Estel Solé guanya el 45è Premi Ramon Llull amb la novel·la 'Aquest tros de vida'

L'escriptora, actriu, productora i directora cultural Estel Solé (Molins de Rei, 1987) ha guanyat el 45è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb Aquest tros de vida, una novel·la que parla de la fragilitat i la resiliència humana. La història se centra en la vida d'una científica ambiciosa que malda per conciliar les fites laborals amb la criança. En un moment de desfeta personal, decideix fer un viatge inesperat que la portarà a conviure amb tres desconeguts amb qui es plantejarà dilemes inesperats sobre la vida, la mort i l'amor. 

Juntament amb el Premi Sant Jordi, el Ramon Llull és el de major dotació econòmica de la literatura catalana, amb 60.000 euros, i l'atorga el Grup Planeta. La cerimònia de lliurament del guardó se celebrarà el 27 de febrer al Convent dels Àngels. La novel·la es publicarà el dia abans en català i castellà.

Solé, que s'ha mostrat emocionada després de l'anunci, ha detallat que es tracta de la seva segona novel·la, en la qual ha estat treballant durant els darrers tres anys. En aquest sentit, ha afegit que l'escriptura és quelcom "tortuós" per a ella, ja que la porta a enfrontar-se als seus propis dimonis i fantasmes. "Baixa a la cova i hi cerco les paraules, els personatges... perquè realment la història ja és allà", ha assenyalat, "el que sempre em demano a mi mateixa és que sigui honest i rigorós".

La protagonista del seu nou títol és la Lena, una científica ambiciosa, que s'enfronta a la precarietat laboral i que, a més, ha de combinar aquesta situació amb un matrimoni que trontolla i una criança difícil de compaginar. A partir d'un viatge que arriba sense buscar-lo, acaba arribant a un poble "de nom impronunciable" a l'Occitània, a casa de la Margue i en Benoît, un matrimoni peculiar que posarà de cap per avall la seva vida.

Temes com la "vida, la mort, l'esperança i la resiliència"

Al llibre, l'autora tracta temes com la "vida, la mort, l'esperança i la resiliència". Tot plegat en un escenari que mostra com una dona lluita contra allò que la societat vol que sigui, "una necessitat de reivindicar-se", i en el qual és qüestionada com a professional i com a mare. Si bé Solé ha insistit que la protagonista "no és ella", sí que ha reconegut que en totes les seves obres hi ha "partícules" d'ella. "Al final el que tenim són ganes d'explicar-nos i parlar de coses que ens preocupen", ha conclòs.

L'escriptora tenia clar des d'un bon principi que volia escriure una novel·la, tot i que ha admès que es tracta d'una proposta que podria assolir un format teatral o audiovisual en un futur. També ha celebrat que aquesta creació hagi vingut acompanyada d'un "aprenentatge" que li ha arribat després de passar el "pitjor any" de la seva vida. Per a ella el fet d'escriure és una mena de "confrontació necessària amb mi mateixa" i justament per això, ha apuntat "és terapèutic", perquè et permet assumir "totes aquelles coses que no agraden".

Estel Solé és escriptora, actriu, productora i directora cultural. Com a escriptora ha publicat poesia, teatre i contes infantils. El 2011 va rebre el Premi Amadeu Oller pel seu poemari Dones que somiaven ser altres dones. Pel que fa a la seva obra de teatre Animals de companyia va tenir un gran èxit a Catalunya però també a Madrid, Mèxic i Panamà. Actualment, és codirectora del cicle Perifèria Cultural i col·labora en diversos mitjans de comunicació. A més, forma part de la junta directiva d'Òmnium Cultural.