Augmentar la regulació i intensificar les sancions, claus per frenar els abusos laborals de les economies de plataforma

Fa pocs dies, els grups parlamentaris d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), els Comuns i la CUP van registrar una comissió d'estudi al Parlament de Catalunya amb l'objectiu d'analitzar l'impacte de les economies de plataforma, exemplificada per empreses com Amazon i Glovo, i de la intel·ligència artificial al mercat de treball. Al text, denuncien que aquest sistema, impulsat per les noves tecnologies, acaba perjudicant els drets laborals. 

Així, les tres formacions polítiques atribueixen a aquestes pràctiques "el potencial d'afavorir la balança a favor del capital i en detriment de les persones treballadores". Per aquesta raó, insten a defensar "els drets laborals, el teixit comercial i econòmic local i la distribució de proximitat", a més de buscar solucions legislatives concretes que resolguin les conseqüències negatives tant de l'economia de plataformes com de la intel·ligència artificial en el mercat de treball.

La petició té lloc en un moment en què diversos inspectors de treball, en seu judicial, van declarar que Glovo continuava incomplint les sentències i requeriments que l'obligaven a contractar com a assalariats els repartidors que ho feien com a falsos autònoms. Durant la vista, els inspectors van explicar que quan demanaven informació sobre els repartidors, la companyia no responia o deia que ja no treballaven per a l'empresa. No obstant això, aquests van comprovar que, en la majoria dels casos, aquest fet no era cert. De fet, els riders van reconèixer que encara continuen treballant per a Glovo.

Quim Espanyol: "Les activitats de repartiment de mercaderies acaben generant unes bosses de precarietat enorme"

En aquest context, els experts jurídics recorden que els models d'economies de plataforma, presents des de fa més d'una dècada, s'acostumen a desplegar sense tenir en compte el dret laboral. Així ho comparteix l'advocat del Col·lectiu Ronda Quim Espanyol: "Aquestes activitats, bàsicament de repartiment de mercaderies, acaben generant unes bosses de precarietat enorme".

Intervenció i límits a l'activitat

En un marc de relacions laborals descentralitzades, Espanyol afirma que "determinades empreses duen a terme activitats econòmiques de futur amb avanços tecnològics del segle XXI, tractant d'imposar drets laborals del segle XIX". El lletrat afegeix que aquestes companyies arriben a qüestionar la legitimitat dels sindicats per negociar les condicions de les plantilles.

Determinades empreses duen a terme activitats amb avanços tecnològics del segle XXI, tractant d'imposar drets laborals del segle XIX"

El Col·lectiu Ronda reclama una intervenció més decidida de la Inspecció de Treball, alhora que advoca per posar límits reguladors al model de les economies de plataforma "per impedir que els seus beneficis empresarials siguin fruit de l'incompliment del dret laboral".

Quim Espanyol considera que l'anàlisi de la situació s'hauria de basar en dos principis: si les pràctiques d'abús tenen lloc dins de la legalitat, el problema s'ha de resoldre modificant el marc normatiu. Mentre que si aquestes són il·legals, s'està creant un incompliment de la llei. Una vegada acreditada la relació de laboralitat dels riders, en el cas de Glovo, l'advocat planteja la importància de què la voluntat política articuli sancions dissuasives i impediments perquè no facin la seva activitat amb incompliments reiterats.

En un estudi publicat l'any 2023, l'Observatori Desca ja denunciava que les economies de plataforma atempten contra la sobirania de les ciutats i vulneren drets humans. Així mateix, l'informe destaca que aquest sistema arrossega les problemàtiques del comerç tradicional sobre les dones treballadores: la dificultat per conciliar la vida professional amb la personal o bé qüestions relacionades amb la inseguretat i els abusos per part dels clients, tot plegat potenciat per l'absència de proteccions socials i de la manca total de responsabilitat per part de la plataforma, que no les reconeix com a treballadores pròpies.

Garantir els drets

L'Observatori Desca apunta a una sèrie de recomanacions per compensar l'efecte d'aquestes empreses i garantir els drets econòmics, socials i ambientals: en primer lloc, estudiar la relació entre aquestes i les inversions d'alt risc i restringir-les, si fos precís, en els casos on es produïssin vulneracions de drets; en segon lloc, l'estudi destaca que és imprescindible regular aquestes activitats i dotar-se d'un règim sancionador ampli i efectiu per fer-la complir, tot això sense oblidar incloure la perspectiva de gènere, especialment rellevant en aquelles empreses que s'encarreguen de tasques de cures.

Arran de les vulneracions i disrupcions del model d'economia de plataforma, i juntament amb les mobilitzacions contra els actors que la practiquen, han sorgit models de cooperatives de plataforma que busquen oferir alternatives responsables en el repartiment. Per aquest motiu, l'entitat creu que és vital analitzar quins són els reptes que afronten aquestes plataformes per saber quin suport es pot donar des del disseny de polítiques públiques, com podria ser la contractació de les administracions, i, per tant, contribuir al fet que es consolidin com a opció.

En el cas dels models del comerç digital, la presa de decisions de l'àmbit laboral es troba lluny del centre de treball. Tot i que ja existeixen una sèrie de sentències judicials que certifiquen que les actuacions d'algunes firmes de les economies de plataforma estan fora de la llei de manera sistemàtica, encara es dona una competència deslleial amb les companyies tradicionals, orientades a construir relacions laborals saludables. Sembla un imperatiu la necessitat de regular i defensar els drets laborals i la seva vinculació amb el teixit comercial i econòmic local i la distribució de proximitat.