"Els nostres cossos no són territori de conquesta": El clam de les feministes de Barcelona contra la violència sexual com a arma de guerra

Col·lectius feministes de Barcelona han organitzat, un any més, una manifestació nocturna el 24 de novembre, la vigília del 25-N dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, en aquesta ocasió al barri del Coll de Barcelona - a la perifèria de la ciutat i limítrofa per sota amb el Parc Güell - . El motiu de la mobilització ha estat denunciar l'ús de les violacions i agressions sexuals a dones i nenes en conflictes armats com a arma per atemorir i desmoralitzar la població civil.   

La violència sexual s'ha disparat un 87% en dos anys, segons l'informe Les dones i la pau i la seguretat de l'ONU publicat a l'octubre. Això suposa un retrocés històric dels drets de les dones en els conflictes. A més, el món té la quantitat més alta de conflictes actius des de 1946 i un total de 676 milions de dones viuen a menys de 50 quilòmetres d'un conflicte mortal, la xifra més elevada elevat des de la dècada dels 90.

"Les greus violències comeses contra dones i nenes a l'Afganistan, República Democràtica del Congo, Haití, Myanmar, Sudan i Palestina, il·lustren els riscos extrems a què estan exposades", va emfatitzar el secretari general de l'ONU António Guterres a la presentació de l'informe. "Les xifres reflecteixen una guerra lliurada sobre els cossos de les dones i les nenes, en un menyspreu alarmant pel dret internacional", denunciava Sarah Hendriks, directora de la Divisió Política de la UN Women.

Amb aquest context, els col·lectius i assemblees feministes han assenyalat la impassibilitat dels governs i òrgans internacionals davant aquesta vulneració dels drets de les dones que s'ha perpetrat en totes i cada una de les guerres que ha viscut el món. Ho han fet amb lemes com "resistència transfeminista per denunciar el silenci internacional que destrueix pobles i cossos arreu" i "contra la militarització que converteix els cossos en camps de batalla".

Què diu el dret internacional?  

La violència sexual és una de les armes de guerra més esteses als conflictes armats contemporanis. És el que analitza l'estudi La violència sexual com a arma de guerra, de María Villellas Ariño, investigadora a l'Escola de Cultura de Pau. Exposa que aquesta violència estava silenciada, però que després de la dècada dels 90 del segle passat es va convertir en una qüestió d'interès públic més present al debat, fet que no s'ha traduït en respostes que hagin significat una millor protecció per a les dones supervivents.

"Existeixen mesures legals contra la violència sexual als conflictes armats que formen part del dret internacional. La violència sexual és un crim contra la humanitat i un crim de guerra d'acord amb l'estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. A més, la resolució 1820 del Consell de Seguretat assenyala que la violència sexual en els conflictes armats també és una amenaça a la seguretat internacional", explica a Públic la investigadora. Tot i que aquestes eines estableixen obligacions pels Estats, Villellas assenyala que "no hi ha hagut prou voluntat política" per complir-les i afegeix, "la mesura més efectiva perquè no hi hagi violència sexual als conflictes armats és prevenir els conflictes i que no esclati la violència a gran escala".

L'ús deliberat de la violència sexual  

El motiu de la violència sexual en guerres és, en primer lloc, individual: causar un sentiment de terror en la víctima. En aquest sentit, el cos de la dona s'entén com un botí de guerra. D'altra banda, té una dimensió col·lectiva, ja que s'utilitza per a traslladar un missatge d'humiliació i poder a l'enemic. Tot i això, Villellas explica que "l'ús de la violència sexual està lligat a les condicions concretes de cada conflicte armat i, per tant, pot ser diferent en funció del moment històric i el context".

Per exemple, Israel està fent servir la violència sexual i reproductiva com a eina per a exterminar el poble palestí, tal com ha denunciat la Comissió Internacional Independent d'Investigació de l'ONU sobre el Territori Palestí Ocupat. En altres contextos, s'ha fet servir com a forma de tortura i repressió política o també com a estratègia per desplaçar forçadament  la població.

L'ONU reconeix la "violència reproductiva" com una altra forma d'atac a les dones en conflictes armats. És la destrucció deliberada de centres de maternitat i el bloqueig a l'accés a serveis de salut, el que pot ser un crim per genocidi en cas que impedeixi naixements dins un grup específic. A Gaza, milers de parts han tingut lloc entre les runes sense cap mena d'atenció ni medicaments i, per tant, amb pronòstics impossibles.

Relacionat amb aquest tema

Resistència feminista davant l'odi i la violència masclista a les xarxes: "Fem més falta que mai"

Ariadna B. Cruz / Ona Falcó

El paper del patriarcat  

Una de les conclusions de Villellas és que la violència sexual en situacions de guerra no es pot deslligar de la que ja es dona en contextos de pau perquè és inherent al patriarcat. "És el sistema que genera un ordre social en el qual la violència contra les dones i les nenes està permesa i normalitzada", afirma la investigadora. La violència ha estat un dels pilars fonamentals del sistema patriarcal en tant que li ha servit per mantenir-se com a sistema dominant en l'estructura social. "La política patriarcal, el militarisme i les desigualtats estan darrere dels conflictes armats i són algunes de les seves causes", conclou.

De fet, vivim un moment d'auge del militarisme: En només un any les víctimes civils s'han multiplicat per quatre entre dones i infants en les guerres, mentre la despesa militar mundial ha experimentat un augment del 9,4%. És l'increment més alt des de la fi de la Guerra Freda. La directora executiva de la UN Women, Nyaradzayi Gumbonzvanda, assegurava en una roda de premsa que "el món va en la direcció equivocada. La despesa militar arriba a nivells rècord, mentre la igualtat de gènere i el multilateralisme són atacats".

No és una violència nova  

La violència sexual com a arma de guerra no és cap novetat. Els exemples històrics van des de la llegenda del segrest de les sabines als orígens de la Roma antiga, fins a les violacions massives de dones alemanyes per part de l'exèrcit soviètic - es calcula que entre 100mil i un milió de dones van ser víctimes de violència-. També n'és exemple el fenomen de les "dones confort" esclaves sexuals al servei de l'exèrcit japonès durant la Segona Guerra Mundial. No podem oblidar tampoc les entre 80.000 i 200.000 dones coreanes que van ser víctimes de la violència sexual en els bordells militars japonesos estesos per tota Àsia abans i durant la Segona Guerra Mundial i que tenien l'objectiu de pujar la moral dels militars. I com aquests, hi ha una llarga llista d'exemples que no fa més que ampliar-se.