seguirà treballant per una solució acordada"

La Diputació de Barcelona respon a Públic que la notícia de l'inici del procediment contenciós-administratiu ha generat "sorpresa, decepció i tristesa" perquè assegura que "des de la Diputació s'estava treballant, i se seguirà treballant, per una solució acordada que permeti seguir sumant amb el feminisme que aquesta entitat representa". Afirma que manté el "compromís històric en relació a l'enfortiment del propòsit i les polítiques feministes i en la via de fer de l'Espai Francesca Bonnemaison un lloc de referència".

Obstacles burocràtics per impedir el conveni

Quan va acabar el primer contracte de cessió d'ús, van encadenar-se diverses autoritzacions temporals d'alguns anys per tal que l'entitat continués a l'espai, fins que per raons administratives es va esgotar la possibilitat de fer una nova ampliació. Calia, aleshores, fer un nou contracte i és aquí on comença el periple ja el 2023.   

Fulladosa denuncia que cada vegada que han intentat negociar amb la Diputació se'ls ha posat un nou obstacle sobre la taula. Primer que necessitaven obtenir un títol burocràtic com és la Declaració d'Utilitat Pública (DUP), després que si adjudicar-los de nou el conveni seria caure en "prevaricació", fet que les advocades de La Bonne expliquen que és totalment fals. L'entitat, que sempre s'ha mostrat disposada a complir els requisits, va arribar a presentar davant l'administració més de 800 signatures que declaraven La Bonne un espai d'Interès Públic de Barcelona.

Però la situació actual és que "no hi ha cap conveni vigent, cap garantia de continuïtat i que el mobbing constant per part de la Diputació està posant en perill real al projecte", tal com van denunciar les representants de La Bonne a les Jornades Feministes celebrades el passat 14 de juny a Barcelona.

La Sección Femenina de la Falange va confiscar l'edifici

L'origen de la Bonne es remunta al 1909 quan Francesca Bonnemaison va impulsar la primera biblioteca pública de dones de tota Europa i el 1922, l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona —creat, gestionat i finançat íntegrament per dones— es va instal·lar definitivament a l'edifici de Sant Pere Més Baix que avui en dia està en disputa. En el seu moment d'esplendor, als anys vint i trenta, prop de 30.000 dones passaven cada any per les seves instal·lacions, on s'impartien des de classes d'idiomes fins a formació professional en àmbits poc habituals per a les dones de l'època, com la delineació o la fotografia.

Segons la documentació aportada per l'associació, basada en una investigació de la historiadora Isabel Segura i les juristes Marisa Fernández i Eugenia Canal, l'Institut funcionava amb plena normalitat i salut econòmica fins al juliol de 1936. Des de La Bonne asseguren que un cop va acabar la Guerra Civil les responsables de l'entitat van ser sotmeses a una gran pressió per part de les autoritats franquistes i que després d'una visita de Pilar Primo de Rivera, cap de la Sección Femenina de la Falange, l'any 1939, la Falange va maniobrar per quedar-se amb el control de l'entitat.

El 1940, asseguren que sota pressions, la Junta General de l'Institut va cedir tot el patrimoni de l'entitat, inclòs l'edifici, a la Diputació de Barcelona. Això sí, amb una condició clara, que es continués l'obra social de l'Institut. En una nota de premsa emesa per l'entitat asseguren que "aquella cessió no va ser voluntària sinó forçada, i que el pretext de dificultats econòmiques que s'hi va al·legar era fals, com demostren les actes de l'entitat".

El 1942, la Diputació va cedir gratuïtament l'edifici a la Sección Femenina de Falange durant 25 anys el que segons denuncia La Bonne és una vulneració "flagrant de la condició pactada" i afegeixen que l'incompliment "s'ha allargat dècades" perquè "amb els anys, l'edifici va acollir una escola d'enginyeria de la Universitat Politècnica, i posteriorment l'Institut del Teatre, usos del tot aliens a la cultura de les dones". El 2003 amb  la mobilització del moviment feminista de Barcelona, La Bonne va tornar a ocupar una part de l'edifici mitjançant el conveni de cessió d'ús amb la Diputació.

La Llei de memòria democràtica empara La Bonne

Eugenia Canal Bedia, una de les advocades de La Bonne explica a Públic que estan "emparades per la Llei de Memòria Democràtica que intenta restituir a totes les persones perjudicades per l'aixecament franquista que va, entre altres, confiscar béns i immobles i tornar-los als seus legítims propietaris". Ja existeixen sentències que senten precedent sobre immobles que han estat retornats als seus legítims propietaris. Canal Bedia assegura que Francesca Bonnemaison va comprar l'edifici sencer i que consideren que va ser confiscat de manera encoberta perquè "al poc temps es va cedir gratis a la Sección Femenina".

A més, exposa que "en cas que els jutjats volguessin considerar vàlida la cessió", s'ha incomplert la condició essencial de mantenir l'esperit de la propietària original i que l'espai fos dedicat a la cultura feminista. La Diputació respon exposant que a l'espai hi conviuen "diverses activitats, oficines de l'Àrea de Feminismes, la Biblioteca, l'Escola de la Dona amb més de 3.000 matrícules, més de 70 activitats aquest any, exposicions... complint estrictament amb el llegat de Francesca Bonnemaison".

Sobre l'argument de la Diputació que diu que si els tornessin a cedir l'espai incorrerien en un delicte de prevaricació, l'advocada Canal Bedia té clar que és una fal·làcia: "El delicte consisteix a dictar una resolució injusta i requereix una intencionalitat de fer alguna cosa negativa, que no és el cas. Si es fes el conveni seria una continuïtat d'una activitat que ja s'ha estat donant al llarg del temps i d'unes cessions en què se'ns ha reconegut com a titulars d'uns drets.

Què és La Bonne?

Fulladosa defineix La Bonne com un "centre de creació de formació audiovisual, en la seva gran majoria, i que fa més de 20 anys que treballa per a la cultura feminista local i internacional travessada per diversos feminismes intentant arribar a tots els marges en què la diversitat no podria arribar si no hi hagués un espai com aquest. La nostra feina és que la cultura sigui accessible de base per a totes".

Actualment, més de 80 entitats i 13.000 persones formen part de la comunitat en xarxa de La Bonne consolidant-la com un punt de referència per al feminisme de base de la ciutat de Barcelona. En els seus 20 anys de trajectòria s'han fet més de 500 formacions i 220 produccions audiovisuals.

Explica que La Bonne no s'entén sense Sindillar, el primer sindicat de dones treballadores de la llar i les cures, feminista, antiracista i de caràcter independent que es va fundar a l'edifici de Sant Pere Més Baix i que representa perfectament els valors i la importància de l'espai que no només teixeix xarxa sinó que ho fa des de la proximitat a la cultura i la creació.