Espanya formalitza la feina a les plataformes digitals, però no la dignifica: només Just Eat obté l'aprovat

La "plataformització" de la feina s'està consolidant a Espanya, tot i que es troba en plena transformació. La seva presència ja no es limita a sectors com el repartiment de menjar o el transport. Ara també abasta la infermeria hospitalària amb l'aplicació Livo o les cures a persones dependents amb Cuideo, cosa que mostra que l'"economia de plataformes" arriba també a feines qualificades i tradicionalment feminitzades.  

Des de l'aprovació de la Llei Rider (Llei 12/2021, de 28 de setembre) —que establia el principi de laboralitat per als treballadors— i la nova directiva europea sobre la feina en plataformes, aquestes empreses han adoptat millores per als seus empleats. Un dels canvis més significatius ha estat la transició de Glovo d'un model basat en autònoms cap a treballadors contractats, culminada el juliol del 2025. Tanmateix, l'informe Fairwork Espanya 2025 —elaborat per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat de Valladolid, amb finançament de la Fundación Primero de Mayo— apunta que encara hi ha dinàmiques antigues que persisteixen i denuncia que els avenços continuen essent insuficients.

L'informe ha revelat que, malgrat millores com la contractació de treballadors per part de Glovo i la consolidació de convenis col·lectius a Just Eat, els problemes estructurals del sector —subcontractació, salaris baixos i manca de transparència en l'ús d'algoritmes— segueixen sense resoldre's.

La segona edició del projecte, presentada aquest dimecres, ha analitzat set plataformes digitals de diversos sectors: repartiment (Glovo, Just Eat), transport de persones (Cabify, Uber), reparacions domèstiques (TaskRabbit), cures (Cuideo) i infermeria hospitalària (Livo). Els experts han tingut en compte cinc principis de treball just per a la seva anàlisi: pagament, condicions, contractes, gestió i representació. L'informe ha conclòs que només Just Eat ha garantit polítiques completes de prevenció de riscos, formació i cobertura social total, amb una puntuació de set sobre deu, seguida a molta distància per Cabify (3), Livo (3) i Uber (2). Cuideo, Glovo i TaskRabbit no arriben a cap punt. Tot i això, en el cas de Glovo cal tenir en compte que el treball de camp de l'informe es va dur a terme abans que l'empresa completés la implantació del nou model laboral format íntegrament per repartidors assalariats.

Només Cabify, Uber, Just Eat i Livo superen el salari mínim amb 16.576 euros anuals, uns 9,26 bruts per hora. En el cas de Livo, dedicada als serveis d'infermeria hospitalària, supera el salari vital estimat amb remuneracions de fins a 42 euros l'hora en situacions concretes. Tot i així, l'informe alerta que els ingressos reals no són suficients en molts casos, un cop descomptats costos i temps no remunerats, fet que obliga molts treballadors a allargar les jornades o fins i tot a tenir més d'una feina.

Just Eat destaca també per ser l'única amb polítiques integrals de prevenció, formació i cobertura social, segons Fairwork. Juntament amb Livo, també són les úniques empreses que disposen de contractes transparents i ajustats a la legislació laboral. Les altres plataformes, tot i que compleixen alguns dels requisits mesurats a l'informe, encara presenten dubtes sobre l'adequació dels seus models contractuals a la normativa vigent.

Segons la investigació, només Just Eat i Cabify compleixen criteris de gestió justa, oferint processos clars en la presa de decisions que afecten els treballadors, contacte humà directe i mecanismes de reclamació sense represàlies. La resta de plataformes tenen canals de comunicació, però no s'ha comprovat que realment solucionin problemes ni permetin recórrer sancions de manera efectiva. A més, cap plataforma no garanteix completament la igualtat en la gestió, ja que no s'ha verificat que tinguin polítiques sistemàtiques contra la discriminació, tot i que algunes mostren avenços.

Pel que fa a la representació dels treballadors, només Just Eat, Cabify i Uber permeten que els empleats exerceixin drets de negociació col·lectiva. Les dues últimes ho fan a través d'empreses associades que contracten els conductors, mentre que Just Eat contracta directament els seus repartidors i té un historial sòlid de diàleg social i convenis col·lectius, amb diversos òrgans de representació.

"Les nostres qualificacions anuals ofereixen als consumidors la possibilitat d'escollir la plataforma amb millor puntuació dins d'un sector, contribuint així a pressionar les plataformes perquè millorin les seves condicions laborals i les seves puntuacions", apunta Fairwork.

Subcontractacions  

Els autors de l'informe reconeixen que la laboralització de la feina que es du a terme a les plataformes digitals de repartiment no permet, tanmateix, aclarir totes les incògnites i problemes identificats. Tot i ser una gran millora pel fet que els riders siguin per defecte treballadors per compte d'altri i que les plataformes hagin d'informar sobre els algoritmes que regulen la feina dels repartidors, Glovo, per exemple, ha recorregut també a la subcontractació de treballadors mitjançant flotes de repartiment. Les subcontractacions, tot i fer-se d'acord amb la normativa, suposen sovint un deteriorament de les condicions laborals, ja que les empreses subcontractades solen oferir convenis col·lectius menys avantatjosos que els de les empreses principals.

Tampoc no es garanteix el compliment dels principis de treball just en els sectors de les cures o la infermeria. En tots dos sectors, les plataformes analitzades —Cuideo i Livo— amb prou feines assumeixen responsabilitats com a ocupadores, i els responsables de la contractació acaben essent les famílies en el primer cas i els hospitals en el segon. Les dues empreses operen de manera similar a una agència de col·locació: seleccionen el personal segons la demanda dels clients, gestionen altes i baixes a la Seguretat Social o tramiten el pagament de les nòmines.

Precarietat i treballadors migrants  

D'altra banda, el sector continua caracteritzant-se, en termes generals, per salaris baixos —que amb prou feines arriben al salari mínim interprofessional— i la concentració de l'activitat en certes franges horàries, fet que afavoreix la contractació a temps parcial. La situació de precarietat ha portat molts empleats a optar per la pluriocupació. A més, recorden que part del sector, sobretot en les plataformes de menjar ràpid, concentra a Espanya un nombre significatiu de persones migrants en situació de gran vulnerabilitat, que consideren aquesta feina com una porta d'entrada al mercat laboral mentre esperen accedir a llocs més ben remunerats o obtenir un permís de treball, en el cas dels migrants en situació irregular.

Aquest procés de laboralització, en posar fi al mercat irregular de subarrendament de comptes que existia al sector, també constitueix un problema per als migrants en situació irregular, que corren el risc de perdre la seva feina. Per això, l'informe alerta sobre la necessitat d'abordar les reformes laborals "amb una mirada àmplia, que permeti connectar les polítiques laborals amb altres tipus d'iniciatives", com ara "la implementació de polítiques migratòries orientades a regularitzar la situació de les persones d'origen migrant en situació irregular".

Per la seva banda, Cabify considera que "l'informe vincula el compliment dels requisits a les aplicacions, quan en realitat són les flotes col·laboradores les responsables directes d'aquest compliment". "Aquest aspecte no s'hi reflecteix correctament, ja que les flotes i/o treballadors autònoms que operen amb diverses plataformes estableixen les seves pròpies normes, essent elles les úniques titulars i responsables de les operacions. Cabify, per la seva banda, únicament exigeix com a condició contractual que les flotes compleixin la legislació vigent", assenyala.

L'empresa reitera, segons es pot llegir a l'informe, que el seu paper es limita a ser una plataforma tecnològica d'intermediació, sense intervenir en les condicions laborals acordades entre els titulars de llicències VTC o de taxi i els seus empleats.

Mentrestant, Glovo recorda que el marc laboral amb què treballa des del juliol d'enguany no ha estat objecte d'estudi, motiu pel qual convida els investigadors a "obrir un procés d'anàlisi específic quan hi hagi prou evidència sobre el funcionament d'aquest model".

"Pel que fa a la subcontractació: l'informe assumeix que la subcontractació comporta pitjors condicions, sense distingir entre models ni marcs de control. En particular, agrairíem que s'evités assumir automàticament que la subcontractació implica precarietat, ja que el seu impacte depèn de com s'articula", afegeixen.

Público s'ha posat en contacte amb la resta de plataformes, que no havien respost en el moment de publicar-se aquest article.