Feines precàries, viure de lloguer i ser jove o gran, factors que marquen una pobresa enquistada a Catalunya

La feina, l'habitatge i l'edat són els principals factors de risc de pobresa, que es manté en una taxa del voltant del 25% des de fa anys a Catalunya. És a dir, una persona de cada quatre és pobre i aquesta xifra no s'està aconseguint rebaixar tot i el creixement econòmic. En l'última dècada, ha oscil·lat entre el 23% del 2015 fins el 26,7% del 2020, moment crític de la pandèmia, els ERO i l'impacte en l'ocupació. Des de d'aquell pic ha anat baixant, i el 2024 ha suposat una millora de quatre dècimes respecte l'any anterior, amb un 24%.

És una lleu rebaixa que s'ha mantingut des de l'esclat de la pandèmia però que no és suficient per reduir una "bossa de pobresa estructural i cronificada", tal com la descriu Natàlia Valenzuela, vicepresidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector i copresidenta de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS).

En l'última dècada, la taxa ha oscil·lat entre el 23% i el 26,7%, un màxim durant la pandèmia

"Ens preocupa molt la pobresa estructural, està molt enquistada i els descensos són molt lleugers", afegeix. L'exclusió del dret a l'habitatge, la manca de condicions laborals dignes i la pèrdua de poder adquisitiu davant de la inflació són tres factors que contribueixen a aquesta situació. "Són drets que segueixen sense estar assegurats", apunta Valenzuela.

La xifra del 24% fa referència a la taxa AROPE, coneguda també com a taxa de risc de pobresa o exclusió social, un estàndard europeu que mesura la pobresa relativa amb múltiples indicadors. La reducció de quatre dècimes s'explica per la millora de tres components: la taxa de risc de pobresa, que registra el valor més baix des del 2013, i se situa en el 17,4%, sis dècimes menys que l'any anterior; la població amb baixa intensitat en el treball, que se situa en el 6,1%, cinc dècimes menys; i el descens de població en situació de privació material i social severa, que se situa en el 8,6% (8,9% el 2023).

La pobresa laboral, o els treballadors pobres, també són una realitat a Catalunya des de fa anys, amb prop del 10% en aquesta situació. "Sabem que el treball ja fa anys que no és garantia per no trobar-se en situació de vulnerabilitat", afirma Valenzuela.

Un canvi de mirada sobre la pobresa

Per a Jordi Mir, doctor en Humanitats i professor a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Autònoma de Barcelona, cal canviar la manera en què concebem la pobresa. "Hem de parlar obertament de quina és la realitat, si no, quan surten les dades de l'informe PISA, tothom es posa les mans al cap i la primera sortida és responsabilitzar la població migrada", critica l'investigador, en referència a la polèmica que hi va haver amb relació a la davallada de resultats educatius.

"Evidentment, tot això té múltiples impactes. L'administració és qui desnona, sense oferir alternatives habitacionals, exerceix una violència estructural que impedeix sortir d'aquesta situació o l'agreuja", afegeix. Tot i que això no vol dir que no s'estiguin fent polítiques socials, per a Mir cal "entendre la dimensió i la gravetat" dels fets.

Jordi Mir: "L'administració és qui desnona, sense oferir alternatives habitacionals"

Precisament, la població d'origen estranger és la que pateix una taxa de risc de pobresa més elevada, un 42%, que ha baixat sis punts respecte l'any anterior, quan pràcticament una de cada dues persones estaven aquesta situació. "Des d'una concepció democràtica, quan a les persones migrants no se'ls reconeix els mateixos drets, un element que perpetua la situació de precarietat i pobresa... és molt díficil de justificar des del fonament dels drets humans", afegeix Mir.

Ser menor d'edat o estar jubilat, també factors de risc

Un altre factor de risc de pobresa és l'edat, ja que en l'últim any la taxa entre els menors de 16 anys i majors de 65 ha crescut i s'ha situat en el 34,8% i el 17%, respectivament. "Ens preocupa com empitjoren les condicions de vida de la infància i les persones grans", reconeix la vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector Social.

Les transferències per a majors de 65 anys, majoritàriament, les pensions, "funcionen millor" que les dirigides a infants i adolescents, dels quals poc més d'un 10% surten de la situació de risc de pobresa un cop les reben. "Tot això contribueix a l'augment de la pobresa infantil", apunta Valenzuela.

Valenzuela: "Hem d'anar cap a no entrar en un cercle hereditari de pobresa i exclusió, perquè quan ets dins és molt difícil sortir-ne"

"No és un infant pobre, sinó una família amb tots els seus membres. Hem d'anar cap a no entrar en un cercle hereditari de pobresa i exclusió, perquè quan ets dins és molt difícil sortir-ne", sosté Valenzuela. Per això, la copresidenta d'ECAS afirma que cal impulsar "polítiques socials més preventives" i que tinguin en compte la individualitat de cada situació.

Més enllà d'una mesura clau que reclamen, que és dotar de més pressupost les polítiques socials per tal d'equiparar-ne el finançament al de salut i educació, mesures com limitar de manera efectiva els lloguers o augmentar el salari mínim tindrien un impacte directe en això. "L'habitatge actua com a generador de pobresa, les persones que viuen de lloguer tenen quasi tres vegades més possibilitats de viure en aquesta situació que les que tenen un pis de propietat", constata Valenzuela.

Simplificar la burocràcia, avançar cap a una finestreta única per a les ajudes i completar el traspàs a la Generalitat de la gestió de l'Ingrés Mínim Vital serien tres accions que podrien millorar la situació, segons la Taula del Tercer Sector. També ajustar els imports de les prestacions en base a l'augment del cost de la vida i debatre sobre el seu model, incloent opcions com la renda universal.

Els partits, centrats en les problemàtiques de la classe mitjana

Per a Mir, la manca de solucions polítiques es deu a què "no hi ha cap partit polític, tot i algunes excepcions, que plantegi com a projecte de futur resoldre aquesta qüestió". No ho porten al programa. Últimament, l'habitatge s'ha fet un forat en el debat públic, però l'investigador ho atribueix a la lluita social dels diferents col·lectius que l'abanderen. "No forma part de les preocupacions dels partits centrals a la política catalana i espanyola, només quan hi ha mobilització veiem avenços", apunta el professor.

Relacionat amb aquest tema

La quarta part de la població catalana està en risc de pobresa o exclusió social

Públic

Tot plegat s'emmarca en què els partits no perceben en les persones pobres els seus votants potencials: "Tenen una especial fixació en parlar de les classes mitjanes, aquells votants que consideren propis, aquells a qui consideren que representen", diu Mir. L'agreujament de problemàtiques com l'habitatge, que ja afecta àmplies capes de la població, provoca que comencin a parlar-ne. Per a l'investigador, això té relació amb el discurs que "les persones pobres estan en aquesta situació perquè s'ho han buscat, no han treballat prou o no han fet allò que s'espera de la bona gent".

Mir: "Tenen una especial fixació en parlar de les classes mitjanes, aquells votants que consideren propis"

"Aquesta situació ens hauria de portar a actuar, no de manera assistencial, sinó estructural. Establir mecanismes per resoldre aquestes desigualtats. Fa anys que veiem que la societat catalana és capaç d'enriquir-se i empobrir-se a la vegada, per dalt i per baix, respectivament. Hem de decidir si ho acceptem o actuem", conclou.