Les vacances sota el filtre permanent de les xarxes socials: "No tot el que mereix ser viscut necessita ser publicat"

La Marta està passant uns dies de vacances a París. El Javier i la LLucía han recorregut diverses ciutats d'Itàlia, des de Milà fins al llac de Como i Venècia. La Sara ha triat un pla més tranquil: descansar, llegir i donar-se un bany en la piscina municipal. No parlo amb cap d'ells; ni tan sols formen part del meu cercle proper. Simplement sóc una espectadora més de les seves vides a través de les fotografies que han decidit compartir en els seus perfils d'Instagram. Com ells, milers de persones repeteixen cada estiu una rutina de vacances composta per només quatre passos: arribar a un destí, treure el mòbil o la càmera, capturar el moment i pujar-lo a les xarxes socials. Viatjar, descansar o descobrir un lloc nou sembla anar acompanyat, gairebé de forma automàtica, de la necessitat de deixar-ne constància pública.

Fins aquí, res se surt de l'habitual. La línia es creua quan el mòbil deixa de ser un simple company de viatge i passa a convertir-se en el protagonista de les vacances. Quan cada paisatge sembla exigir una fotografia, cada àpat un vídeo i cada experiència una publicació. El descans comença llavors a conviure amb la necessitat constant d'ensenyar el que es viu i amb la dificultat de desconnectar d'una pantalla que mai acaba d'apagar-se.

Aquesta dependència digital també es reflecteix en les dades. Una de les investigacions més recents sobre la relació entre el telèfon mòbil i els viatges, elaborada l'any passat per JTB Tourism Research & Consulting a partir d'una enquesta a 1.030 viatgers japonesos d'entre 18 i 69 anys, constata que l'smartphone s'ha convertit en una eina inseparable durant les vacances. Set de cada deu persones ja reserven o compren productes turístics des del telèfon, una tendència que no ha deixat de créixer des de 2013. La connectivitat s'ha convertit, a més, en un requisit per viatjar: més de la meitat dels usuaris (54,1%) considera essencial disposar d'una connexió ràpida i estable en trens i estacions, mentre que el 50,8% reclama aquesta mateixa qualitat en els allotjaments. L'estudi també detecta un major pes de les xarxes socials: Instagram ja supera a X (abans Twitter) entre les plataformes més utilitzades i BeReal depassa el 10% d'ús entre les dones menors de 30 anys.

Relacionat amb aquest tema

Per què seguim opinant sobre els cossos de les dones: la lliçó després del cas Ariana Grande

Rocío Cruz

L'11% dels adolescents ja presenta un ús problemàtic de les xarxes socials, segons un estudi de OMS

A Espanya, la hiperconnexió també forma part del paisatge. Segons l'Enquesta sobre Equipament i Ús de TIC a les Llars de 2025 de l'INE, el 96,3% de la població d'entre 16 i 74 anys havia utilitzat internet en els tres mesos anteriors i el 92,5% ho feia cada dia, un punt més que l'any anterior. Les dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència mostren fins a quin punt el telèfon acompanya cada jornada. A finals de l'any passat, el 83,8% dels usuaris consultava diverses vegades al dia aplicacions de missatgeria com WhatsApp o Telegram; el 52,6% feia el mateix amb les xarxes socials i gairebé la meitat (49,8%) revisava repetidament el correu electrònic. Instagram es va consolidar el 2025 com la xarxa social més utilitzada a Espanya, amb un 57,9% d'usuaris setmanals, mentre TikTok va seguir creixent fins al 31% i Facebook va continuar perdent terreny.

Aquesta relació permanent amb les pantalles preocupa especialment entre els més joves. L'estudi HBSC de l'Oficina Regional per a Europa de l'Organització Mundial de la Salut, realitzat el 2024 amb prop de 280.000 adolescents de 44 països, va concloure que l'11% ja presenta un ús problemàtic de les xarxes socials, davant del 7% registrat el 2018. La xifra ascendeix al 13% entre les noies, i més d'un terç dels adolescents (36%) assegura estar en contacte constant amb les seves amistats a través d'internet. Entre les noies de 15 anys, aquest percentatge arriba al 44%.

Viure per explicar-ho... o deixar de viure-ho

Rosana Pereira, codirectora d'Haztúa Psicología Positiva, explica a Público que aquesta necessitat de documentar les vacances respon, en realitat, a una forma de relacionar-nos amb el món cada vegada més intervinguda per les pantalles." Ja no sabem avorrir-nos, pensar o, simplement, estar sense el mòbil a les mans. I en vacances tampoc fem una excepció", assenyala. La psicòloga recorda que les xarxes socials mostren una versió molt seleccionada de la realitat."Veiem sempre el millor —i, de vegades, també el pitjor— dels altres, però gairebé mai el quotidià o l'avorrit". Darrere d'aquest comportament, afegeix, està un fenomen àmpliament estudiat: el FOMO (Fear of Missing Out), la por a perdre's alguna cosa."També hi ha persones a les quals desconnectar els genera ansietat perquè senten que perden el control", puntualitza.

Pereira distingeix, a més, entre dues formes d'utilitzar el mòbil durant les vacances.  "Una cosa és fer fotos o vídeos per conservar un record i una altra molt diferent fer-ho pensant a compartir-los amb els nostres seguidors. Cap de les dues és negativa per si mateixa". El problema, adverteix, apareix quan aquesta necessitat acaba condicionant el descans. "Si fem fotos per recordar-les en el futur, convé saber que la memòria funciona millor quan els records estan lligats a emocions. Però si l'objectiu és publicar-les en xarxes, està bé sempre que no es converteixi en l'obligació d'aconseguir la imatge perfecta o de pensar més en l'impacte que tindrà la publicació que en gaudir del que estem vivint".

Relacionat amb aquest tema

Sara Carbonero, Inés García o Ester Expósito: el relat masclista que persegueix les dones que surten amb futbolistes

María Martínez Collado

Per a l'experta, la clau està en la freqüència i en el temps que es dedica a capturar i compartir aquests moments. "Les vacances poden ser un moment fantàstic per crear contingut, sempre que no ho utilitzem per comparar-nos amb els altres ni sentim la necessitat d'estar a l'altura". També insisteix en la importància de normalitzar l'avorriment: "Acceptar que forma part de la vida i recordar que tots compartim els nostres moments estrella, però gairebé mai els més rutinaris, ens ajuda a prendre distància entre la realitat i la versió que veiem a les xarxes socials".

Júlia Pascual, psicòloga sanitària: "Publicar constantment respon moltes vegades a la necessitat de validar que estem gaudint"

Júlia Pascual, psicòloga sanitària i referent del Centre de Teràpia Breu Estratègica, planteja que la qüestió de fons no és què compartim durant les vacances, sinó quina necessitat intentem cobrir quan sentim l'impuls d'ensenyar-ho tot. "Publicar constantment respon moltes vegades a la necessitat de validar que estem gaudint, de sentir-nos vistos o, fins i tot, de convèncer-nos a nosaltres mateixos que estem vivint unes bones vacances", explica a aquest mitjà. Segons la seva opinió, aquesta dinàmica té un cost." Volem conservar el moment i, sense adonar-nos, deixem d'habitar-lo. No tot el que mereix ser viscut necessita ser publicat. Renunciem a ser protagonistes de l'experiència per convertir-nos en els seus documentalistes”, reflexiona.

Relacionat amb aquest tema

El model de negoci de Meta s'asseu al banc dels acusats als EUA i sota la lupa de la UE

Laura Anido

Pascual distingeix entre "viure online" i "viure offline". "Estar online és pensar en com es veurà aquest instant; estar offline és preguntar-te com fa olor el mar, com sona el riure dels teus fills o com se sent el sol sobre la pell". La felicitat, deixa caure, rares vegades es percep mentre succeeix. "Normalment la reconeixem després. Amb el descans passa una cosa semblant: com menys necessitem demostrar-ho, fotografiar-ho o compartir-ho, més possibilitats tenim de gaudir-ho de veritat".

La psicòloga insisteix que el problema no és la tecnologia en si, sinó el vincle que establim amb ella. "Comença quan creiem que som nosaltres els qui utilitzem la tecnologia i, en realitat, és ella la que comença a utilitzar-nos a nosaltres". Per això rebutja demonitzar les xarxes o el mòbil. "El problema apareix quan deixem de triar i responem automàticament a cada notificació, cada vibració o cada moment d'avorriment. Aquí cedim una part de la nostra llibertat psicològica". En aquest context, protegir l'atenció es converteix, sosté, en una qüestió de salut mental. "No totes les persones desenvolupen una addicció en sentit clínic, però moltes sí que estableixen una relació de dependència o compulsió basada en la recerca constant de plaer, novetat o alleujament immediat".

Relacionat amb aquest tema

Què pot fer la Unió Europea per impedir que la IA sigui una amenaça per a la pluralitat informativa

Adhik Arrilucea

"Ens oblidem que hi ha molts ulls mirant"

Des de l'àmbit tecnològic, el periodista especialitzat David Bollero adverteix que cada fotografia pujada, cada ubicació compartida o cada recerca realitzada alimenta l'engranatge que manté als usuaris connectats. "La geolocalització, els nostres hàbits de navegació o les recerques que fem són informació que les plataformes utilitzen per seguir oferint-nos contingut capaç de mantenir-nos enganxats al mòbil", explica a Público.

David Bollero, periodista especialitzat en tecnologia: "Si li preguntéssim a la IA què visitar a Ceuta, ignoraria la seva situació excepcional"

A aquest ecosistema s'ha sumat amb força la intel·ligència artificial. "Ha intensificat aquesta dependència fins i tot abans que comencem les vacances", sosté. Cada vegada són més les persones que recorren a assistents d'IA per organitzar els seus viatges, tot i que Bollero adverteix de les seves limitacions."Si avui li preguntéssim a una IA què visitar a Ceuta, probablement ignoraria la situació excepcional que viu aquests dies. Els algoritmes solen prioritzar els continguts amb més trànsit i acaben recomanant sempre els mateixos llocs massificats. És com preparar un viatge amb una guia desactualitzada, on apareixen restaurants que ja han tancat o horaris que ja no existeixen".

L'expert també posa el focus en el propi disseny de les plataformes digitals. L'scroll infinit, les notificacions constants, els algoritmes que prioritzen els comptes amb què més interactuem o la desaparició de les històries a les 24 hores són, explica, mecanismes pensats per prolongar el temps d'ús. Observa a més una paradoxa. "Em fascina que moltes persones que fa uns anys s'escandalitzaven per les cookies, perquè personalitzaven la publicitat que rebien, avui lliurin sense objeccions encara més informació a les xarxes socials o als assistents d'intel·ligència artificial". "Les grans tecnològiques no tenen cap pudor a utilitzar-nos com a mercaderia", completa.

Borja Adsuara, expert: "No som conscients del rastre digital que generem"

Borja Adsuara, advocat especialitzat en dret digital, coincideix que el problema va molt més enllà del temps que passem davant de la pantalla. Al seu parer, la majoria dels usuaris desconeix la quantitat d'informació personal que deixa exposada a internet."No som conscients del rastre digital que generem i, molt menys, del que deixem sobre la nostra vida privada quan compartim continguts en xarxes socials obertes. Ens oblidem que hi ha molts ulls mirant", explica a Público.

Per a l'expert, l'estiu és un moment especialment propici per a aquesta hiperconnexió."Les vacances són un període ideal per captar la nostra atenció perquè disposem de més temps lliure. I les xarxes socials ho saben". Davant d'aquesta dinàmica, Adsuara aposta per recuperar el control de la tecnologia."El millor és silenciar les notificacions i posar límits al mateix temps que dediquem al mòbil i a les diferents plataformes".