Entitats de Sabadell demanen a l'Ajuntament que aturi el desallotjament de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil

Una vintena d'entitats socials de Sabadell demanen a l'Ajuntament que aturi el procés de desocupació de l'antiga Caserna de la Guàrdia Civil, on viuen unes 40 persones des de fa uns mesos. Representants dels col·lectius signants han denunciat aquest dilluns davant de l'immoble que el consistori ha garantit una solució temporal només per a les dues famílies amb canalla, un fet que deixa desemparats, diuen, els 30 ocupants restants.

L'Ajuntament els ha informat que han de deixar el lloc per risc de col·lapse estructural, però els ocupants asseguren que l'espai és segur. Amb tot, temen que si els fan fora hagin de dormir al ras, com ja han hagut de fer en alguns casos durant molt de temps, i just a les portes dels mesos més freds de l'any.  Ara, entitats com la PAHC, el Sindicat de Llogateres, Ningú Sense Sostre o Corrent Roig, Moviment Popular de Sabadell, l'Obrera i Entesa per Sabadell s'han unit sota un manifest que han impulsat col·lectius locals.

El document assenyala necessitat de trobar una solució digna per a les 40 persones que viuen a l'edifici, però no només a elles, també aquelles que fan nit al ras. És per això que es mostren crítics amb la decisió del govern municipal de desallotjar l'espai. Critiquen que el consistori va informar la setmana passada que oferia un habitatge d'emergència a les famílies amb canalla, però no s'abordava què havia de fer la resta de persones que hi ha als blocs de pisos de la caserna.

"Entenem que aquesta urgència que té l'Ajuntament només en reubicar les famílies amb infants és per això, pels menors que hi ha, però també perquè els impedeix que sigui un desallotjament mal vist", ha considerat Rosa Pahisa, membre de l'Obrera, organització que també participa en la iniciativa. És per això que reclamen una solució per a tot el col·lectiu: "Els adults no són prioritaris, els molesten més", ha afegit.

Les organitzacions també consideren que l'argument que hi ha risc estructural a l'edifici no és cert, i que només afectaria una part, la de la caserna pròpiament dita, actualment tancada i barrada, i separada del conjunt d'habitatges. No obstant això, admeten que no hi ha condicions per una habitabilitat digna, perquè manquen elements com vidres, finestres i portes en alguns espais i, a més, no hi ha ni llum ni aigua corrent.

La necessitat de tenir un sostre  

Els adults dels edificis viuen amb la por de marxar d'on són sense saber on anar. Una part d'ells venen d'un emplaçament a l'aire lliure, el parc situat davant de l'hospital Parc Taulí, on hi ha una edificació coberta, però que assenyalen que no era segura. Fa vora tres mesos que hi són, però la setmana passada l'Ajuntament els donava d'entrada set dies per deixar l'espai, per un risc d'esfondrament que, des de dins, tampoc veuen. 

"Nosaltres no demanem diners ni res, només volem viure amb tranquil·litat, pau i harmonia", assegura Marc Fernández. És per això que reclamen a l'Ajuntament una empenta per poder trobar un lloc on dormir: "La idea és compartir pis el grupet que ja vivim aquí", explica. I és que tenen bona sintonia i perquè s'entenen, i perquè això els permetria buscar una feina estable per mantenir-se.

El col·lectiu, a més, consideren que els toca pagar justos per pecadors. L'Ilyass Lazar, originari del Marroc, és un dels altres companys de pis, i explica que hi ha compatriotes seus que viuen al bloc del costat, on hi ha mala vida. "Van entrar un grup de marroquins al bloc del costat, i ara allà tot són drogues, cada nit en fan una, i d'aquí que s'hagin generat uns problemes que han desembocat en què ens vulguin a tots fora d'aquí", assegura.

La por d'un desallotjament

Ara, els inquilins asseguren que l'Ajuntament els ha donat una setmana més de coll perquè marxin pel seu propi peu, i temen que els desallotgin. Tot i això, fonts municipals van explicar que no dependrà d'ells que siguin o no desocupats, sinó que en cas que marxin hauran de traslladar la situació als jutjats perquè siguin ells qui n'ordenin un desallotjament per temes de seguretat.