Els desafiaments del Govern Aragonès, de la Covid als indults passant pels desnonaments

Cosir allò esquinçat i començar a governar. La legislatura que arrenca és un full gairebé en blanc on la major part està per escriure. El punt del qual parteix el Govern de Pere Aragonès ve del 155, de les causes judicials obertes contra l'independentisme i de la desconfiança entre socis del Govern. Restablir una dinàmica política de l'Executiu de manera que s'acosti allò més possible a la normalitat, sense aparcar l'objectiu de la resolució democràtica del conflicte i la supressió de la repressió, és un dels reptes amb els quals comença a caminar el mandat del 132è president de la Generalitat. No obstant això, la gestió de la pandèmia, molt present encara que ja en suposada recta final, no està exempta d'obligacions que exigiran al Govern màxima atenció en diverses àrees.

Governar en temps de Covid serà l'altre gran repte, que tindrà repercussions en l'àmbit sanitari i en l'econòmic, entre d'altres. Disseccionem, doncs, els desafiaments més rellevants que afronta el nou Govern d'Aragonès.

La pandèmia

Comencem amb la pandèmia i uns indicadors que parlen de la seva reculada lenta i gradual. El programa de vacunació acaba de començar en la franja dels 40 – 49 anys. Contribuir a la immunització de tota la ciutadania serà una tasca logística de la nova Conselleria de Salut, pilotada per una figura clau i coneguda dels últims mesos a Catalunya: Josep Maria Argimon. Servirà per a deixar enrere una crisi sanitària que, no obstant això, ha deixat ben visibles les principals mancances del sector. Especialment, les relacionades amb la falta de personal i la necessitat d'invertir en equipaments. Mancances, d'altra banda, que el personal sanitari denuncia des de fa anys i que es tradueixen, afirmen, en salaris molt baixos i en condicions laborals indignes. Aquesta realitat afecta, en bona part, als qui formen part de l'Atenció Primària que s'ha convertit en la primera línia de defensa de la pandèmia. Millorar la sanitat pública, doncs, és un dels desafiaments destacats del Govern Aragonès.

La crisi econòmica, pressupostos i banca pública

De la pandèmia també penja la situació econòmica a la qual està sotmès el país. Les perspectives de creixement, després de mesos de crisi, són optimistes gràcies al bon avanç del pla de vacunació. L'aixecament de restriccions per a controlar el coronavirus també ha contribuït a generar bons pronòstics. Faltarà quadrar els comptes, que van ser prorrogats juntament amb les del 2020. El repte perquè formacions tan dispars com Junts, ERC i la CUP aprovin uns nous pressupostos serà majúscul. Un dels responsables que quadrin serà Jaume Giró, el titular d'Economia. Un home amb sensibilitat social que ve, no obstant això, de la banca. Una de les principals tasques que se li ha encarregat és, alhora, un dels desafiaments més importants de la legislatura, des de la visió d'un Estat: crear una banca pública, que faria transformant l'Institut Català de Finances.

Els fons europeus

En clau econòmica, serà també moment per a comptar amb l'ajuda dels fons europeus. Finalment seran gestionats per un òrgan transversal integrat per tots els membres del Govern. Són 27 els projectes que ha triat Catalunya per a destinar les ajudes que rebi (un total de 40.000 milions d'euros). La gestió d'aquests fons va ser un dels principals esculls durant les negociacions per a formar govern. A pesar que van ser superades, ara, Junts i Esquerra hauran de consensuar una estratègia comuna davant de la Moncloa, perquè el diàleg amb l'Estat serà necessari per a poder-los canalitzar.

L'emergència social

Encara que els números vermells que ha deixat la pandèmia no han estat pitjors que els de l'any anterior (2019), un altre dels grans reptes que afronta la nova legislatura és el de l'emergència social. La saturació dels serveis socials, l'increment de les persones sense llar o les llargues cues davant de locals d'atenció sociosanitària estan en el punt de mira del Govern. Durant el debat d'investidura, el president Aragonès es va comprometre a destinar 700 milions d'euros a un pla de xoc. Combatre la pobresa extrema i reduir el nombre de persones al carrer formarà part de les seves prioritats. La Taula d’Entitats del Tercer Sector parla de 800.000 persones que no tenen menjar, una xifra que Creu Roja ascendeix a 1,2 milions.

Frenar els desnonaments i el model policial

De l'altra banda estan els desnonaments, que han seguit endavant malgrat la pèrdua de poder adquisitiu de moltes persones en situació de vulnerabilitat. En 2020 i en plena pandèmia, cada dia van ser expulsades 22 famílies de les seves llars. Les Entitats Catalans d’Acció Social creuen que són necessaris 800 milions d'euros per a destinar-los a l'habitatge social i evitar que les famílies en risc es quedin sense alternatives residencials. A més, un altre dels consensos que generen els desallotjaments és el de la necessitat que els antidisturbis no en formin part. El mateix Pere Aragonès s'ha compromès a revisar el protocol. Això anirà de la mà d'un vell reclam, que és el de repensar el model d'ordre públic per a evitar abusos policials. Joan Ignasi Elena, antic socialista avui situat com a independent a l'òrbita d'Esquerra, serà l'encarregat de realitzar-lo. Per primera vegada, la responsabilitat del Departament d’Interior estarà en mans dels republicans. Entre altres, Elena haurà d'estudiar, a instàncies de la CUP, què fer amb els projectils de foam que utilitzen els agents del cos, amb l'objectiu d'evitar lesions i danys innecessaris als manifestants. Això implicarà prohibir-los a Catalunya o detallar més i millor les seves normes d'ús.

Carteres clau

Les escoles, amb plans adaptats a una pandèmia en retirada, la violència de gènere, especialment visibilitzada durant el coronavirus, l'acció climàtica, secundada per una llei que requereix ser desplegada, l'impuls de la igualtat amb la nova conselleria d’Igualtat i Feminismes, o la de Cultura, en estat crític, són, així mateix, unes altres de les moltes carpetes amb necessitats d'urgència que esperen ser ateses en aquesta legislatura i que dibuixen un panorama complex de la realitat del país. Carpetes, no obstant això, que hauran de compartir despatx amb els complexos reclams d'un procés polític nacional que continua en marxa.

Indults i taula de diàleg

Atents a la tramitació dels indults, els independentistes consideren que aquests no suposen una solució al conflicte polític entre Espanya i Catalunya. Malgrat veure amb bons ulls que els presos polítics puguin tornar amb les seves famílies, opinen, unànimement, que el primer pas per a la resolució del problema és l'amnistia. Així li ho dirà Pere Aragonès a Pedro Sánchez en una reunió encara sense data però que s'espera que arribi en les pròximes setmanes, i que ha de donar pas a la reactivació de la taula de diàleg.

També tindran conseqüències sobre la realitat política del país les reclamacions que l'Estat fa a membres d'anteriors governs independentistes per, suposadament, haver projectat la causa independentista a l'exterior durant els anys i mesos previs al referèndum. Reclams que poden tenir conseqüències penals amb una nova causa judicial i econòmicament multimilionàries a instàncies del Tribunal de Comptes sobre els qui tenien funcions de govern durant aquest període i per als quals res fa preveure que existeixi una Llei d'Amnistia que els empari.

La persecució de l'Estat a l'independentisme pels fets d'octubre de 2017 continuarà tenint conseqüències. El repte serà veure com les enfronta el Govern. De moment, no existeix una estratègia consensuada. De la mateixa manera, tampoc existeix una estratègia unànime per al full de ruta cap a l'autodeterminació. Almenys, això sí, han aconseguit, amb el pacte de Govern, deixar de banda les seves profundes i històriques diferències. Potser és el major dels reptes per a la nova legislatura, crear llaços de confiança i poder-los consolidar. Veurem.