EMPRESONAMENT DEL GOVERNEls 10 "forats negres" de la Justicia en les querelles i l'empresonament dels independentistes

L'extensa querella del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, contra els membres del Govern de la Generalitat i de la Mesa del Parlament, que ja ha conduït a la presó el vicepresident Oriol Junqueras i a vuit exconsellers, té l'aparença d'un document impecable , dens i feixuc pels seus abundants raonaments jurídics. No obstant això, tant aquestes argumentacions com la fulgurant instrucció de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela estan plenes de forats negres que podrien invalidar-les.

Especialment perquè les ordres internacionals de detenció cursades per la magistrada contra el president Carles Puigdemont i els seus quatre consellers que segueixen a Brussel·les obligarà la intervenció de la Judicatura belga, que pot examinar aquestes actuacions i motivacions amb una lupa que posi de manifest totes aquestes contradiccions i irregularitats, que a més apunten a raons i objectius polítics per aquesta causa general contra els líders independentistes catalans.

Aquests són els deu defectes jurídics més flagrants d'aquest complex procediment, segons fonts judicials i lletrades consultades per Público:

1. Precipitació i alteració dels ritmes judicials

La velocitat impresa per Maza i Lamela a les actuacions contra els encausats és tan desmesuradament precipitada que en la pràctica està negant les garanties de defensa i violant els drets fonamentals dels investigats, segons han denunciat magistrats i juristes. A més, això és quelcom molt perillós en termes de jurisprudència, ja que es santificaran procediments judicials extrems que fins ara no havien estat acceptats en cap causa anterior.

Per començar, els ritmes judicials normals són molt més lents que els de les decisions i mesures polítiques, precisament perquè els magistrats sempre apel·len a la necessitat d'assossec, estudi i respecte de les garanties processals. Així, en el cas de qualsevol altra querella el jutge no crida a declarar immediatament al querellat, sinó que el convoca primer per donar-li còpia de la mateixa i dels documents en què es fonamenta, moment en el qual el (o la) cita per prendre-li declaració més endavant, quan hagi pogut estudiar les acusacions amb ajuda de la seva defensa lletrada.

Perquè la Llei d'Enjudiciament Criminal s'ha modificat parcialment fa ben poc, el 2015, per deixar clar que hi ha dret a tenir l'atestat abans de ser cridat a declarar. Per descomptat, sempre cal donar abans trasllat de la pròpia querella, però també de l'atestat que l'acompanya, perquè cadascun dels querellats ha de poder veure no només el que es diu d'ell / a sinó també del que es diu dels altres implicats.

En conseqüència, no és acceptable que es citi els processats en un  i que rebin aquesta citació menys de 24 hores abans de la cita per declarar davant del jutge, sense haver tingut temps per estudiar una querella tan complexa.

2. Actuació judicial contra polítics en termini de temps electoral

Encara que no estigui regulat de forma explícita, és una norma no escrita de la Judicatura que les actuacions judicials en què es veuen implicats dirigents polítics han de alentir-se, fins i tot aturar-se, durant un  termini de temps -mai massa llarg, en termes dels procediments judicials- previ a unes eleccions. I aquesta norma ha estat ratificada molt recentment pel mateix Tribunal Suprem, que el 2016 va impedir a ex candidats polítics continuar amb els seus procediments judicials fins que no culminés un nou procés electoral ... tot i que ja no es presentaven en cap llista i havien manifestat la seva decisió d'abandonar la política!

A més, l'article 139 de la Llei Orgànica de Règim General Electoral (LOREG) adverteix en el seu punt setè que els funcionaris públics cometen delicte en el cas que "causin, en l'exercici de les seves competències, manifest perjudici a un candidat". Per això paralitzen les seves actuacions els magistrats en etapa electoral. En aquest cas concret, no hi ha dubte que Junqueras i els consellers empresonatas seran candidats a les eleccions del 21-D i resultaran elegits, així que la dubtosa decisió judicial d'empresonar-els causa, sens dubte, "manifest perjudici".

Perquè el que no es pot impedir és que es presentin a càrrec electe, ja que a Espanya no existeix la inhabilitació cautelar -només correspon a sentència ferma-, però el fiscal general i la jutgessa de l'Audiència estan actuant com si no poguessin tornar a estar aforats. Més ben dit, sembla que intentin impedir-ho, la qual cosa, si es demostrés, suposaria una prevaricació delictiva.

3. L'Audiència envia a la presó sense ser de la sevaa competència

Queda encara més clar que el que s'està intentant és impedir que els encausats, molts d'ells ja presos, tornin a ser consellers, quan es constata que l'Audiència Nacional no és en absolut competent per enjudiciar per rebel·lió a Junqueras i als altres que acaba d'enviar a presó. I no és una opinió de juristes, sinó que està clara i inequívocament dictaminat per la interlocutòria de 2 de desembre de 2008, emès pel Ple de la Sala Penal de la pròpia Audiència Nacional, en la qual 20 magistrats van establir per unanimitat que "el delicte de rebel·lió mai ha estat competència d'aquesta Audiència Nacional":

Tots els magistrats del Ple i de l'actual Sala d'Apel·lació van signar aquest acte inqüestionat a instàncies del president del Penal, Javier Gómez Bermúdez, per resoldre la causa sobre Memòria Històrica en la qual va ser, precisament, el fiscal qui va advertir a Baltasar Garzón que l'Audiència Nacional no tenia competència per encausar per un delicte de rebel·lió. Així que la jutgessa Lamela està prenent resolucions duríssimes, privant de llibertat a ciutadans rellevants per la via ràpida i causant per tant alarma social, sense tenir ni tan sols la competència per aquest tema. I el fiscal general Maza ho sap perfectament, perquè ell era abans magistrat de la Sala Segona del Suprem.

4. La Mesa del Parlament no és competència del Suprem

El mateix passa, fins i tot de forma més flagrant, amb l'enjudiciament de Carme Forcadell i dels membres de la Mesa del Parlament de Catalunya per part del Tribunal Suprem, ja que en pertànyer a la Diputació Permanent de la Cambra continuen aforats i per tant només els pot processar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

No obstant això, el fiscal Maza s'ha aferrat a un raonament capciós: els articles 56 i 57 de l'Estatut d'Autonomia diuen que el TSJC té atribucions exclusives sobre els aforats pels delictes comesos a Catalunya, però que si es tracta d'un delicte comès fora de la comunitat -i per descomptat no són opinions abocades o vots exercits en seu parlamentària, que tenen inviolabilitaT- llavors és competent el Suprem. Així que Maza diu que el delicte que atribueix a Forcadell i a la Mesa del Parlament s'ha comès fora de Catalunya ... perquè pot tenir efectes a tot l'Estat.

Segons els juristes consultats per Público, això és "una construcció jurídica aberrant".

Més encara, Maza afegeix una clàusula inexistent de protecció de la Judicatura i diu que a més és convenient allunyar el cas una mica de la Judicatura catalana, perquè està sotmesa a pressions. Això és tant com manifestar que desconfia del president del TSJC.

5. El fiscal general construeix una querella partidista

Ja s'han esmentat dos casos clars de muntatge partidista en la querella de Maza -quan òbvia premeditadament un acte del Ple de l'Audiència Nacional que mai ha estat corregit i quan pretén que la Mesa del Parlament va delinquir fora de Catalunya-, però aquesta elaborada construcció conté molts més raonaments torticeros. Perquè, és clar, la competència dels tribunals no depèn dels arguments pelegrins que se li ocorrin al fiscal general.

Tan feble és el que addueix per atribuir la competència de l'Audiència Nacional en el delicte de rebel·lió (en contra de la interlocutòria irrebatible del seu propi Ple) que es veu obligat a argumentar més raons per a això, ja que no pot acollir-se a cap article que clarament ho disposi. I al·lega que els presumptes delictes dels membres del Govern han estat comesos en diverses províncies i que transcendeixen a la comunitat autònoma de Catalunya, per la qual cosa ha d'intervenir l'Audiència.

Però Maza sap molt bé -perquè és un bon jurista- que l'Article 65 de la Llei Orgànica estipula que competeixen a l'Audiència Nacional els delictes amb efectes en més d'una comunitat autònoma només en els casos de tràfic de drogues o organització criminal, o bé en els quals hagin causat perjudicis evidents i importants a l'economia nacional en el seu conjunt. Queda clar que de cap manera es poden qualificar així els actes en què va participar la Mesa del Parlament.

Maza cita com a elements de jurisprudència per avalar les seves tesis que en sengles casos assumits pels jutjats centrals d'instrucció 2 i 3 -sobre desafiaments independentistes d'ajuntaments catalans- "ningú va discutir la competència". Primer, això és una selecció de jurisprudència que algun magistrat ha arribat a qualificar en privat com "vergonyant". Però, sobretot, el fet que no es qüestioni alguna cosa no fa jurisprudència, mentre que la interlocutòria del Ple de l'Audiència de 2008 sí que ho fa, però Maza ho omet tot i tenir perfecte coneixement de la seva existència.

6. El fiscal no defensa els drets dels encausats

Molts creuen que és només el Dret anglosaxó el qual disposa que el Ministeri Públic té l'obligació d'investigar tant el que és desfavorable com el que és favorable per al reu. Però resulta que en el nostre ordenament jurídic la Fiscalia també té aquest deure, perquè l'Article 2 de la Llei d'enjudiciament criminal obliga el Ministeri Públic espanyol a consignar en el sumari tant els fets que afavoreixen com els que perjudiquen l'encausat.

Però Maza no fa això en cap moment. Només es dedica a carregar les tintes de les actuacions presumptament delictives de càrrecs electes i es comporta com si fos un advocat de l'acusació, quan és la seva obligació també vetllar pels drets fonamentals dels processats i defensar la legalitat de les actuacions judicials. Fa tot el contrari, com veurem en el proper apartat.

7. No es respecten els drets processals bàsics

La manca de respecte cap als drets processals bàsics s'ha manifestat en la forma de comunicar els càrrecs als encausats. Ja vam comentar abans la precipitació i celeritat atípica de les citacions a declarar. Però en el cas de Puigdemont ha estat encara més descarat, ja que ni tan sols se li ha arribat a citar personalment, alguna cosa inexcusable en la primera comunicació d'una querella a un reu. El mateix portaveu de Jutges per la Democràcia (JxD), Ignacio González Vega, ha subratllat que la primera citació sempre ha de ser en persona, cosa que no ha estat possible inicialment perquè es trobava a Brussel·les.

La rèplica conservadora per obviar aquest principi del Dret la va donar el portaveu de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), Celso Rodríguez Padrón, adduint que el president havia marxat a Brussel·les precisament per evadir l'acció de la Justícia i que no es podia aturar aquesta maquinària perquè no fos possible trobar-lo, ja que es podria produir un "bucle paralitzant" que impedís iniciar les actuacions judicials.

Argument prou forçat, quan això és un criteri del segle passat i s'empara en la llei anterior a la reforma del 2015. Ara, fins i tot el Suprem ha definit que, a més de les primeres 24 hores, cal concedir tres o quatre dies més per donar trasllat de la querella. Puigdemont no està encara fugit i si ha sol·licitat declarar per videoconferència és que el seu advocat ha designat un domicili, una adreça d'internet i un telèfon amb accés a fibra òptica per efectuar-la per Skype o un altre mitjà, cosa a la qual té dret segons la nova llei.

En aquestes circumstàncies, cal cursar primer una citació per lliurar en persona. No val amb pretendre que Puigdemont pot ser citat pels mitjans de comunicació. Tothom té dret a una primera citació personal, intentada seriosament, i només es pot cursar ordre de captura quan es demostra que no ha estat atesa. Cosa que no és el cas, perquè el President ha demanat declarar per videoconferència i encara no consta -jurídicament parlant- que pretengui evadir l'acció de la Justícia. Malgrat la qual cosa s'ha demanat ja la seva detenció i lliurament mitjançant els mecanismes internacionals d'Europol, com si fos un fugitiu.

8. A Puigdemont se li nega el dret de defensa

Com a conseqüència de l'anterior, s'ha comès una nova vulneració del dret de defensa de Puigdemont: la de negar que estiguessin presents els seus advocats a les declaracions dels altres encausats. Això és totalment irregular, ja que quan finalment declari -sigui per videoconferència, detingut, extradit o després de tornar voluntàriament- haurà de fer-ho sense saber el que han dit els altres sobre ell.

Per exemple, Junqueras podria haver-li incriminat en la seva declaració, al·legant que el va forçar a executar determinats actes, sense que els lletrats de Puigdemont hagin tingut coneixement d'aquesta acusació per part d'un altre dels acusats. Una situació que és d'evident indefensió per als investigats que la pateixen.

A més, amb l'última reforma legal de 2015 qualsevol investigat pot fixar la seva residència en un país de l'espai Schengen -sigui Dinamarca, Alemanya, França o Bèlgica- i demanar que totes les diligències li siguin remeses a aquest domicili.

9. La jutge decreta presó sense valorar l'"arrelament"

La magistrada Lamela ha dictat amb gran celeritat ordres de presó per Junqueras i vuit consellers sense valorar el "arrelament" dels encausats, un criteri que sempre es té en compte abans de decretar empresonaments. Pot semblar classista, i probablement ho és, però l'"arrelament" sempre evita l'empresonament dels encausats fins i tot en el cas d'empresaris amb desfalcs importantíssims que podrien donar-los mitjans econòmics suficients per evadir l'acció de la Justícia.

És a dir, si es demostra que l'acusat té un arrelament social; o sigui, fills que van a un institut o una escola, que participa en l'associació de pares, que pertany a organitzacions culturals a què assisteix cada setmana, que compta amb arrelament patrimonial, laboral, social ... en aquest cas, els jutges no fiquen a l'acusat a la presó, perquè consideren que va a anar al judici.

I, si hi ha dubtes, sempre es poden aplicar mesures cautelars sense detenció: vigilància policial, obligació de presentació diària a comissaria, mètodes electrònics de seguiment ... Només es decreta l'ingrés a la presó immediat per a delinqüents sense arrelament algun. Pensen Lamela i Maza que Junqueras i els exconsellers van a abandonar la seva família, els seus béns, el seu arrelament a Catalunya, per donar-se a la fuga? Tots ells?

10. Violació del secret de les comunicacions

Finalment, hi ha una irregularitat processal que alguns juristes estimen definitiva. Fins i tot creuen que podria portar a la nul·litat de tota la causa, com va passar en el cas Naseiro de finançament il·legal del PP en l'inici d'aquesta formació.

Es tracta de les peticions d'escoltes telefòniques al titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, el magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, que porta nou mesos tramitant en secret la denúncia del partit ultradretà VOX contra el jutge Santi Vidal per haver dit que tenia totes les dades fiscals dels catalans.

Arran d'aquesta presumpta violació de la llei de protecció de dades, Sunyer ha ordenat 14 detencions, una dotzena de registres i innombrables escoltes telefòniques de rellevants dirigents independentistes, com els dos Jordis (Sànchez i Cuixart, de l'ANC i Òmnium, avui empresonats) o fins i tot consellers. El problema és que la jutgessa Lamela li ha sol·licitat moltes d'aquestes gravacions, sota secret de sumari, però no ha demanat també els actes de Sunyer que han de justificar aquesta vulneració del dret fonamental del secret de les comunicacions privades.

El contingut d'aquestes comunicacions ha estat, per tant, emprat per acusar els imputats, sense que s'hagi verificat si els atestats de Sunyer -qui ja compta més de 70 anys i té en el seu haver diverses actuacions imprudents, com enviar a la presó incondicional a independentistes que després han hagut de ser absolts i indemnitzats pel temps d'empresonament- avalen amb la suficient motivació jurídica aquesta vulneració d'un dret fonamental.

Després de la reforma de 2015, ara la legislació és molt més restrictiva i clara que abans: estableix els principis de necessitat, de subsidiarietat, de proporcionalitat ... el trasllat al Ministeri Fiscal i moltes altres prevencions. Així que Maza i Lamela haurien d'extremar la cura en emprar aquestes escoltes, potser enverinades per falta de justificació legal i per haver estat recomanades per la Guardia Civil que ja les coneixia per la seva feina en una causa totalment aliena.

Aquest podria ser l'últim "arbre enverinat" que intoxiqui mortalment la causa contra els líders independentistes catalans. Però, en qualsevol cas, la construcció jurídica aixecada per Maza i Lamela té els fonaments en el fang ... i els tribunals europeus no jutjaran aquest edifici legal amb els evidents criteris polítics que estan guiant una actuació judicial clarament teledirigida per la Fiscalia General de l'Estat que depèn jeràrquicament del Govern de Rajoy.