Un any sense protecció després de l'assenyalament de Vox: Reporters Sense Fronteres exigeix al Govern estatal una resposta per a Cristina Fallarás

Ha passat ja un any des que Vox va engegar una campanya d'assenyalament contra Cristina Fallarás, va utilitzar el nom i la imatge de la periodista per promoure denúncies contra la seva persona i va aprofitar aquest mateix espai per captar nous afiliats. Més de 12 mesos després, la pàgina continua activa i Fallarás segueix sense rebre resposta davant les peticions de protecció que ha dirigit a diferents autoritats. Per tal de fer front a aquesta situació, Reporters Sense Fronteres (RSF) ha decidit dirigir-se directament a la Moncloa mitjançant una carta en què alerta de la "indefensió" en què roman la col·laboradora de Público.

La missiva, signada per la directora de Reporters Sense Fronteres Espanya, Arantxa Freire Rodríguez-Sabio, ha estat remesa a la responsable de comunicació contra el discurs d'odi i la desinformació, amb còpia a la Secretaria d'Estat de Comunicació. L'organització reclama que, dins de les seves competències, s'impulsin les actuacions necessàries perquè Fallarás obtingui una resposta i una "adequada protecció" davant aquesta violència.

La comunicadora feminista no ha rebut cap novetat sobre la denúncia que va interposar contra Vox -dies després que el partit obrís la web amb la seva cara- pels delictes d'odi, amenaces, assetjament, revelació de secrets, injúries i calúmnies. La denúncia va ser presentada inicialment davant la Fiscalia Provincial de Saragossa, va passar després a Madrid i, finalment, va tornar per una qüestió de competències a la capital aragonesa."A partir d'aquí, res", resumeix Fallarás.

L'ofensiva del partit d'ultradreta té el seu origen en una columna d'opinió que la col·laboradora de Público va escriure el 9 de juliol de 2025 sota el títol No trates con fascistas, no trates con racistas. El text es va difondre en xarxes socials, com acostuma a fer-se, acompanyat d'un vídeo de Fallarás.

A la columna i el vídeo al voltant del qual Vox va muntar la seva campanya, Fallarás defensa que s'apliqui, en l'àmbit de la vida privada, un "cordó sanitari" amb els ultres de l'estil dels que s'han proposat en el passat en institucions i governs de tot Europa. El plantejament de l'escriptora és que, arribats a aquest punt, cal rebutjar i aïllar discursos i conductes racistes i feixistes, ja que representen una amenaça per a la democràcia i fan impossible la convivència.

A partir d'aquí, Fallarás va començar a rebre una nova onada d'insults i amenaces, algunes explícites d'agressió física i fins i tot de mort. La situació també va tenir conseqüències fora d'internet. Acción Comadres, associació amb la qual Fallarás tenia previst participar en un acte a València, va arribar a suspendre les seues activitats públiques davant el temor que alguna d'aquelles trobades poguera convertir-se en escenari d'una agressió. Amnistia Internacional va reclamar llavors a les autoritats que garantissin la seguretat de la periodista i que es desenvolupessin investigacions efectives per determinar l'abast de les amenaces que Fallarás va començar a rebre per xarxes socials.

També la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE) va condemnar l'assenyalament, en un pronunciament al qual es va adherir l'Associació de la Premsa de Madrid. Les dues organitzacions van considerar que l'assetjament que Fallarás havia denunciat atemptava contra la seva llibertat d'expressió com a professional de la informació.

Una pàgina que continua oberta

Al gener de 2026, vista la falta de resposta per part dels tribunals, Fallarás va tornar a acudir a la Fiscalia de Saragossa per demanar la suspensió cautelar de la pàgina. La periodista qüestionava que no s'hagués acordat ni tan sols la retirada de la web mentre es desenvolupaven les diligències.

Aquest és precisament un dels elements en els quals incideix ara RSF, que ha especial èmfasi en què l'assenyalament vingui de part d'"un partit polític amb representació parlamentària" i que es desplegui en un espai públicament vinculat a aquesta organització.

No és la primera vegada que la periodista denuncia episodis d'aquest tipus. RSF recorda que ja havia patit anteriors campanyes de fustigació i que alguns atacs havien traspassat el terreny digital i aconseguit al seu entorn familiar, arribant a la seva llar on convivia amb els seus fills.

"Cristina Fallarás està en l'àmbit del mandat de Reporters sense Fronteres ja que és una reconeguda periodista i li oferim tot el nostre suport una vegada més i tota la nostra empara en la situació que està vivint. A més, és una dona progressista, feminista, que porta patint repetits atacs ciberatacs, en en l'àmbit virtual, però també en el presencial", ha expressat a Público Edith Rodríguez, presidenta de RSF.

“És desesperant que un any després constatem aquesta inacció per part de les autoritats quan ella mateixa ha demanat a la Delegació del Govern i ha demanat a la Fiscalia que per favor s'interessin pel cas, que aquesta web ignominiosa deixi d'existir i de suposar una altra amenaça més en la llarga llista que porta acumulada”, ha lamentat Rodríguez.

Del Congrés a l'informe d'Amnistia Internacional

El març d'aquest any, el Congrés va aprovar per 178 vots a favor i 170 en contra una proposició no de llei per a la defensa de la llibertat d'informació i expressió. El text insta el Govern, entre altres qüestions, a reconèixer i visibilitzar la dimensió "específicament masclista" de nombroses campanyes d'assetjament, fustigació i violència digital contra dones periodistes i comunicadores, i esmenta expressament, entre d'altres, el cas de Cristina Fallarás.

La iniciativa es refereix a aquestes pràctiques com una forma de violència masclista que es manifesta mitjançant atacs coordinats en xarxes socials i campanyes d'odi i desinformació. La referència a Fallarás havia estat introduïda mitjançant una esmena de Podem i va acabar formant part de la redacció aprovada pel ple.

Per la seva banda, Amnistia Internacional el va incorporar al seu informe sobre la situació dels drets humans a Espanya durant 2025, dins precisament de l'apartat dedicat a la llibertat d'expressió. Malgrat aquests pronunciaments, Fallarás assegura que no ha rebut notícies substancials sobre l'avanç de la seva denúncia. Tampoc sobre la possibilitat que la web sigui retirada cautelarment."No tinc resposta de cap lloc", afirma.

"La llibertat de premsa no pot garantir-se únicament enfront de la censura directa", critiquen des de RSF en la carta. Segons el seu parer, la falta de resposta no només manté exposada Fallarás, sinó que "pot contribuir a consolidar un clima d'impunitat" generalitzat davant futures campanyes d'intimidació contra altres i altres professionals de la informació.